Entre bordes i pletes

A l'estiu Andorra ofereix als visitants la possibilitat de recórrer el país a través de rutes naturals que permeten descobrir la flora i la fauna típiques de les zones alpines. Una bona opció és apostar per alguna de les divuit rutes ecoturístiques guiades que hi ha repartides per les set parròquies del Principat. En aquest cas els proposem el Camí del pastor, una de les quatre rutes que es poden fer a la parròquia de Sant Julià de Lòria. El Camí del llenyataire, el Camí del mestre d'obres i el Camí del blat són els altres tres itineraris que ofereix aquesta parròquia, la més meridional del Principat. Tots quatre tenen en comú el fet de permetre descobrir no solament flora i fauna, sinó també alguns aspectes dels oficis que es practicaven a la zona antigament. En el cas del Camí del pastor, durant el recorregut trobarem bordes i pletes que il·lustren les condicions de vida dels pastors i pagesos a la muntanya. Les bordes eren les construccions que els pagesos utilitzaven per emmagatzemar el blat abans de baixar-lo cap al poble. Aquesta forma arquitectònica, molt estesa en tota la geografia rural andorrana, s'utilitzava també per emmagatzemar les eines de llaurar, per recollir els animals i, en determinats casos, com a assecador a la planta superior. Moltes bordes del país han estat restaurades i reconvertides en cases i, en molts casos, també habilitades com a restaurants.

Un bon exemple d'aquest tipus de construcció és el cortal de cal Ferrer, el primer que trobarem durant el nostre itinerari. Aixecada pels volts del 1840, aquesta borda consta de dues construccions. Una, la més gran, servia de magatzem per guardar-hi la collita i el bestiar, i l'altra era el lloc on vivien els pagesos durant la sega. L'habitacle constava d'una única estança amb llar de foc i es dormia en un jaç a terra. Entre les dues construccions hi ha el mallador, l'indret utilitzat per mallar o rompre la palla amb l'ajuda d'una vaca o una mula. Continuant pel camí dels cortals de Manyat, que transcorre en una zona situada a 1.950 metres d'altitud aproximadament, trobarem encara dos cortals més, molt més senzills: el Cremat –reconstruït al costat d'un d'anterior que es va cremar– i el de Llumeneres. A partir d'aquest punt només es troben algunes pletes, nom que reben les construccions on els pastors recollien el bestiar.

A més de conèixer les condicions de vida dels pagesos i els pastors, durant la ruta podrem aprendre també molt sobre la flora i la fauna de la zona gràcies a les explicacions del guia. La rodalia de Certés està engalanada de conreus herbacis, prats i matollars típics de costers calcaris. Més amunt trobem la vegetació típica de l'estatge alpí. Per exemple, l'abarset, la camamilla de muntanya o el fonoll. Veurem també el pi roig, rosers salvatges i la flor de la carlina, utilitzada com a baròmetre a les cases: quan el temps és més humit, els filaments de la flor es tanquen, i quan és més sec, s'obren.

Pel que fa a la fauna, a la zona abunden els petits ocells com ara el caragolet, la mallerenga blava, el bitxac, el gratapalles, el tallarol de garriga i el tallarol emmascarat. Un cop arribats als cortals de Manyat ens acompanyarà el reietó, la cotxa fumada o la merla roquera.

També és possible observar en aquesta zona mamífers com ara l'esquirol i la guineu, o, si més no, trobar-ne rastres. En aquest territori hi habiten també l'isard, la marmota i l'escurçó.