Societat

JOSÉ MANSILLA

Doctor en antropologia social

“El que passa és que les persones que viuen al carrer no voten”

Les ciutats estan pensades perquè la gent circuli i no es quedi al carrer fent cap tipus d’activitat, no només dormint, també jugant
L’urbanisme hostil sempre és contra allò que no és desitjable per a l’administració

Un antropòleg social camina per una ciutat, en aquest cas la ciutat de Barcelona, amb una mirada crítica. De les conclusions que treu després d’analitzar la gran urbs, en parla José Mansilla en aquesta entrevista.

Què és l’arquitectura hostil?
No només hem de parlar d’arquitectura hostil, sinó també d’urbanisme hostil, perquè així obrim el focus i podem parlar de carrers, barris i tota la ciutat. Aleshores, la majoria de vegades que parlem d’arquitectura hostil ho estem fent d’urbanisme hostil, conegut també com a antipersona. És una manera d’entendre els carrers i les places amb l’objectiu de treure’n la gent que no encaixa en una visió de ciutat.
En certa manera és un oxímoron, ‘urbanisme’ i ‘hostil’, perquè l’urbanisme hauria d’estar pensat per acollir les persones.
No et pensis, això és molt complicat, perquè hi ha molts corrents que parlen d’urbanisme. Que si urbanisme popular...
Hi ha també l’urbanisme militar, aplicat a les ciutats, com els grans bulevards de París...
Fins i tot podem parlar d’urbanisme militar quan ho fem de l’Eixample de Barcelona. Tot això d’avingudes molt amples perquè circulés l’aire i fos més higiènic també està pensat per a la circulació de les mercaderies i els capitals. Urbanisme hostil no és un oxímoron: nosaltres tenim una visió més progressista, però de fet l’urbanisme en general s’ha fet servir per controlar la ciutat. Són actuacions que es fan per decidir quin tipus de ciutat vols, però també per entendre el sistema econòmic que en el futur serà l’amo i senyor de la ciutat, centrat sobretot en el negoci immobiliari i la circulació dels béns produïts a les indústries. Això és el model Eixample.
Hi ha gaires exemples d’urbanisme hostil a Barcelona?
Si tu poses a Google “urbanisme hostil”, normalment et surt això de les punxes, els tancaments dels caixers automàtics, les pedres que formen irregularitats...
Hi ha un cas recent, al barri del Fort Pius. No sé si el coneix...
Crec que no...
Han tancat amb unes portes un atri cobert que hi ha davant l’entrada del mercat. Allà dormien diversos sensesostre.
Això n’és un exemple, sí. El cas més paradigmàtic és el carrer Ferran. Hi havia abans uns caixers automàtics amb una separació entre el caixer i la línia dels edificis del carrer, i hi havia 30 o 40 centímetres que permetien que la gent s’hi posés. Això ha desaparegut i hi han posat unes planxes metàl·liques que impedeixen que la gent s’hi estiri.
Pot ser urbanisme hostil per acció o per omissió. Hi ha un poble de la Costa Brava, amb molta presència d’immigrants, que no té bancs a la plaça major.
En són un altre exemple els bancs individuals, perquè la gent no s’hi pugui estirar.
Barcelona es posa l’etiqueta de ciutat acollidora. Ho és?
Des del punt de vista de l’urbanisme, no. Jo crec que pensem que els ajuntaments són màquines molt pensants, que saben el que fan, que projecten la seva acció per una manera de pensar l’espai, i no. Moltes vegades et trobes una zona molt potent d’urbanisme hostil, on hi ha aquests bancs separats en què la gent només pot seure una miqueta i prou, i a la plaça del costat et trobes bancs normals. És a dir, moltes vegades és com surt la cosa, i no hi ha una estratègia general, però això no significa que no hi hagi una direcció.
I aquesta direcció hi és?
Sí, no només a Barcelona, sinó al conjunt d’Europa i als Estats Units, a l’occident, diguem-ne, capitalista, perquè les ciutats siguin d’una determinada manera. I les ciutats estan pensades perquè la gent circuli i no es quedi al carrer fent cap tipus d’activitat, no només dormint, sinó també jugant.
A l’administració no li interessa canviar aquesta dinàmica?
A veure, a Barcelona hi va haver l’experiència d’Itziar González, que va dissenyar una estratègia per millorar el centre històric de la ciutat. Era un pla amb dues potes: intervencions urbanístiques, directament sobre el terreny, i d’altres de tipus social. Era un projecte de millora de l’espai i, quan es fa això, el que passa és que el consistori treu un tipus d’usos del carrer que no li agraden i en facilita un altre tipus. Per exemple, la plaça George Orwell era un punt on hi havia prostitució i tràfic de droga, i el que es va fer va ser anivellar la plaça i eliminar tots els elements que podien impedir una vigilància constant per tenir una visió panòptica. Hi van posar un parc infantil i van començar a donar llicències a les terrasses.
En tot cas, això és urbanisme hostil contra allò que és indesitjable, com és el tràfic de drogues al mig del carrer.
L’urbanisme hostil sempre és contra allò que no és desitjable per a l’administració.
Però el tràfic de drogues hauríem de dir que no és desitjable enlloc.
Sí, jo no tinc res a favor del tràfic de drogues, però si tu només fas això, el que fas és desplaçar aquest tipus d’activitat cap a un altre costat. A veure, quan l’Ajuntament es va posar les piles contra allò que s’anomenava narcopisos al Raval, doncs la gent que feia servir aquests pisos va acabar al barri de la Mina. Això és el que passa normalment, que es desplaça el problema. I tornant al tema de la plaça George Orwell, doncs n’és un exemple clar. Era un dels punts negres identificats per Itziar González i l’Ajuntament hi volia fer les dues coses. El que passa és que és una mica fosc, tot això. Jo i un amic tenim un llibre que es titula Mierda de ciudad i es va fer una petició pública d’informació a l’Ajuntament per saber quins eren tots els punts negres on es volia intervenir, i no ens la van donar. De tota manera, el pla d’Itziar, que jo recordi, és l’última vegada que s’ha intentat dur a terme un pla concret per intervenir en l’espai, no des de l’urbanisme hostil, sinó des d’un urbanisme que millorés l’espai i impedís que s’hi fessin activitats que no agraden ni a l’administració ni a la ciutadania.
No hi ha cap regulació que impedeixi aquest tipus d’urbanisme hostil?
Que jo sàpiga, no. La regulació urbanística és general. Això és com tot: a la teva propietat pots fer el que vulguis. La competència de l’Ajuntament arriba fins a la porta i tu a casa teva fas el que vols.
I al fustigat qui el defensa?
Ningú, no? A veure, jo crec que tot això és molt complicat i té moltes arestes. Jo no crec que l’Ajuntament actual de Barcelona, ni al seu temps quan hi havia Itziar González, tingui cap mena de voluntat de molestar la gent al carrer. Tenen la intenció de fer una intervenció en l’espai públic, acompanyada de mesures socials, amb la idea de satisfer també la gent que viu en aquests indrets. És a dir, els que viuen a la plaça George Orwell ara estan molt contents. Una altra cosa és que els lloguers hagin pujat, s’hagi omplert de locals i la zona s’hagi convertit en un espai de festa. Però vull entendre que responien a una demanda ciutadana d’intervenció i van intentar fer el que podien amb les eines que tenien. Ara bé, en una ciutat com Barcelona, amb molta població flotant, d’entrada i de sortida, fer una intervenció en l’espai sense tenir en compte el que passa a la gent, deixar en mans d’institucions privades la qüestió dels sensesostre, com per exemple Arrels, doncs això no ho pots fer.
Hi ha d’haver aquell acompanyament social que deia abans.
Sempre hi és, però les necessitats socials són eternes. Jo tinc un amic, l’Albert Sales, que és sociòleg i criminòleg, i que és el tècnic del tema dels sensesostre a l’Ajuntament. I, és clar, Barcelona és molt gran i té unes necessitats inabastables, i hi ha converses amb Arrels i la Generalitat i amb tothom, però és molt complicat. El que passa és que les persones que viuen al carrer no voten, no són subjecte polític, i els que sí que ho són, són els veïns. I si poses en una balança els veïns i la gent que viu al carrer..., és complicat.
La societat és hostil en si mateixa? Els que voten són hostils amb els que no voten?
La societat urbana és conflictiva per naturalesa. Hostil, depèn; conflictiva, sempre. Perquè a Barcelona vivim molta gent, en altes densitats, i amb interessos del tot diferents els uns dels altres, i això sempre comporta conflicte. A mi m’agrada sortir al carrer i que no passi cap cotxe; la gent de la botiga de sota de casa meva vol que la gent pugui aparcar al costat del seu negoci per anar a comprar. Des del punt de vista de les persones que viuen al carrer, han de ser ateses amb les millors polítiques socials, però també entenc que hi ha gent que no vol veure algú dormint al portal de casa seva. Doncs això és conflicte.
Creu que el turisme és hostil per a la ciutat?
El turisme, en general, ni és hostil ni és res. És una activitat molt interessant...
Però és depredador...
Ho és quan es desenvolupa a uns nivells insuportables. M’agrada fer la distinció entre el turista –i el que fa el turista– i la turistificació. Quan un espai està turistificat, és que s’ha escapat de les mans.
Això és el que ha passat en molts punts de la ciutat de Barcelona.
En molts llocs de Barcelona. Jo soc antropòleg i no m’agraden les coses quantitatives sinó qualitatives, i dic que turistificat vol dir que la majoria de relacions socials que passen en un determinat lloc estan intervingudes pel turisme.
Hi havia aquell mantra que calia repensar el turisme a Barcelona. Ha arribat la pandèmia, tot s’ha aturat...
No s’ha repensat res.
Expliqui’s.
Jo crec que els comuns són tebis. No m’agrada que governin amb els socialistes, però penso que han fet coses valentes, com per exemple el Peuat, el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics, que va ser revolucionari per a les ciutats d’Europa i que va evitar que, en parts turistificades molt importants de la ciutat, s’hi poguessin obrir nous hotels. I, acompanyat d’això, van fer un pla turístic que en general em semblava molt positiu. Quan les competències de turisme van passar al PSC, el pla va quedar en un calaix. També et diré que era difícil repensar res, perquè els polítics tenien prou feina fent front al virus.
Com ha viscut la societat la covid, com ha reaccionat?
Crec que som una societat solidària que beu molt d’unes dinàmiques socials pròpies dels pobles del sud del Mediterrani que són molt interessants, i que han estat molt importants per fer front a la covid. Al meu barri del Poblenou, jo estic en molts grups de WhatsApp de plataformes en què participava. Doncs al cap de tres o quatre dies del confinament més dur, aquestes xarxes es van transformar per si mateixes en una eina de suport i distribució d’aliments o béns de primera necessitat per als que ho passaven malament.
Per tant, la pandèmia ha tret el millor de la gent.
Ha tret part del millor. I això que siguem de les societats més vacunades també té a veure amb aquesta visió de les relacions socials com una cosa important.
I quina societat ens deixa la pandèmia?
D’una manera o d’una altra, ens hem adonat d’aquesta necessitat que tenim de trobar-nos. Tenim una societat amb un teixit social molt fort que no ha desaparegut amb la pandèmia i que continuarà aquí durant molt de temps.

Un ‘altre’ andalús

José Mansilla atén aquesta entrevista acabat d’arribar de Sevilla, la seva ciutat natal. L’antropologia va al fons de les coses dels humans, i l’amor va al fons del cor. En el cas d’aquest home, aquesta va ser la causa per la qual un dia va decidir establir-se a la capital de Catalunya. El seu és un català amb música del sud, un parlar accelerat que denota passió per la disciplina humanista que practica: l’observació, l’anàlisi i la crítica de la conducta dels humans, amb especial interès per allò que passa en l’àmbit urbà. Plenament integrat a Catalunya, militant de molts moviments socials, Mansilla va participar al seu temps, de manera tangencial, en el moviment d’Els Altres Andalusos, que denunciava la instrumentalització política del col·lectiu, així com el caciquisme, les prebendes i també la corrupció d’alguns líders de l’andalusisme a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sant Jordi Desvalls engega les obres d’un centre de recursos socials a Can Burcet

SANT JORDI DESVALLS

La UdG concedirà la distinció honoris causa a la metgessa Carme Valls Llobet

girona

El Parc Agrari del Baix Llobregat denuncia l’increment dels abocaments il·legals

Barcelona

Girona busca el model més idoni per al Mercat del Lleó

GIRONA
coronavirus

L’OMS manté la Covid-19 com una emergència sanitària internacional

ginebra

Tres nits sense llum en dues urbanitzacions de Llagostera

LLAGOSTERA

Els Mossos aplicaran mesures per intentar reduir l’ús d’armes blanques

Barcelona

Els jutges de Figueres se sumen a les reivindicacions dels funcionaris

FIGUERES

La Generalitat sufragarà la clausura de l’abocador de Solius

LLAGOSTERA / SANTA CRISTINA / D’ARO