Societat

Una terra civilitzadament salvatge

L’Albera i els Aspres ens endinsen en un paisatge ferreny, treballat, emocionant, que ens porta des de la prehistòria al present

Planes farcides de vinyes i oliveres amb què es fan el vi i l’oli dels Aspres, el millor regal per als sentits
Aquesta serra que marca la línia divisòria entre els estats espanyol i francès condensa un relat dens

Té uns 25 km de llargada i els cims principals són el puig Neulós (1.257 m), el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m). És el tram oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús fins a Portbou, i separa les grans planes de l’Alt Empordà i del Rosselló. Si el 1986 es declarava paratge natural d’interès nacional una porció que abraça unes 4.200 hectàrees i parcialment els termes municipals de la Jonquera, Rabós i Espolla, la realitat és que aquesta serra que marca la línia divisòria entre els estats espanyol i francès condensa un relat dens que ens porta del neolític al present. Així, hi podem trobar des de dòlmens fins a petges romanes, grans monestirs i petites esglésies medievals, un castell de somni o un paisatge salvatgement civilitzat en què regna la vinya i la vida es viu amb la cadència necessària que l’allunya de l’angoixa i les presses. En aquesta terra de pas, confluència i intercanvis, hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de la conca mediterrània, dòlmens com els de la Cabana d’Arqueta a Espolla, el de la Gutina o el menhir de la Murtra a Sant Climent Sescebes. Els interessats per la història romana poden pujar al coll de Panissars i passejar per les antigues vies Domitia i Augusta i intentar descobrir les restes arqueològiques dels Trofeus de Pompeu, sobre les quals van aixecar del monestir de Santa Maria de Panissars. Rica en patrimoni romànic i preromànic, el monument més notable de la comarca és el monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, però també són molt remarcables algunes esglesioles com Santa Fe dels Solers, a Sant Climent Sescebes, o Sant Martí de Baussitges, a Espolla, o Sant Silvestre de Valleta, a Llançà, sense oblidar el castell de Requesens, situat a pocs quilòmetres de la Jonquera, reformat pel comte de Peralada que avui, amb cita prèvia, està obert al públic i ofereix visites guiades. Els estanys de la Jonquera, el centre de recuperació de tortugues, els senders de gran recorregut que surten de Portbou passant pel coll del Frare cap a Llançà o el paisatge trencat, ens acompanyen per un mosaic de boscos de sureres, matolls, roques erosionades per la tramuntana, habitat per vaques salvatges amb les planes farcides de les vinyes i oliveres amb què en fan el vi i l’oli dels Aspres, el millor regal per als sentits.

Sant Quirze gloriós

En patrimoni medieval, el monestir de Sant Quirze de Colera és la joia de la corona de la serra de l’Albera. No és complicat accedir-hi. S’ha d’anar a Rabós i, des d’allà, un camí que passa per can Manyana i continua cap al menhir del mas Roquer ens portarà primer a Santa Maria i després a Sant Quirze. Declarada bé d’interès nacional, l’abadia benedictina, que té el seu origen al segle XI, l’any 1994 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Rabós, que s’ha implicat en la restauració de l’edificació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Barcelona impulsa la recuperació del Rec Comtal

barcelona

Moren dues persones atropellades per un cotxe a Navarcles

navarcles
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sol i fred

barcelona

Macrobatuda policial a la discoteca Waka

sant quirze del vallès / Sabadell

Nova protesta de mestres i sanitaris: “Més diners als serveis públics i no al Quart Cinturó”

barcelona
infraestructures
reneix la polèmica

La B-40 no es crea ni es destrueix, es transforma

barcelona
societat

Els Mossos van denunciar 439 VTC al voltant del Prat el 2022

societat

Els pescadors catalans retiren 70.000 litres de residus del mar

SOUMAYA OBEID
MIGRANT MARROQUINA

“No vull ajudes, vull poder treballar”

figueres