Societat

La collita de poma de muntanya serà un 40% menor que la de l’any passat

El principal motiu són les glaçades del passat abril

Una quinzena de productors cultiven 20 hectàrees en cinc comarques del Pirineu

Els productors de poma ecològica de muntanya calculen que aquest any colliran un 40% menys de producció respecte de la temporada passada, quan es van recollir 260 tones. El motiu principal són les glaçades del mes d’abril, quan els arbres ja havien començat la primera floració. “Les glaçades sempre són el nostre cavall de batalla i, aquest any, ens han fet patir”, ha explicat a l’ACN el president de la cooperativa ‘Biolord’, Josep Pintó. A Catalunya, es cultiven un total de 20 hectàrees de pomes de muntanya, en finques ubicades entre els 800 i els 1.300 metres d’altitud a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i El Pallars Sobirà.

La muntanya i l’altitud és el que dóna unes qualitats “excel·lents” a la poma, però també el que en complica el cultiu. “La muntanya és rigorosa amb tots els aspectes, i meteorològicament parlant també. Tenim la temporada vegetativa curta, la radiació justeja, tots són handicaps, però l’abril és el nostre principal enemic perquè l’arbre està florit i una glaçada et pot deixar sense collita.”, explica Pintó. El gran problema, segons Pintó, és que els últims hiverns estan sent molt suaus, amb temperatures que se situen entre els 15 i els 20 graus al febrer. “Totalment anormal. Això fa que l’arbre comenci a florir abans. Un hivern fred faria que els arbres comencessin a florir 15 dies més tard i ens escaparíem de les glaçades”, explica Pintó.

Les glaçades però no afecten la qualitat de la poma, que continua sent “excel·lent”. El secret és l’alçada, amb una maduració més lenta que li dona propietats especials: més sucositat, més sucre, més acidesa, més color, més cruixent i crocant. La majoria d’aquestes pomes es venen en circuits de proximitat, però també a Barcelona i, fins i tot, a París.

Gairebé tota la poma de muntanya del Pirineu la produeix la cooperativa Biolord, que cultiva un total de 20 hectàrees situades entre 800 i 1.200 metres d’altitud. La iniciativa va néixer de la mà d’un grup de propietaris de la Vall de Lord (Solsonès) a finals del 2012 inspirant-se en l’experiència dels Alps italians.

El coronavirus ha fet que hagin notat un increment de la demanda. De fet, en plena pandèmia, gairebé es va triplicar. En aquest sentit, Pintó creu que el coronavirus ha servit perquè hi hagi una part de la població que valori el producte de proximitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Infraestructures

L’aeroport del Prat, en plena activitat d’agost

El Prat de Llobregat
medi ambient

Es manté l’alerta de l’Inuncat per la previsió de pluges intenses a la Catalunya Central i al nord-est del país

barcelona
universitats

La UB torna a situar-se entre les 200 millors universitats del món

barcelona
incendis forestals

Detingut i empresonat el presumpte autor de nou incendis al Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat
medi ambient

La posidònia, amenaçada pels fondejos dels vaixells en zones protegides

alacant

La lucidesa del somni i la perfecció tècnica en la pintura

Decauen una part de les restriccions per evitar focs

BARCELONA
SEGIMON ROVIRA
President de l'Asssociació Club Català de Naturisme

“El nudista té més respecte al tèxtil que el tèxtil al nudista”

Mont-ras

Part de l’església de Barberà s’enderrocarà per l’esquerda

barberà de la conca