Pares solters per elecció

Tenen moltes coses en comú. Tots dos van triar ser pares malgrat no tenir una parella estable. No volien renunciar a tenir un fill i van escollir la fórmula que millor els va encaixar. La Tona Codina, una publicista de Matadepera, de 50 anys, va optar per l’adopció d’un embrió que va gestar ella mateixa i el David Reyes, de 42 anys, amb més dificultats per la seva condició d’home solter, es va decantar per la gestació subrogada al Canadà. Tots dos han hagut de superar moltes traves pel fet de ser famílies monoparentals i insisteixen que no tenen tants ajuts com es pressuposa. Però comparteixen també l’emoció i l’alegria d’haver fet realitat un somni i tenir algú a qui educar i estimar.

La Tona es va decidir als 45 anys després descartar-ho en parella. Va escollir l’adopció d’embrió perquè no tenia “molts diners” i tampoc se sentia “preparada emocionalment” per fer un procés més llarg i per edat “sense garanties que funcionés”. Admet que va haver de fer “una mica de dol genètic” per assumir que la seva filla no tindria els seus ulls, cosa que després no li ha importat ni poc ni gaire. “Ara el que sí que em neguiteja una mica és com li ho explicaré a ella, si la sabré acompanyar bé”, admet. Però això ja vindrà i ella necessita anar pas a pas, perquè ja té prou dificultats en el dia a dia per avançar-se al futur. Quan va néixer la Cèlia ella era autònoma, cosa que li ha facilitat la conciliació. Però només va poder tenir 16 setmanes de baixa. “Sort que les coses estan canviant i ara moltes dones van a judici i aconsegueixen també la baixa paternal, perquè els nens tenen el mateix dret al temps de cures que si hi ha dos progenitors”, explica la Tona, que lamenta que les famílies monoparentals, el 80% de les quals són dones, no tinguin tants ajuts com es pressuposa. “El carnet ens dona uns petits descomptes molt simbòlics que no tenen res a veure amb els que tenen les famílies nombroses”, afegeix.

La Tona i la Cèlia no tenen una xarxa de suport extensa com altres dones amb fills. Els avis són grans i és difícil. “Estic molt cansada que em felicitin, que em diguin que soc valenta. La societat no està preparada per a aquest model familiar.”

El David Reyes s’ha fet autònom per poder conciliar. La Dana, de 3 anys i mig, va néixer a Canadà quan ell vivia a Irlanda i va decidir venir a Catalunya per estar a prop dels pares. “Des de petit tenia clar que volia crear la meva família i per mi la gestació subrogada va ser la millor opció.” Es va informar, va llegir força estudis que indiquen “que si els nens coneixen d’on venen abans dels set anys i els adults tenen relacions saludables tot anirà bé” i va anar al Canadà perquè volia estar “orgullós del procés”. Avui la foto de la mare gestant de la nena està a casa, els acompanya.

El David admet que a vegades li arriben insults i missatges molt durs a través de les xarxes, però en canvi la situació és de normalitat a l’escola, al CAP, a la vida real... “Jo crec que és un problema de desinformació. Res d’explotació sexual. Jo vaig viure l’embaràs amb ella i vaig ser al part. Ella sovint explicava que estava embarassada per mi. Quan va tallar el cordó umbilical em va dir: «Ara l’has de cuidar tu.»” Al David la Dana li ha canviat la vida. Li dedica tot el seu temps perquè ell, el que volia era “compartir amor”. Per això no entén que això que per ell és normal “molta gent ho consideri extraordinari”.