“És absurd i una barbaritat que la gent dormi al carrer”
El director d’Arrels Fundació reclama espais estables per als sensesostre i diu que ampliar places quan arriba el fred és una “mala solució”
S’obre un local de trobada amb les persones que viuen al ras
Amb l’arribada del fred s’han activat els recursos d’emergència als albergs municipals per a les persones sense sostre. A la ciutat de Barcelona són 64 places les que s’amplien per als mesos d’hivern, 16 per a dones i 48 per a homes, més les 16 places reservades per a confinaments de la covid. “És un pedaç que no funciona, on la gent del carrer no vol anar perquè és una mala solució”, assenyalava Ferran Busquets, al capdavant d’Arrels Fundació, que fa 30 anys que defensa els drets de les persones sense sostre. “És absurd i una barbaritat que la gent dormi al carrer”, hi afegia Busquets l’endemà de la tràgica mort de la família amb dos fills petits que van morir en un incendi en una oficina bancària ocupada a Barcelona. “La situació de vulnerabilitat és la que condueix les famílies a ocupar locals per evitar el carrer”, va assenyalar, i va recordar que la taxa de risc de pobresa i exclusió a Catalunya és del 26%.
Des d’Arrels reivindiquen habitatge estable o que s’obrin espais més reduïts i de “baixa exigència” on es permeti l’estada per menjar, dutxar-se i descansar, amb menys normes de les que tenen als albergs, que fixen horaris d’acollida –de vuit del vespre a vuit del matí– i amb estades de com a màxim un mes.
“Al carrer estàs en el teu cercle, és el teu lloc i si marxes ho perds tot”, hi afegia en Camilo, actualment reallotjat en un pis d’Arrels, però que va rebutjar anar a un alberg perquè els seus companys en “parlaven malament”. Va ser un amic qui el va portar fins a la seu d’Arrels, on es va involucrar com a usuari del taller ocupacional que ahir donava “una empenta” més per presentar-se com un nou punt de trobada amb la ciutadania. El local La Troballa s’obre a fer xerrades, visites i tallers participatius per a grans i petits per trencar prejudicis i escoltar les persones que viuen o han viscut a la intempèrie. La responsable del taller, Rocío Alonso, explica que en els darrers 20 anys han atès 483 persones que, un cop han abandonat el carrer, han tingut l’oportunitat de “recuperar rutines i ocupar el temps” un cop tenien cobertes les necessitats bàsiques per menjar i un sostre on viure. “Hi ha un ambient de respecte i calma mentre treballem”, explica una de les voluntàries al taller. Uns i altres treballen plegats, per fer objectes de ceràmica, fusta i enquadernar articles que es posen a la venda al nou local amb altres productes de marxandatge que donen suport al projecte de l’entitat #Ningú dormint al carrer.
