Societat

Sterna es qüestiona els riscos dels treballs forestals arran del foc de Castell d’Aro

L’entitat es planteja la idoneïtat del creixement radial d’urbanitzacions en dies de condicions adverses arran del foc a Castell d’Aro

El grup de natura Sterna creu que l’incendi de Castell d’Aro de la setmana pasada ha posat sobre la taula els riscos que comporten els treballs forestals en dies de sequera extrema i una mica de vent. De fet, les flames es va originar mentre es feia una franja perimetral antiincendis per a una de les urbanitzacions de Castell d’Aro. Per això l’entitat naturalista creu que cal repensar els calendaris de treball de les empreses que s’encarreguen de les franges. Per altra banda, Sterna també planteja la idoneïtat del creixement radial de les urbanitzacions en plena natura, ja que els consideren planejaments urbanístics “obsolets” i “totalment insostenibles”.

El divendres de la setmana passada un incendi va cremar 70 hectàrees entre Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro. Aquest incendi va créixer i va avançar entre urbanitzacions que hi ha en els dos municipis de la Costa Brava, amb una dificultat afegida pels Bombers en les tasques d’extinció. L’origen del foc va ser uns treballs forestals que s’estaven fent per definir una franja en contra dels incendis forestals en una de les urbanitzacions.

Des del grup de natura Sterna creuen que aquest cas obre el debat de si cal permetre aquests treballs forestals en condicions climatològiques adverses. Els naturalistes consideren que no s’hauria de permetre fer aquestes accions en dies de sequera extrema combinada amb vent més o menys intens per evitar que es repeteixi un incendi similar.

Des de Sterna afirmen que són conscients de la lentitud en la tramitació de permisos a l’hora d’elaborar les franges i confia en la seva utilitat una vegada estan fetes. Malgrat tot, creuen que caldria replantejar els calendaris de treball de les empreses forestals encarregades de fer-les.

Per altra banda, l’entitat creu que l’incendi també posa de manifest els planejaments urbanístics “obsolets” que dissenyen un creixement radial de les urbanitzacions en plena natura o properes a zones d’interès natural. Consideren que aquests creixements són “totalment insostenibles” i per això demanen a les administracions que revisin els pertinents plans de desenvolupament.

Sobre l’afectació de l’incendi, Sterna assegura que la tuta de les fonts ha quedat parcialment malmesa, ja que s’han cremat alguns dels ponts de fusta de la part baixa de la ruta. En els propers dies, els voluntaris de l’entitat començaran a treballar per recuperar la zona afectada gràcies a una partida de l’Ajuntament de Platja d’Aro que ja estava prevista abans de l’incendi per arranjar el camí i instal·lar nova retolació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona