La variant delta posa a prova l’Amèrica Llatina

La delta circula per l’Amèrica Llatina. La variant de coronavirus originada a l’Índia ha creuat l’Atlàntic i ja ha estat detectada en 13 països de la regió, entre què l’Argentina, el Brasil, Xile, l’Equador, el Perú i Mèxic. Més contagiosa, encara que no necessàriament més mortal, la variant delta sotmet a una nova prova de resistència els deficients sistemes sanitaris de la regió. Amb només el 15% de la població vacunada amb dues dosis, l’única opció torna a ser, com al principi de la pandèmia, tancar-se. Ara com ara, només l’Argentina ha decidit reforçar el tancament de les fronteres i permet l’ingrés de 600 passatgers diaris per l’aeroport internacional d’Ezeiza, a Buenos Aires. Però centenars de milers de quilòmetres de fronteres poroses i sense control tornen una quimera regional mantenir fora del continent la variant que manté en alerta a tothom.

El 21 de juny, l’Organització Mundial de la Salut va advertir que la delta era una variant “més ràpida i que afectarà els més vulnerables al contagi de manera més eficient que les seves predecessores”. Aquest potencial pot ser especialment nociu a l’Amèrica Llatina, on les condicions de partida no són les millors. Grans aglomerats urbans i una població empobrida que no pot resguardar-se per les urgències econòmiques compliquen qualsevol pronòstic. L’última setmana, les infeccions per la Covid-19, les hospitalitzacions i les morts van caure un 20%, “fins i tot en països com ara el Brasil, el Perú, l’Uruguai i Xile”, on les UCI fa mesos que són al 90% de la capacitat, segons dades difoses per la directora de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS), Carissa F. Etienne. Però la millora podria ser només passatgera: la variant delta ja ha ingressat amb especial virulència a Mèxic, on s’ha detectat en més del 10% de les mostres preses al juny, i en països de l’Amèrica Central i el Carib, com ara Cuba.

Mentre que les autoritats mexicanes han relativitzat la seva preocupació, Colòmbia ja dona per fet que la delta arribarà tard o d’hora al seu territori i el Perú, fins i tot, que serà la soca predominant. “Quan circulen variants preocupants –va advertir Etienne–, és encara més important que els països intensifiquin la vigilància, especialment mentre la cobertura de la vacuna continua sent baixa.” Només Xile i l’Uruguai aconsegueixen nivells alts de vacunació, amb més del 55% de la població amb les dues dosis necessàries per fer front a les mutacions, com ara la delta. Les xifres, no obstant això, cauen estrepitosament a la resta dels països.

L’Argentina és, fins ara, el país que ha pres mesures més dures contra l’ingrés de la variant delta al seu territori, amb un contingent màxim d’ingrés per via aèria i el tancament de les fronteres terrestres. La soca ha estat detectada en menys de l’1% de les mostres, però les mesures de restricció han tingut un cost altíssim per al govern d’Alberto Fernández, que ha de llegir a la premsa cada dia històries d’argentins que han quedat “encallats” a l’exterior per la cancel·lació dels seus vols. Els veïns no han volgut pagar el cost polític de mesures semblants: Mèxic, el més afectat per la variant delta, no té restriccions a l’ingrés de vols i el Brasil posa requisits mínims per entrar al país. El president brasiler, Jair Bolsonaro, ha estat des del primer dia un negacionista de la pandèmia, tot i que al seu país hi ha més de mig milió de morts.