JORDI GAYÀ I ESTELRICH
Editor de 'Enchiridion Theologicum Lulluianum'
“Llull creu que la pau s’establirà amb la unitat de la fe”
Ramon Llull va ser un cristià plenament convençut que les diferències religioses són el major obstacle per a la pau
‘Enchiridion Theologicum Lullianum’ són textos estructurats segons l’esquema més usual en la teologia medieval
Sant Pacià Books, l’editorial de l’Ateneu Sant Pacià (AUSP), ha iniciat amb l’obra Enchiridion Theologicum Lullianum, el primer recull del pensament, teològic i filosòfic del beat Ramon Llull (1232-1216), la col·lecció Grans textos cristians. L’ha editat el teòleg mallorquí Jordi Gayà i Estelrich, director del Seminari de Teologia Medieval Catalana, de la Facultat de Teologia de Catalunya, i rector de la Maioricensis Schola Lullistica (Escola Lul·lística de Mallorca). Gayà, doctor en teologia per la Universitat de Friburg de Brisgòvia, seu del Raimundus Lullus Institut, és una de les veus més autoritzades per parlar del beat mallorquí, en procés de ser canonitzat, i que pot ser declarat el primer doctor laic de l’Església.
Amb l’obra ‘Enchiridion Theologicum Lullianum’, Sant Pacià Books ha iniciat la col·lecció Grans textos cristians. Com serà i què pretén?
En aquesta col·lecció s’inclouen obres que, al llarg de la història, han contribuït a configurar el pensament cristià, antic i modern, originaris principalment de l’àrea culturals dels territoris de llengua catalana. Els textos es presenten en la llengua original i la traducció al català. L’objectiu és fer-los més accessibles, tant per afavorir la investigació teològica històrica, com per contribuir a la reflexió teològica actual, que és el propòsit que defineix la institució acadèmica editora.
Quina obra és ‘Enchiridion Theologicum Lullianum’?
Molt simplement és una selecció de textos de Ramon Llull estructurats segons l’esquema més usual en la teologia medieval. D’aquesta manera, es vol facilitar l’estudi comprensiu i comparatiu de les seves doctrines teològiques. A més, en cada tema principal venen indicades referències a passatges d’altres obres que també el tracten.
Llull va escriure molt, en diverses llengües, amb diferents estils i sobre multitud de temes. Qui va ser Ramon Llull?
És cert, i aquesta és una de les dificultats més grans per arribar a unificar el seu pensament en el context del seu temps. M’atreviria a dir que Ramon Llull va ser un home, un cristià plenament convençut que les diferències religioses són el major obstacle per a la pau. Plenament convençut que la pau s’establirà definitivament amb la unitat de la fe. Ara bé, igualment convençut que el camí serà llarg i que el que cal ara és formar una comunitat en què hom pugui pensar la pròpia fe, conèixer la dels altres i dialogar sense imposicions ni violències.
Quantes obres va escriure Ramon Llull?
El catàleg actual recull 280 títols d’obres escrites per Ramon Llull. Durant segles, el seu nom va figurar com a autor de centenars d’altres escrits, sobretot d’alquímia. Després dels estudis moderns, sembla que aquest catàleg actual és el definitiu. De totes maneres, cal explicar que alguns dels títols esmentats es refereixen a obres molt extenses, com ara el Llibre de contemplació en Déu, i d’altres són molt breus, quasi uns apunts.
Llull partia del fet que la llibertat de l’home el portava a Déu i que Déu el feia lliure.
Seria una frase que li escau. De fet, l’ànima de tot el pensament de Llull és una afirmació rotunda de la capacitat lliure que Déu ha atorgat a l’home, fet a la seva imatge, per conèixer i acomplir aquell fi últim per a què va ser creat, és a dir, conèixer i estimar Déu.
Llull era un laic. Va trobar Déu en un món actiu, no en la contemplació. Va viatjar molt i va escriure molt. Sempre va perseguir el mateix objectiu: la conversió dels musulmans al cristianisme?
D’acord amb el primer, no tant amb el segon. Vull dir, era efectivament un laic, casat i amb fills, i mai no va professar en un orde religiós. Ara bé, una forta experiència religiosa, que ell descriu com a visió de Crist crucificat, el porta a un canvi radical de vida, concretat en una dedicació constant a la contemplació que el va allunyar de la família. Uns nou anys després, va emprendre una activitat espantosa entre viatges i redacció d’obres que es van perllongar uns altres 40 anys. Es pot dir que la contemplació va ser el bessó inicial i constant de l’activitat de Llull. També en l’esforç per arribar a la unitat de la fe.
El llibre parla de la teologia de Ramon Llull. Llull és un personatge molt complet. En aquest cas, només es parla de la seva faceta filosòfica teològica?
Efectivament. El llibre recull el pensament teològic de Llull. Ara bé, per aconseguir la meta a què em referia, ell entenia que s’havia de partir de punts comuns, que tots acceptaven, i que s’ haurien de provar amb raons filosòfiques i científiques. Es pot dir que aquests punts comuns i la manera de servir-se’n és el que Llull va formular amb la seva art. Quan empra l’art, també en el cas de la teologia, inclou molts altres temes, siguin filosòfics, científics o literaris.
És la primera vegada que es recullen tots els textos filosòfics i teològics de Ramon Llull en un sol volum? De quants i de quins textos estem parlant?
S’han seleccionat 150 textos. Els més nombrosos provenen d’obres de teologia, encara que amb d’altres es vol deixar constància dels altres estils que Llull va emprar, com són els sermons o els proverbis.
L’objectiu de Llull en dialogar amb l’islam era convertir els fidels d’aquella religió al cristianisme. Va ser el primer a impulsar el diàleg interreligiós?
Per entendre el programa de Llull, cal recordar Francesc d’Assís, el que va fer en visitar el soldà d’Egipte i el que va deixar escrit en una regla per a tots aquells que volguessin anar a predicar als musulmans. Deia que, en primer terme, han d’anar a aquelles terres i viure segons els costums del lloc. Després, si algú els demana per la seva fe, l’han d’exposar amb respecte i senzillesa. Pel que fa a Llull, és ver que usa sovint el terme disputa, però, quan especifica detalladament com ha de ser aquesta disputa, reflecteix clarament l’esperit de sant Francesc. Si això es correspon amb el que avui s’entén per diàleg interreligiós, no ho sabria assegurar del tot; caldria examinar objectius i procediments d’aquest diàleg.
Llull va ser original en el seu mètode de l’art. Ens el pot explicar breument? Per ell, l’art era un mètode científic?
Ho insinuava abans. Llull va concebre l’art com un instrument de coneixement que partia d’uns principis evidents a la raó i oferia el mode d’explicar tota la realitat a partir d’aquest principis. Pensava que qualsevol afirmació, també les teològiques o de fe, s’havia de sotmetre a aquest procediment de verificació. Cal subratllar-ho: no es tracta de fer-ho derivar tot a partir d’aquells principis, sinó de mesurar qualsevol afirmació a partir de l’art en el seu conjunt. Per això és una art universal. Per aquestes raons, al llibre figura quasi íntegre l’explicació de l’art presa del llibre Ars breuis.
En la presentació del llibre, el rector de l’AUSP, Armand Puig, va dir que la teologia de Llull “ha d’estimular la reflexió teològica actual en el context d’una Església que se sent impulsada al diàleg i a la missió”. Què volia dir?
Comparteixo la seva opinió. Diàleg i missió són dos principis que destaquen en la comprensió que té l’Església de si mateixa en la línia del Vaticà II. La reflexió teològica sobre aquests principis ha de respondre a les circumstàncies més actuals, de què moltes d’una violència social i bèl·lica molt semblant a la que va viure Llull en el seu temps. Una major comprensió del seu pensament hi pot ajudar molt.
Vostè és doctor en teologia per la Universitat de Friburg de Brisgòvia, seu del Raimundus Lullus Institut. Alemanya és un dels llocs del món on més s’han interessat per la figura i l’obra de Llull.
Efectivament. Vaig tenir la sort de treballar a l’institut de Friburg uns anys, ja molt llunyans, del 1970 al 1975. L’institut va ser fundat l’any 1957 i la seva tasca principal era i és l’edició crítica de les obres llatines de Ramon Llull. Fins ara, se n’han editat 39 volums. Però cal destacar que, en decennis més recents, s’han format altres centres d’investigació lul·lística importants i ben actius arreu del món i la bibliografia sobre Ramon Llull ha crescut exponencialment, com també la seva presència en congressos de tota mena.
Als Països Catalans, encara es coneix poc l’obra de Llull en la seva immensitat.
Alguns d’aquests centres a què em referia són a Catalunya. Alguns participen en el Patronat Ramon Llull que té cura de l’edició crítica de les obres de Ramon Llull en català i ha publicat ja 17 volums. Les publicacions en català d’obres de Llull són nombroses, fins i tot amb adaptacions per a les escoles. En resum, diria que la difusió és notable. Igualment ho és l’estudi del seu pensament.
El novembre del 21 es va fer a Roma el congrés ‘El beat Ramon Llull: el personatge i la seva relació amb l’islam’, organitzat per l’Institut Pontifici d’Estudis Àrabs i d’Islamística de Roma, l’AUSP i l’Escola Superior d’Estudis Medievals. Vostè hi va participar. Com va anar?
Va ser una experiència molt gratificant per a tots els participants. Hi van ajudar, crec, les circumstàncies de la celebració. En realitat, estava convocat per l’any anterior, però la pandèmia va fer que s’ajornés. Mentre, es van editar els textos de les diferents intervencions. D’aquesta manera, es va poder prescindir de la lectura completa del textos i entrar directament en el diàleg i la discussió. Va ser molt enriquidor per a tots i va inspirar nous camins per encaixar el seu pensament en l’actualitat de les relacions amb l’islam.
En quin moment del procés està la canonització del beat Ramon Llull?
Un procés de canonització, a més de seguir un procediment establert, també es veu subjecte a circumstàncies molt diverses, no estrictament processals. El de Llull es veu agreujat per la història mateixa dels processos antecedents de segles passats, pel debat sobre la seva doctrina i per les vicissituds de les relacions interreligioses. És un procés complex. No sabria qualificar la situació actual.
Serà el primer doctor laic de l’Església?
Per ara, el procés se segueix amb una finalitat doble; és a dir, declarar la seva santedat i el seu doctorat. En el cas d’una conclusió definitiva, aleshores seria el primer laic doctor de l’Església.
Què significarà?
En aquest punt, m’agrada recordar el que deien als seus alumnes els professors medievals en les primeres classes de teologia. Els recordaven que part damunt de la fe hi ha la caritat i el vertader doctor ha d’excel·lir per la caritat abans que pel saber. I això és el que ensenya Ramon Llull una i altra vegada en els seus escrits: la primacia de l’amància, emprant el seu terme original. L’amància, l’amor, la pau és el que necessiten l’Església i el món amb més urgència.
Col·lecció Grans textos cristians
La col·lecció Grans textos cristians consta de sis obres: Enchiridion Theologicum Lulluianum, editat per Jordi Gayà, Pregàries cristianes antigues, editat per Montserrat Camps,Els salms en hebreu, grec, llatí i català, Homenatge a sant Jeroni en el 1.600è aniversari de la seva mort, Apòcrifs cristians (vol. I). Evangelis apòcrifs i Apòcrifs cristians (vol. II). Escrits gnòstics. Es preveu que inclogui, més endavant, textos dels pares apostòlics, els quatre volums de les Enarrationes in Psalmos de sant Agustí i els comentaris bíblics de Ponç Carbonell, entre d’altres. La nova col·lecció tindrà presents tres col·leccions anteriors. La primera ( 988-2005) Clàssics del cristianisme, amb introduccions i traduccions catalanes anotades de cent obres d’autors cristians que han influït en la cultura europea i universal (una coedició amb la Fundació Enciclopèdia Catalana). Entre els anys 2008 i 2016, va aparèixer Clàssics cristians del segle XX. Produïda en coedició amb l’editorial Pòrtic, té vint volums, representatius de les tendències teològiques del segle passat i pertanyents, com la col·lecció precedent, a les diverses esglésies cristianes. El director de les dues, de què la primera va rebre la Creu de Sant Jordi, va ser Sebastià Janeras. La tercera col·lecció que cal tenir en compte és Literatura intertestamentària. Pertany a l’àmbit de la judaística i inclou literatura apocalíptica, henòquica i qumrànica, literatura dels testaments i historiadors i supplementa.Els nou volums han estat editats quatre per la Fundació Bíblica Catalana–Editorial Alpha i cinc per l’AUSP i l’Associació Bíblica (2009-2020).
