Societat

XAVIER BORRELL

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ AMICS DEL CAGANER

“El caganer dona identitat al nostre imaginari nadalenc”

Encara hi ha associacions de pessebristes que reneguen del caganer i el prohibeixen en les exposicions i concursos
Com a figura de pessebre, el caganer només es troba a Catalunya i al sud d’Itàlia, Nàpols i Sicília. També n’hi ha a la Provença
El caganer ha sortit del pessebre i ara està disparat: s’ha convertit en un ‘souvenir’, en un objecte de regal

A Xavier Borrell li agrada col·leccionar coses, però una de les que més li agraden, per la qual té una veritable passió, són els caganers, que va començar a comprar fa 36 anys. “El caganer em va agradar perquè és una figura popular catalana, que com a figura de pessebre es veu en molt pocs altres llocs, però també m’agrada perquè és el contrapunt del misteri de Nadal”, explica. Avui en té més d’un miler i cadascun d’ells el té apuntat en una llibreta, per no perdre’n el compte i saber on l’ha comprat i quin dia i quin artesà l’ha fet. El primer caganer que té apuntat és un de petit d’Ibars que data del 1985. El darrer, el número 1.380, el va comprar a Berga fa quinze dies. Recorda que quan era petit a casa seva al pessebre no hi havia caganer. Avui confessa que als seus pares, que ja són grans, “la introducció del caganer els va costar una mica”.

Qui és el caganer?
Hi ha diverses teories i cap de les quals és clara. Joan Amades, un dels màxims experts en cultura catalana, diu en el Costumari català que és una figura que dona bona sort i que amb el fet de defecar simbolitza el cicle dels aliments, de la vida: menjar, abonar la terra, tornar a veure créixer els aliments..., i que per això dona bona sort a la casa que la inclou en el pessebre. Altres interpretacions diuen que és més un element de broma o de crítica, sorgit per donar un contrapunt en una època de crisi, cap a finals del barroc. El que és clar és que, des del moment en què apareix, la figura agafa molta popularitat, sobretot als pobles. Tenim caganers documentats des de finals del segle XIX.
El llibre ‘El caganer’, de Jordi Arruga i Josep Mañà (Ed. Alta Fulla, 1992), diu, com deia vostè, que el caganer és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal.
Sí, aquest llibre, escrit per dos socis i fundadors de l’Associació Amics del Caganer, diu textualment: “La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura al pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme.” El caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la creixent invasió d’iconografia de tradició anglosaxona.
És una figura molt estimada, és clar.
El caganer és la figura més popular del pessebre català, tot i que hi ha algunes associacions de pessebristes que en reneguen. Encara més: en molts concursos de pessebres, si hi ha la figura del caganer, et desqualifiquen. Jo això ho entendria en un pessebre d’Amèrica, però en un pessebre català ho trobo fora de lloc.
Hi ha estudis en contra del caganer?
Hi ha un llibre, Art pessebrístic, del caputxí Basili de Rubí, del 1947, que en escriure sobre com es fa el pessebre inclou la figura del caganer en l’apartat de “coses que faran riure un nen però que desmereixen un pessebre”. Diu fra Basili que un pessebre l’ha de poder veure tothom, “des d’una senyoreta fins a un capellà”, i qualifica el caganer de “figura de mal gust”. I encara avui algunes associacions de pessebristes no el volen. [De fet, un successor de fra Basili de Rubí, fra Valentí Serra de Manresa, manté en el seu llibre El nostre pessebre que “les figures més populars del pessebre són el pastor de l’anunciata que bufa el foc i el pastor que fa l’allioli de codony: no pas el caganer”].
A la majoria de gent, però, li agrada.
Per a nosaltres és una figura important i per això fa més de trenta anys que l’estem potenciant i en fem difusió. També et diria que potser se’ns n’ha anat una mica de les mans...
Què vol dir?
Nosaltres ens dediquem a divulgar aquesta figura catalana i tradicional, però avui el caganer ja ha sortit del pessebre i s’ha convertit en un objecte de regal, un souvenir. Tots aquests caganers amb les imatges dels polítics i els personatges famosos se’n van una mica del que per a nosaltres és el caganer tradicional, el que volem potenciar.
No us agrada que el caganer s’hagi convertit en una figura de botiga de records?
No és això. Sens dubte, és molt millor vendre als turistes els caganers dels famosos que no pas sevillanes i toreros i barrets de mexicà; no n’hi ha dubte. Però nosaltres el que volem, i així ho hem demanat als artesans, és que no abandonin la creació de caganers tradicionals, que aquests caganers de moda no s’acabin imposant a la nostra tradició i acabin substituint del tot els nostres caganers. Com que fa tants anys que promocionem la figura del caganer i en fem difusió, alguns estudiosos ens han arribat a dir que tot aquest boom pel caganer l’hem provocat nosaltres, l’associació.
Vostè quan viatja es deu passar el dia buscant caganers...
Sí, però com a figura de pessebre no se’n troben gaires, només a Catalunya i al sud d’Itàlia, Nàpols i Sicília. També n’hi ha a la Provença. Com a figura de pessebre, no ens consta en cap altre lloc; la majoria de caganers que he trobat voltant pel món –del Brasil, per exemple, en tinc uns quants– són figures burlesques, és a dir, que entren en una altra categoria de figures. També és veritat que si busques bé... Hi ha algun artesà andalús que, per exemple, algun cop va rebre l’encàrrec d’un caganer per part d’un català i ara l’ha acabat incorporant a la seva col·lecció. Però és una cosa residual; el caganer és típic de Catalunya.
Com és el típic caganer?
Va amb barretina i amb camisa blanca, i pot estar fumant, amb pipa o un cigar, o llegint un diari... Amb el qual després es netejarà! Aquest és el caganer més clàssic i més antic. A partir d’aquí, la interpretació i l’evolució ha portat a tota mena de caganers.
I en el pessebre, en quin lloc concret s’ha de posar, aquesta figura?
La tradició diu que s’ha de posar en algun lloc que quedi amagat de la cova, com si el Nen Jesús no el pogués veure. A la vegada, hi ha aquest joc d’amagar-lo perquè els infants el puguin buscar.
Hi ha caganeres?
I tant! La primera que tinc documentada és del 1985. És d’en Vidal, dels germans Vidal, uns artesans que estaven al Poble Espanyol.
En queden pocs, avui, d’artesans?
Sí, pocs. Els primers anys que jo vaig anar a la Fira de Santa Llúcia hi havia molts artesans que feien caganers ; l’any 1985, a la fira podies comprar 25 caganers diferents fets per artesans diferents i que eren figures de pessebre. Ara, a la Fira de Santa Llúcia, pots comprar fins a 700 caganers... Això sí, tots fets per les mateixes quatre empreses. Per sort, encara es pot dir que els caganers de souvenir són artesanals, perquè tant l’empresa Caganer.com com Caganers de Caldes els fan de fang, per tant, de qualitat. Jo, d’aquests, en tinc un d’un capgròs, però el tema és que als col·leccionistes el que ens agrada són els reptes i buscar, no pas que puguis anar a una botiga i te’ls puguis comprar tots en una tarda.
La Fira de Santa Llúcia ha canviat molt els darrers anys...
Ara no hi ha tantes coses tradicionals nostres. Encara n’hi ha, però cada vegada hi ha més objectes de tradicions estrangeres: el Pare Noel, els rens..., que no tenen res a veure amb la nostra cultura ni amb el nostre paisatge. Són coses que apareixen amb la globalització, com al seu dia va aparèixer l’arbre de Nadal, que ja el tenim integrat, però no és propi de casa nostra, o el Halloween, que cada cop guanya més terreny. No sé quina força tenen encara les figures del pessebre pròpiament nostres, només sé que el caganer, en convertir-se en objecte de record, ha agafat una nova dimensió i ara està disparat. Realment, com a objecte de souvenir m’agrada, però el que volem és que es doni més protagonisme al personatge de casa nostra.
I la figura del pixaner?
No té res a veure amb el caganer. El pixaner és com el que caça, el que està pescant... Potser fa vint anys que va sortir aquesta figura, que, en tot cas, és molt posterior al caganer.
Vostè és el president de l’Associació Amics del Caganer.
La vam fundar l’any 1990 uns col·leccionistes que ens trobàvem a la Fira de Santa Llúcia. Va ser un firaire de l’empresa Germans Vidal, que ja no hi són, que ens va posar en contacte en veure que hi havia diverses persones que col·leccionàvem caganers. Tres d’ells ja havien fet una exposició l’any 1989 i ens vam començar a trobar i, al final, un nucli de nou persones ens vam constituir en associació. I des d’aleshores...
I què feu, en aquesta associació?
Avui som un centenar de socis. Des del 1991 editem la revista Caganòfil, que és semestral i informa dels estudis i treballs sobre la figura del caganer, així com de les novetats caganeres fetes pels artesans i venudes a les fires de Nadal. D’altra banda, fem una assemblea anual i exposicions. I el més important: fem un sopar de Nadal en què aprofitem per entregar el guardó al Caganer de l’Any.
Des de quan feu el Caganer de l’Any?
El 1991 vam donar el primer guardó, al poeta Joan Brossa, que havia fet un poema objecte (un paraigua) sobre el caganer, un poema objecte que va estar exposat a l’aparador de la botiga Gales del passeig de Gràcia el 1956. L’any 1992, la distinció va ser per a mossèn Ballarín, que en un article al diari Avui sobre el caganer va entendre la condició humana de senzillesa i germanor igualitària del personatge en dir: “Tots som caganers!”
Déu-n’hi-do...
Tenim una llista de Caganers de l’Any molt potent: el periodista Josep Pernau, el cineasta Ignasi P. Farré, el ninotaire Fer, el pallasso Jaume Mateu, Tortell Poltrona, Jaume Sisa, Marc Parrot, Pilar Rahola, l’escriptora Anna Canyelles, Pilarín Bayés... L’any que vam donar el premi al músic i cantant Albert Pla, el 2010, quan va llegir la llista dels seus antecessors va dir, de broma: “Però si aquesta llista és més important que el premi Sant Jordi!”
I qui és el Caganer de l’Any 2021?
És Marcel Gasull, l’amo de tres vermuteries de Barcelona que es diuen Morro Fi i que des de fa uns anys el vermut de Nadal l’envasa en una ampolla decorada amb un caganer.
Hi ha molts objectes amb el caganer?
Molts, des d’auques fins a gàrgoles de caganers en monestirs. Dels segles XVII i XVIII, quan els gremis pintaven rajoles dels seus oficis, hi ha rajoles amb la imatge del caganer..., però a nosaltres ens interessa la figura del pessebre. De fet, creiem que la figura del caganer del pessebre potser es va inspirar en aquestes rajoles, tot i que del cert no se sap.
Parli’m de les exposicions.
En fem diverses a l’any, alguns cops fins i tot quatre o cinc. En aquests moments, n’estem fent una al centre cívic de Sant Feliu de Codines, una altra al centre de cultura popular de Sant Andreu i una tercera a l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró.

El pessebre

Jordi Arruga i Josep Mañà expliquen que el pessebre és la representació plàstica del misteri de Nadal. Escriuen: “En principi, només es feia a les parròquies i als convents (seguint l’exemple de sant Francesc d’Assís, que va bastir un pessebre vivent la nit de Nadal del 1223), però de mica en mica es va anar introduint a les cases. Van ser les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans pessebres monumentals, que el públic visitava. Després, el costum es va estendre al poble, i la seva gran popularització fa que avui encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cambray reclama un acord amb els sindicats abans de l’inici de curs “pel bé de la comunitat”

BARCELONA

Confusió a la Via Laietana en el primer dia de la nova fase de les obres

BARCELONA

Encara hi ha 26 platges en què es demana precaució en el bany

BARCELONA

L’extinció no és la solució

BARCELONA

Justícia diu que treballa per separar víctimes i agressors

BARCELONA
Memòria històrica

Topònims franquistes?

Cabacés
RAMON CASANOVA I DANÉS

Un reactor aplicable a automòbils i avions

Barcelona perd població mentre s’envelleix i torna a una natalitat del 1939

barcelona

Un bloc conflictiu del Pou de la Figuera esdevé habitatge públic

barcelona