Una alternativa garrotxina a la cultura del consumisme

De la sacsejada provocada per la crisi del 2008, van sortir-ne diferents iniciatives, com ara les ecoxarxes. Es tracta de col·lectius basats en un projecte de transformació social que mira de prescindir de les relacions de producció i comercialització convencionals i bastir una alternativa més sostenible en tots els sentits, començant per no consumir més del que és necessari. Els seus membres s’intercanvien béns, serveis i coneixements. Com que no sempre és possible el bescanvi pròpiament dit, recorren a una moneda virtual pròpia. El saldo entre els imports sempre ha d’acabar sent zero, de manera que ningú té beneficis i no s’acumula riquesa.

Supervivents

De les primeres ecoxarxes catalanes, avui en queden algunes, entre les quals hi ha la de la Garrotxa, nascuda aquest mes farà onze anys arran de la versió olotina del 15-M a la plaça Major d’Olot (vegeu l’entrevista de la pàgina següent). L’ecoxarxa garrotxina té uns 200 membres, una xifra considerable si es compara amb els inicis, però que abans de la pandèmia havia estat força superior (uns 250). “D’un temps ençà hem quedat estancats”, explica l’Uli, una integrant del col·lectiu d’Argelaguer. “Ara mateix ens falten productors, som una xarxa petita”, assenyala, però alhora mostra la seva confiança en la viabilitat del projecte.

L’activitat de l’entitat gravita a l’entorn del rebost que tenen a la casa de les Mates d’Olot, una finca de titularitat municipal on hi ha la seu de diverses entitats. A l’antiga casa de pagès hi porten els seus productes, generalment hortofructícoles, i els seus derivats elaborats (melmelades, per exemple) i també iogurts, formatges, mató, cosmètica, roba feta a mà, peces d’artesania... El fet que hi hagi sobretot productes del camp denota que molts d’ells són gent establerta a pagès, homes i dones que han apostat per la vida rural, lluny de l’asfalt, i que fan produccions petites, ecològiques sempre que poden. Per a productes bàsics que no tenen a mà es fan puntualment compres col·lectives, com és el cas de l’arròs, que van a buscar a Pals. Un altre aliment que a la Garrotxa no pot ser de quilòmetre zero, com són les taronges; les aconsegueixen a través d’una seva integrant, la Mariona de Tortellà, que les porta de la seva família a les Terres de l’Ebre.

Admeten que participar en una ecoxarxa és una qüestió de militància, però també assenyalen que, com que coneixen el responsable dels productes i la manera com els elaboren, en tenen garantida la qualitat. “Per preu, ens podem equiparar als béns de qualitat del mercat convencional, amb l’avantatge que disposem només de productes que hem constatat que són de confiança, que podem menjar amb seguretat”, assegura en Sergi, un dels fundadors.

La moneda virtual que fan servir es diu trok. En teoria no existeix físicament, però se n’ha fet alguna petita tirada per a fires o trobades.

El col·lectiu no només bescanvia béns, sinó també serveis i coneixements: sessions formatives o lúdiques: des de classes de ioga fins a massatges, passant per concerts, i ara estan preparant uns tallers formatius. Paral·lelament donen suport a iniciatives que coincideixen amb els seus ideals, com ara la recent recuperació de la transhumància a la comarca que ha fet el pastor mierenc Prem Puig. Gent de l’ecoxarxa van acompanyar-lo, a ell i les seves ovelles, fins al pla d’Anyella.