‘Famílies’ s’escriu en plural

A Catalunya es poden trobar més de 50 models de família, segons alguns experts. Les variables es multipliquen, però ja existeix un cert consens a agrupar-les com a mínim en una desena de categories. Des de la família nuclear clàssica, formada per un home, una dona i els seus fills, fins a les monoparentals, en què el progenitor pot ser un pare o una mare amb els subsegüents estats civils –casat, solter, vidu, divorciat–, passant per les famílies amb custòdia compartida, les nombroses, les reconstituïdes o enllaçades, i les famílies extenses, on conviuen també altres membres com ara avis i tiets, que a voltes tenen la tutela. Dins de la llista, també hi ha les famílies d’acollida, que poden ser d’urgència, d’acolliment simple o permanent, les famílies migrades, les famílies refugiades i, fins i tot, i així ho preveu el Departament d’Educació a l’hora de dissenyar polítiques públiques, els menors en centres d’acollida.

El repte és gran, sobretot a les escoles, on cal estar atents que els fills d’aquestes famílies creixin en un ambient que no estigui marcat pels vells estereotips. En aquest sentit, el Departament d’Educació admet que “aconseguir la inclusió real d’aquesta diversitat familiar implica un canvi de paradigma i de mirada envers les famílies”. Per donar resposta al repte, impulsen programes des del Servei d’Escola i Famílies. El fet que ja no es parli de família, sinó de famílies en plural, ja és una declaració d’intencions. Fonts d’Educació expliquen que les actuacions són múltiples i van des de tallers de formació fins a acompanyaments, nous protocols i accions de suport i orientació als pares.

També des de la Direcció General de Serveis Socials, de la qual depèn la secretaria d’Afers Socials i Famílies, s’intenta donar resposta a una realitat que evoluciona ràpid. Això sí, es fa partint de la base que “la família continua sent la unitat bàsica de la societat”, segons destaca el director general de Serveis Socials, Josep Maria Forné, que subratlla com, “en una societat més líquida, que ha anat incorporant altres formes de família, cal un pla interdepartamental per desenvolupar polítiques públiques més transversals que donin resposta a aquesta diversitat”. El pla ha d’estar acabat abans que acabi l’any, però Forné insisteix que “s’intenta atendre la singularitat”.

El catedràtic emèrit de sociologia de la UAB Lluís Flaquer explica que, darrere dels canvis en els models de família, hi ha molts factors de caire demogràfic: unions més tardanes, més dones que homes amb formació universitària, més implicació dels pares en la cura dels fills i un increment dels divorcis o les ruptures, que moltes vegades acaben amb famílies reconstituïdes o enllaçades. Pel que fa als fills, Flaquer destaca que “encara falten estudis sobre les formes de convivència posteriors a la separació o al divorci, que poden provocar inestabilitat en els fills si experimenten diverses transicions familiars amb canvis de figures parentals”.

Pel que fa als fills dels matrimonis homosexuals, aprovats a Espanya el 2005, el sociòleg i professor a la UAB Vicent Borràs respon de manera rotunda. “Les famílies homoparentals són més igualitàries. Ho diuen els estudis. Cap dels dos espera que l’altre li faci la feina.” I no només es nota en les hores de dedicació a la llar. També en la cura dels fills, afirma. I pel que fa a l’educació, destaca l’existència d’estudis de psicologia social que asseguren que “els fills de parelles homosexuals són millors en valors i també en educació de gènere, perquè no associen que cuinar o planxar sigui cosa de dones”. També més tolerants envers la diversitat i més solidaris, “perquè són molt conscients que els seus pares han patit discriminació”.

El psicòleg Gabriel J. Marín confirma que “ja hi ha prou estudis que deixen ben clar que la qualitat de la relació és més important que l’orientació sexual dels pares”. Ell manté que “l’ajust emocional dels nens és exactament el mateix que en les famílies heterosexuals” i que l’única problemàtica és si topen “amb un entorn homòfob”. En aquest sentit, Martín destaca que en la societat catalana s’ha fet molta feina en els últims anys, especialment des de l’aprovació de la llei LGTBI. “Els nens naturalitzen la diversitat familiar perquè s’ha fet una feina de sensibilització i educació social molt important.”