Una dieta rica en prebiòtics i probiòtics pot ajudar a reduir l’addicció a l’alcohol
Un estudi en ratolins de l’Hospital del Mar detecta els beneficis de la millora de la microbiota intestinal
Una dieta rica en prebiòtics i probiòtics ajuda a reduir els efectes perjudicials del consum addictiu d’alcohol, segons un estudi en ratolins del Grup de recerca en Farmacologia integrada i neurociència de sistemes de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició. Es tracta del primer estudi que estableix una relació directa entre els bacteris que viuen a l’intestí, el cervell i la conducta addictiva. En l’estudi, un grup d’animals va rebre durant setmanes una suplementació amb una barreja de prebiòtics i probiòtics, un simbiòtic, per estimular el creixement de bacteris beneficiosos al seu intestí. El grup de control va rebre una alimentació convencional.
Després es va sotmetre a tots els animals a una exposició intermitent a l’alcohol durant vint dies, alternant el consum d’alcohol amb el de simbiòtic o aigua, en el cas del grup control. En acabar aquest període, es va interrompre el subministrament d’alcohol durant set dies, per oferir-los-en de nou i analitzar si hi havia recaiguda en el consum.
Els resultats de les proves demostren que els animals que havien rebut prebiòtics i probiòtics presentaven una escalada menor en el consum d’alcohol. A més a més, la recaiguda després de la interrupció de la ingesta d’alcohol era menor. L’autora principal del treball, la doctora Patricia Robledo, apunta que els resultats mostren que la dieta rica en simbiòtics pot prevenir una conducta addictiva relacionada amb el consum crònic d’alcohol, ja que la seva ingesta produeix canvis a la microbiota intestinal i a determinats neurotransmissors del cervell.
Millores en la depressió i l’ansietat
En paral·lel, es va sotmetre als animals a estudis de conducta per mesurar les alteracions associades a l’addicció a l’alcohol, mostrant que les femelles patien depressió, ansietat i alteracions en la memòria, però en menor grau en aquelles que havien vist reforçada la seva microbiota intestinal.
Finalment, es van mesurar neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina al cervell dels animals, comprovant com a l’escorça prefrontal i a l’hipocamp (àrees relacionades amb les conductes addictives, la depressió, l’ansietat i la memòria), els seus nivells es veien afectats de forma diferent en funció de l’estat de la microbiota intestinal.
Per tant, els investigadors afirmen que es va demostrar que modulant la microbiota intestinal, es pot incidir sobre la conducta addictiva. El coordinador del grup de recerca, el doctor Rafael de la Torre, ha alertat però que una dieta rica en prebiòtic i probiòtic “no és una pastilla màgica contra la possibilitat de patir una conducta addictiva”. Ha afegit que si es modula la microbiota intestinal, els canvis es poden veure reflectits a nivell cerebral a mitjà i llarg termini però “en cap cas es pot considerar el simbiòtic una espècie de píndola de l’endemà per a conductes addictives”.
