Societat

Un 28% més de rescats al medi natural a la demarcació

Creix el nombre de persones que s’allunyen de nuclis urbanitzats, i la pressió dels Bombers a l’hora de rescatar-les si s’accidenten

Els problemes es doblen al Gironès, i creixen arreu

La febre per gaudir de la natura i allunyar-se de la civilització, arran de la pandèmia, fa anar cada cop més de corcoll el Grup d’Actuacions Especials (Grae) dels Bombers de la Generalitat. És una tendència que detecten arreu de Catalunya, i a les comarques gironines ha fet que el total de rescats de muntanya i al litoral s’hagi disparat un 28,1% entre el 2019 i aquest 2021.

L’any passat, entre l’1 de gener i el 31 de juliol, els Bombers ja havien tingut més feina que el 2019, amb 185 intervencions, respecte a les 195 d’aleshores, i tot i la restricció absoluta de moviments de lleure durant diverses setmanes. Enguany, altre cop, malgrat les restriccions entre el gener i Setmana Santa, la xifra s’ha disparat fins als 237 rescats, i el caporal del Grae Marc Reixach, amb base a la Garrotxa, destacava que aquest agost el volum d’incidències encara és superior al del 2020. “L’helicòpter surt cada dia”, admet.

Per comarques, fins a finals del mes passat, els increments més notables es produeixen al Pla de l’Estany –d’un rescat en el mateix període del 2019 a sis fins al 31 de juliol d’enguany– i el Gironès, que dels vuit rescats de fa dos anys i els nou acumulats l’any passat, ha passat enguany a sumar-ne 20 ja a final del mes passat. L’estadística del Pla de l’Estany creix de molt avall, sobretot, perquè es va disparar el volum de recerques de persones desaparegudes. Reixach admet que les dades, sobretot quan fluctuen entre pocs i més casos, poden ser degudes a accidents casuals, com ara de gent que es perd o es desorienta, “o la part traumàtica inevitable” de caigudes, fractures o turmells torçats. En el cas del Gironès, on s’ha més que doblat l’activitat, de vuit a 20 actuacions, han crescut els rescats en zones del mateix terme municipal de Girona, i també a Cassà, sobretot a l’interior del PEIN de les Gavarres. Sortides de proximitat, aparentment senzilles, que de vegades no acaben bé.

El Ripollès, de risc

Al conjunt de comarques com ara la Selva, la Garrotxa o la Cerdanya, els números es mantenen relativament estables. Però al Ripollès, amb 36 rescats acumulats en la primera meitat del 2019, la xifra sí que es dispara fins a 56 enguany des de l’1 de gener. Un 55,5% més, en una comarca que se situa tercera en la llista absoluta catalana respecte al volum de persones atrapades.

El caporal del Grae destaca que el Pirineu Oriental és una de les zones més conflictives, i a banda dels traumatismes, es troben amb grups que es perden, sense cobertura o amb les bateries dels mòbils esgotades, o sorpresos pel canvi de condicions meteorològiques de manera sobtada, en dies que teòricament havien de ser assolellats, però que a l’alta muntanya es poden tornar boirosos o amb fortes precipitacions amb l’avenç de la insolació. Per Reixach, travesses com ara la que va de Vallter a Núria, o entre Setcases i Molló, amb un seguit de prats alpins on pot ser difícil orientar-se, són alguns dels punts conflictius.

L’equipament dels excursionistes, en canvi, millora: “Ara ja no és tan freqüent rescatar excursionistes amb xancletes.” Però demana no confiar-se perquè en altres rutes freqüentades, com ara a Sadernes, s’han trobat amb casos d’excursionistes poc experimentats que preveien completar rutes que havien vist en xarxes socials completades en tot just dues hores per persones preparades. “La travessa, aleshores, es pot allargar fins a set o vuit hores, i ens trobem amb persones a qui se’ls fa fosc, sense menjar ni aigua”, relatava.

LES XIFRES

185
rescats
va fer el Grae dels Bombers entre el gener i el 31 de juliol del 2019 al conjunt de la demarcació i la Cerdanya.
237
rescats
ha completat enguany, en el mateix període, un 28,1% més, i amb una tendència creixent aquest agost.

La bici elèctrica: falsa confiança

Un altre factor que s’estan trobant els experts en rescats dels Bombers de la Generalitat són les persones accidentades en bicicleta. La modalitat de bicicleta tot terreny (BTT), que ara es pot equipar amb motors elèctrics, ha incrementat la comoditat de molts usuaris per afrontar rutes més feixugues, salvant desnivells i distàncies més llargues amb l’ajut del motor, però amb el mateix risc de caigudes a l’hora de descendir per corriols.

És una de les problemàtiques que han fet pujar, per exemple, els registres de rescats en zones com ara l’Alt Empordà –en l’itinerari que davalla de la zona més elevada de Maçanet de Cabrenys– o des de la part més alta del castell de Santa Coloma de Farners. Enguany, Reixach diu que s’han anat trobant “dos o tres casos d’accidentats cada setmana”. Per dies, el gros d’incidències es concentra els dissabtes i, sobretot, diumenges. I també a l’estiu, quan la incidència, tot i la proliferació de dies de vacances, es pot duplicar o, fins i tot, triplicar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya registra 22.911 nous casos de Covid-19 i 53 defuncions des de divendres

Madrid
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Afluixa el vent i surt el sol al Pirineu

Barcelona

El passaport covid per accedir a la restauració, els gimnasos i les residències entrarà en vigor aquest divendres

barcelona

L’Hospital Gregorio Marañón de Madrid confirma el primer cas de la variant òmicron a l’Estat espanyol

Madrid

La CUP rebutjarà el decret d’energies renovables que es debat dimecres al Parlament

barcelona

Educació declara 128 grups escolars confinats (-18) i 23.998 persones en quarantena (+13)

barcelona

La Generalitat inverteix 188.000 euros per millorar les pastures al massís de l’Albera

La Jonquera

Sancionen l’empresa que gestiona la residència municipal de Sant Fruitós de Bages per apujar preus sense autorització

Sant Fruitós de Bages

El Suprem anul·la una norma de la Generalitat que impedia als interins poder gaudir de llicències per formar-se

barcelona