[D]
4
Societat
GIRONA - 31 agost 2021 2.00 h

L’UCI social continua plena

La pandèmia ha fet més visibles i ha fet augmentar els col·lectius més vulnerables

Fer un front comú apareix com l’única manera de fer-hi front a curt termini

Es reclama una política pública de transformació social real
- GIRONA

Serà necessari que la societat canviï molt si realment es vol fer front a la precarietat i la pobresa en què malviu molta gent, un col·lectiu que ha augmentat arran de la pandèmia, es conclou des dels cercles dels serveis socials gironins. Creu Roja, per exemple, va atendre l’any passar prop de 121.000 persones a la demarcació de Girona, un 61% més que el 2019, i Càritas en va atendre 30.000, un 22% més que l’any previ a la pandèmia.

Els professionals i voluntaris que el darrer any i mig han estat a la trinxera, al costat dels més vulnerables, alerten que la pobresa s’ha cronificat quan encara no ens havíem recuperat de la crisi del 2008. Des d’aquest sector es demanen canvis profunds. És indispensable el treball en xarxa, “la coordinació de recursos, la responsabilitat de tots i de la capacitat contínua de donar resposta a nous entorns i necessitats” -manifesta el coordinador de Creu Roja a la demarcació de Girona, Jordi Martori- per poder superar el repte de fer sortir de “l’UCI social” la gent que hi està immersa. “Hem de crear un front comú per donar resposta als col·lectius més fràgils, amb una política pública que realment transformi la societat i arribant a l’arrel dels problemes, moltes vegades estructurals i ara afectats per la situació sanitària”.

“Entrarem en un temps -considera, de la seva banda, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Maria Dolors Puigdevall- en què qui vulgui continuar donant suport a persones vulnerables a través de projectes, només ho podrà fer quan hi hagi possibilitat i capacitat d’aglutinar moltes aliances”.

Pel que fa a qüestions de caire més pràctic i a curt termini, l’experiència de la Covid-19 ha fet evident, en el cas de Creu Roja -apunta Martori- que cal ser capaços “de donar resposta immediata a emergències incertes, canviants, de durada indeterminada”, però sense perdre de vista que s’ha de seguir donant resposta a la pobresa crònica. “Hem de créixer -conclou- en flexibilitat, en la formació ràpida i immediata”.

Segons el parer de Puigdevall, en aquests mesos “hem après que sols no ens en sortirem, ni a nivell personal ni a escala global”. Aquest idea -hi afegeix- la podem traslladar al nostre microentorn: “quan entre nosaltres hi ha persones que viuen al carrer, que tenen treballs precaris que no permeten pagar el lloguer i mantenir els fills... tota la societat en surt perjudicada; tots hem de ser altaveus d’aquestes injustícies davant les administracions”.

CARLES OLLER. PRESIDENT DE CÀRITAS GARROTXA

“Els canvis profunds són els subjectius i personals”

R. E

Càritas Garrotxa atén avui unes 3.000 persones, el 6 % de la població de la comarca. L’entitat compta amb uns 200 voluntaris, dels que uns 50 són estudiants de 16 a 18 anys, que participen al programa Apadrina un avi.

Tenien una estructura prou potent per fer front a les conseqüències de la pandèmia?
Va ser una sorpresa per a tothom. No estàvem preparats, però hem tingut una capacitat de readaptació admirable, hi ha hagut molt bona predisposició. Els grans sotracs de la vida treuen el millor i el pitjor de les persones.
Ha servit de sedàs?
Hem vist aquí mateix persones que s’han escapolit, que han fet la política del cargol, però majoritàriament la resposta ha estat de compromís, de “som-hi tots”. D’altra banda, aquest escenari ens ha posat a tots en situació de vulnerabilitat. Nosaltres treballem amb la fragilitat dels altres, però ara hem vist també la nostra. Ha estat una bona lliçó per a tots.
La resposta de la gent, per tant, va ser bona.
Sí, en tots els àmbits. Hem tingut un augment del voluntariat, d’oferiments per col·laborar i un augment de donatius de gent anònima o no tan anònima que ha fet aportacions econòmiques, en espècie o en temps.
Van poder atendre tothom que ho necessitava?
La feina es va reajustar, començant per la distribució d’aliments. Vam atendre tothom? La nostra tasca és un pou sense fons, no s’arriba mai a tothom. No obstant, no vam deixar gent a la cuneta. No ha estat una atenció tan òptima com en altres moments, però sí al màxim de les nostres possibilitats. Si no els podíem anar a veure, els trucàvem i si ells no podien venir, buscàvem una alternativa. I si no, com a mínim els escoltàvem. Això, escoltar molt, és una de les virtuts de Càritas. Hi ha gent que la primera necessitat que tenen és ser escoltats.
Mirant enrere, ara farien alguna cosa de manera diferent?
Crec que no, en línies generals. Es va fer el que es va poder i el que es podia fer. Es van canviar maneres d’atendre, però no vam oblidar-los. Quan vam veure que la pandèmia es consolidava, que es quedava, ens vam replantejar alguns projectes. Sobretot la línia de Fem Comunitat, que és per capacitar la gent per a integrar-la a la societat, no pas com a receptores d’ajuda, sinó com a persones actives, perquè generin, reflexionin, aportin i s’enforteixin i millorin com a individus. Les circumstàncies ens han portat a treballar molt aquesta línia. Mirem que tots els projectes s’enfoquin en aquesta direcció.
A la pràctica, com treballen el Fem Comunitat?
Tenim els Tallers d’Acollida Lingüística i Cultural (TALC), que ja fa temps que fem, adreçats a persones d’altres orígens culturals i que necessiten aprenentatge de la llengua i cultura d’aquí i, alhora, un entorn per mostrar la seva aportació cultural. Una altra eina és el projecte pròpiament dit de Fem Comunitat, que és un treball grupal bàsicament psicològic, del que es desprèn, per exemple, que els cal conèixer l’entorn. No pot ser que no coneguin la Fageda d’en Jordà. Hi anem i a partir d’aquí fem que s’hi impliquin d’alguna manera. O anar a l’Ajuntament, que sàpiguen quina és la seva funció, que parlin amb algun regidor... Hi ha situacions patètiques, gent que viu a la plaça Major i no coneix el Firal, com qui diu, perquè no surt del seu entorn més immediat. I hi ha un altre programa, @sentir, de teràpia individualitzada, per a gent que està ensorrada anímicament i necessita treure’s del cim molt de llast.
La situació actual és pitjor que abans de la pandèmia?
Sí, i tant. Grosso modo, un terç dels atesos és nou o feia temps que no venia perquè ja estava en un entorn diguem-ne normalitzat. A la Garrotxa, per la dinàmica empresarial, no hi ha hagut una enfonsada de cop, com a la costa, però tot i així hi ha tot un vagó de gent que s’aguantava amb brides i que s’ha acabat enfonsant.
Creu que la pandèmia servirà perquè la societat canviï?
Se sol dir “això portarà uns grans canvis”. Mira, els canvis col·lectius solen ser superficials. Immediatament després de les guerres mundials i l’espanyola hi van haver uns canvis, però al cap de poc es va tornar als mateixos paradigmes i als mateixos defectes com a societat. Els canvis profunds són els subjectius i personals. En la mesura que cadascú fa aquest pas, els canvis són reals i després repercuteixen als àmbits socials. Els altres són temporals.
NORMA RIVAS. COORDINADORA DE CREU ROJA A BLANES COORDINADORA CREU ROJA A BLANES

“Voldria pensar que ens ajudarà a ser millors”

R. E

Quina va estar la principal dificultat amb la que es van trobar?

El fet que va ser d’un dia per l’altre. De cop i volta les empreses van començar a fer ERTO i ens vam trobar amb molta gent que el 30 de març ja no va cobrar res. L’atur es va col·lapsar, tot es va col·lapsar perquè pot ser no estàvem preparats per una cosa així. Resulta que a finals de mes hi havia molta gent que ja no tenia res per menjar, o no podien pagar el lloguer o no podien cobrir les necessitats bàsiques del dia.
Van poder reaccionar amb rapidesa, vostès?
Mira, el dia 15 de març, que era un diumenge, jo ja vaig treballar tot el dia i ens vam posar en marxa, s’havia d’atendre gent gran que es quedava sense centre de dia... havíem de mobilitzar-nos per coses que eren per ja mateix. Els voluntaris van respondre molt bé. Com que nosaltres estem preparats per atendre emergències, el que vam decidir va ser traspassar aquesta experiència a l’emergència social i el “surto corrent” de quan tenim un foc o inundacions ho vam traspassar a atenció social.
De quin percentatge d’augment d’atencions estem parlant?
Entre el març del 2019 i el març de l’any passat hi va haver una diferència del 400 %. Després va arribar l’estiu, algunes persones van trobar feina... Pensàvem que a l’estiu s’acabaria tot i no va ser així. Ens hem trobat amb que la situació de moltes persones no ha canviat i que des del març del 2020 no han tornat a treballar. S’està cronificant una pobresa i unes dificultats que no esperàvem.
Estan preparats per a fer front a una nova situació així?
Sí, perquè tenim no només l’experiència de la Covid, sinó que des de la crisi econòmica del 2008 estem treballant així. En sabem -malauradament- i estem preparats.
Es parla molt de molta solidaritat. L’han notada, vostès?
Sí, els nostres voluntaris es van mobilitzar de seguida. “El que necessitis”, em deien. I vam tenir peticions de gent que es volia afegir a ajudar. Hi va haver gent jove que, sabent que la gent gran no podia sortir, es van apuntar a fer compres per a ells. Aquí ens vam trobar gent gran que havia vingut a passar uns dies, que de cop i volta no podia sortir de casa i que la seva família estava a Barcelona i no podia traslladar-se. Els fills ens trucaven i demanaven que féssim la compra per als seus pares i els ho portessin. O anàvem als domicilis de gent gran i, sense acabar d’entrar, fèiem una videotrucada entre ells i els fills... La pandèmia ha comportat no només problemes de salut o econòmics sinó també la soledat de gent gran.
N’han tret alguna lliçó, de tot plegat?
Hem comprovat que, quan cal, la gent es mou i hi ha solidaritat. Potser hauria de passar tot l’any i no només en moments així. En qualsevol cas, hem tingut molta ajuda, gent i empreses que s’han ofert, l’administració ha respost... Una lliçó és que hem d’aprendre és que cal valorar coses que fins ara potser no valoràvem tant, com és tenir la nostra gent a prop.
Ens ha ajudat a ser millors?
Voldria pensar que sí, que tot això ens farà millorar. Però no ho sé, d’aquí un parell o tres d’anys, quan tot això hagi passat, no sé si ens n’haurem oblidat una mica.
FREDERIC GÓMEZ. RESPONSABLE DEL BANC DELS ALIMENTS DE GIRONA BANC DELS ALIMENTS DE GIRONA

“Ens va sorprendre la resposta de la societat”

R.E
Les conseqüències de la pandèmia ha estat el repte més gran que han hagut d’afrontar mai vostès?
Sí. Abans que comencés la pandèmia estàvem facilitant aliments a unes 31.000 persones a través d’unes 80 entitats, mentre que el moment més fort de la Covid van passar a ser-ne 47.000. Ja havíem viscut un precedent important, la crisi del 2008, en què també hi va haver un increment gran, però amb una diferència fonamental: en aquella ocasió va ser gradual, mentre que aquesta vegada ha estat de cop, en qüestió d’unes porques setmanes.
Devien quedar desbordats.
Sí, i ens vam veure obligats a bellugar-nos ràpidament per aconseguir aliments en poc temps.
Estaven preparats per reaccionar de manera immediata?
No, la veritat és que no. Passa, però, que vam tenir la sort que acabàvem de rebre una de les remeses que envia la Unió Europea. Això ens va permetre parar el cop. Després ens vam haver d’espavilar i la gent va respondre molt bé. La Generalitat ens va facilitar una ajuda extraordinària per satisfer la demanada que ens arribava.
La reacció de la societat va ser molt bona, tinc entès.
Sí, l’any 2020 va ser l’any dels rècords: d’entitats implicades, de persones beneficiades i d’aliments distribuïts, mai n’havíem repartit tants.
El va sorprendre, aquesta solidaritat?
Sí. Una de les coses que més ens va sobtar és la resposta de la gent. La solidaritat de la societat civil, la mesurem amb el Gran Recapte, ja que la resta de l’any ens nodrim sobretot de les ajudes institucionals. L’any passat, en no poder haver-hi voluntaris als supermercats, enlloc de recollir aliments vam demanar ajuda econòmica. Amb el que vam recaptar vam poder comprar molts més aliments que els altres anys. Al 2019 ens havíem acostat als 500.000 kg i l’any passat van ser-ne 570.000.
Avui el Banc dels Aliments estaria més ben preparat, si ens trobéssim amb una altra situació similar?
Més o menys igual. Pensa que depenem de la solidaritat de la gent, de les empreses i de l’administració. Si responen, nosaltres podem satisfer les necessitats que es presentin.
No canviaria res, a nivell de funcionament?
Nosaltres no vam tancar en cap moment, durant el període més fort de la pandèmia sempre vam tenir obert. L’única limitació que vam tenir és que els col·laboradors de més edat no van poder venir, perquè érem persones de risc, com jo mateix. Els que vam poder, vam seguir treballant de manera virtual. Per sort, s’hi va incorporar gent més jove i en cap moment vam patir un dèficit gran de voluntaris.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat
El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

0
El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones
La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet
Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot
0
La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet
Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
0
Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva
La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona
0
La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre
El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA
0
El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines
L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
0
L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres
Terricabras, patrimoni polifacètic
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

0
Terricabras, patrimoni polifacètic
El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs
0
El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina
Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona
0
Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies
Més