Atesos més de 300 menors víctimes de violències
La majoria dels pacients que arriben a la unitat especialitzada del Vall d’Hebron són nenes d’entre nou i deu anys o adolescents
El vuitanta per cent han estat objecte d’algun tipus de violència sexual
L’hospital Vall d’Hebron ha atès 343 casos d’infants i adolescents víctimes de violències des que el novembre del 2020 va posar en marxa una unitat especialitzada. La majoria dels menors, el 81%, que arriben a la unitat han estat objecte d’algun tipus de violència sexual. El perfil de pacient és el d’una nena d’entre 9 i 10 anys o una adolescent víctima de violència sexual. El 91% dels agressors són homes i més del 65% dels casos tenen lloc en l’àmbit intrafamiliar.
La doctora Anna Fàbregas, adjunta del servei de pediatria i coordinadora de la unitat, posa èmfasi en la importància de l’atenció precoç als menors víctimes de violències per evitar seqüeles psicològiques i físiques: “És molt important que, quan se sospita que un infant o adolescent pot viure una violència, les famílies ho comuniquin i busquin un recurs per a l’atenció, ja que com més precoç sigui, més es poden evitar les seqüeles.” “Les violències en general i, sobretot, les sexuals estan invisibilitzades i les que detectem són la punta de l’iceberg, per això és tan important la sensibilització, prevenció i detecció per part dels professionals i les famílies”, afirma Mireia Forner, psicòloga clínica del servei de salut mental.
La unitat d’atenció a les violències vers la infància i l’adolescència (Equip EMMA) és el dispositiu referent a Barcelona i compta amb dues pediatres, dues psicòlogues clíniques, dues treballadores socials sanitàries i una ginecòloga. Al marge de les violències sexuals, l’equip aborda molts altres tipus de violència, com la física; l’emocional i psicològica, la violència per negligència o la violència contra la infància en el context de violència masclista.
Estrès i malsons
“El perfil de la víctima és una nena de 9 o 10 anys que revela una situació de violència sexual o una adolescent que, en un moment de canvi vital, recorda fets passats i identifica el que ha viscut”, diu Fàbregas. “En qualsevol revelació és molt important creure la víctima, acompanyar-la i protegir-la”, deixa clar. El 30% dels pacients tenen seqüeles a mitjà o llarg termini en forma d’estrès posttraumàtic i presenten records intrusius, un estat emocional negatiu persistent, dificultats per dormir o malsons. També s’ha estudiat que poden tenir afectat el sistema immunològic, cardiovascular o metabòlic.
