Societat

CRISTINA VALLÈS

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DRET A MORIR DIGNAMENT

“Ningú no hauria de patir per continuar vivint”

“El balanç és positiu, perquè d’alguna manera la llei ha vingut a arreglar la situació d’un grup de gent que no podia esperar més una resposta”

“Deixar per escrit en un document com i de quina manera volem morir és molt necessari. Reclamem al Departament de Salut una campanya seriosa sobre les voluntats anticipades”

Estrena en la direcció de DMD
Cristina Vallès forma part de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) des del 2005. Fins al juny d’aquest any, en què ha assumit la presidència de l’entitat, era la coordinadora dels grups que s’han creat a Figueres i Girona. Va estudiar magisteri i ciències socials a la UB i ha treballat sempre en l’ensenyament públic. Ha estat la impulsora del projecte La Mort, digna il·lustrada. Va ser delegada en l’apartat de comunicació en el grup consultor per al desenvolupament a Catalunya de la llei de regulació de l’eutanàsia.
Per al malalt poder dir prou, fins aquí he arribat, li dona molta tranquil·litat
Quin és el balanç que fan del primer any de vigència de la llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE)?
Doncs el balanç és positiu, perquè d’alguna manera la llei ha vingut a arreglar la situació d’un grup de gent que no podia esperar més temps una resposta. Cal aclarir, perquè és important que la societat tingui una imatge real i la màxima informació possible, que parlem d’un nombre petit de persones, menys d’un 2% de les defuncions que hi ha al país. També creiem que aquesta llei ha vingut a dignificar tot allò que representa el final de la vida, per a totes les persones, no només per a les que demanen l’eutanàsia.
Seria agosarat dir que la situació s’ha normalitzat?
Parlar de normalització em sembla massa optimista, però que estem en el bon camí per aconseguir-ho, sí, sobretot a Catalunya. Hem de pensar que el desplegament de la llei és molt desigual arreu d’Espanya i hi ha comunitats amb més dificultats i on ni tan sols s’ha començat a aplicar o s’ha fet molt poca feina. Aquí ens trobem i hi ha hagut una gran acceptació des del primer dia de la major part dels professionals que s’hauran d’encarregar d’aplicar l’eutanàsia. Aquest col·lectiu ha fet un esforç molt important per adaptar-se a una nova situació que va més enllà de les seves responsabilitats laborals i que entra en el terreny de l’ètica.
Tenen detectats els aspectes que caldria millorar?
N’hi ha un que fins i tot el mateix Departament de Salut va reconèixer fa pocs dies en roda de premsa: la burocràcia. Tot el procés es podria millorar, però ens han dit que hi estan treballant i que confien que serà possible aviat. També cal ampliar a tots els centres catalans el metge referent i, finalment, malgrat que els terminis del procés a Catalunya s’estan complint bé, continua sent un procés llarg de 45 dies de mitjana. Per a algú que no està al final de la seva vida pot semblar-li poc temps, però per als malalts és una eternitat.
El document d’últimes voluntats és un aspecte clau?
Ho hauria de ser, i per això reclamem al Departament de Salut que s’impliqui amb una campanya seriosa sobre el tema. En el nostre país tenim la possibilitat de deixar per escrit com i de quina manera volem morir, i això no només tranquil·litza la persona que el signa, sinó la família, perquè l’allibera de prendre decisions per a les quals no estava preparada. Deixar per escrit en un document com vols que sigui el final de la teva vida és molt necessari.
La mort continua sent tabú?
Totalment. Fins i tot després d’haver passat una pandèmia i d’haver tractat amb la mort de manera diària, encara ens resistim a parlar-ne i a incloure-la com una part més de la vida.
Què diria a la gent que va augurar que la llei faria disparar les morts assistides?
Que el temps els ha demostrat que estaven molt equivocats. Aquí ha passat igual que a la resta de països on l’eutanàsia està regulada, que representa un percentatge molt petit. La gent el que vol és viure, fins i tot aquells que saben que han de morir, però ningú no hauria de patir per continuar vivint. S’ha comprovat que els demandants d’una mort assistida són ara pràcticament els mateixos que quan no hi havia la llei. La gent que està convençuda que l’eutanàsia hauria d’estar prohibida ha de tenir en compte que es tracta d’una decisió personal i lliure, que no s’obliga ningú i que respecta escrupolosament la voluntat del malalt. És un dret, no una obligació.
Pel que fa a la societat, respectem aquest dret de la persona a decidir que vol morir?
De mica en mica tots n’aprenem, que hem de respectar l’autonomia del pacient. Tant pel que fa a la societat en general com, sobretot, pel que fa als professionals sanitaris, que hi tracten habitualment. Tot i això, és cert que sovint ens trobem amb el rebuig de la família a la decisió, perquè és molt difícil deixar anar algú que estimes, i moltes vegades guanya l’egoisme de retenir-lo al teu costat. I el mateix malalt pateix encara més perquè es mou entre les ganes de marxar i les ganes de no fer mal a la família. Nosaltres sempre els recomanem que posin a davant el millor per a la persona, encara que el millor sigui deixar que marxi. Per al malalt poder dir prou, fins aquí he arribat, li dona molta tranquil·litat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SANT FELIU DE GUÍXOLS

El ple aprova el projecte del futur museu Carmen Thyssen guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS
Astronomia

Descobreixen el forat negre d’origen estel·lar més massiu de la Via Làctia

Barcelona
SALUT

200.000 pacients esperen per a una intervenció quirúrgica a Catalunya

BARCELONA
economia

Proven un sistema per reduir la salinització dels camps d’arròs del delta de l’Ebre

delta de l’ebre

Salut crea a Girona la primera xarxa hospitalària de Catalunya

GIRONA
medi ambient

Posen una caixa niu pel falcó pelegrí a la xemeneia de la incineradora de Mataró

mataró
societat

SOS Racisme llença una campanya per continuar amb la seva activitat

BARCELONA
economia

L’AMB dona una ajuda de 175.000 euros per les famílies desallotjades

esplugues de llobregat

Tret de sortida al Fórum de Gestió de Residus municipals #wasteinprogress

GIRONA