Societat

El darrer romàntic de la composició pianística

L’acti­vi­tat musi­cal d’Enric Gra­na­dos coin­cidí amb l’esclat del moder­nisme. El seu estil és una ori­gi­nal bar­reja que recull la gran tra­dició romàntica de Schu­mann i Cho­pin.

La seva música és d’una har­mo­nia refi­nada i d’una elegància des­bor­dant. Admi­ra­dor de l’obra de Goya, aquest li ins­pirà els dos qua­derns de Goyes­cas, impres­si­ons musi­cals per a piano que s’estrenà el 1911 al Palau de la Música Cata­lana. La con­sa­gració mun­dial de Gra­na­dos es produí quan estrenà Goyes­cas a la Sala Pleyel de París el 1914, amb un èxit tan rotund que li valgué el guardó de la Légion d’Hon­neur de la República Fran­cesa.

Enric Gra­na­dos i Campiña, com­po­si­tor i pia­nista, era fill de pare cubà i de mare cànta­bra. Nasqué a Lleida, on estava des­ti­nat el pare, ofi­cial de l’exèrcit espa­nyol.

Men­tre era encara un infant es tras­lla­da­ren a Bar­ce­lona, on ingressà a l’esco­la­nia de l’església de la Mercè que diri­gia Fran­cesc Jur­net. Estudià piano amb el mes­tre Joan Bap­tista Pujol i a par­tir de 1883 com­po­sició i har­mo­nia amb Felip Pedrell, qui des­plegà una gran influència sobre el jove Gra­na­dos. Als setze anys acon­seguí el pri­mer premi d’inter­pre­tació pianística al Con­ser­va­tori de Bar­ce­lona.

Entre 1887 i 1889 residí a París, on con­tinuà els estu­dis amb Char­les Bériot i coin­cidí amb el pia­nista Ricard Viñes. En tor­nar a Bar­ce­lona inicià una gran acti­vi­tat com a con­cer­tista d’èxit, que el portà per tot Europa inter­pre­tant les obres de Cho­pin, Schu­mann i Grieg.

El 1899 fundà la Soci­e­tat de Con­certs Clàssics i el 1901 l’Acadèmia Gra­na­dos, on ense­nyava el seu estil d’inter­pre­tació i de la qual han sor­git grans pia­nis­tes, com Paquita Madri­guera, Bal­ta­sar Sam­per, Alícia de Lar­rocha, Rosa Saba­ter...

Arran de l’èxit de la suite pianística Goyes­cas, l’Òpera de París li encar­regà la versió escènica d’aquesta obra. A prin­ci­pis del 1915 era pre­vista l’estrena a París, però les vicis­si­tuds de la guerra euro­pea inter­rom­pe­ren el pro­jecte i el Metro­po­li­tan Opera House de Nova York s’oferí per a l’estrena, que es produí el 26 de gener de 1916. Hi coin­cidí amb Pau Casals, que feu els pri­mers assa­jos amb l’orques­tra.

El viatge de tor­nada a Europa havia de ser amb un vai­xell espa­nyol –Espa­nya era neu­tral en aque­lla guerra–, però el dia del retorn s’endar­rerí perquè Gra­na­dos oferí un reci­tal a la Casa Blanca davant el pre­si­dent Wil­son. Aquesta cir­cumstància feu que tor­nes­sin amb la seva esposa en un altre vai­xell fins a Angla­terra, on a Liver­pool embar­ca­ren en el ferri francès Sus­sex amb des­ti­nació a Dieppe, que fou confós amb un vai­xell de trans­port d’explo­sius i el tor­pe­dinà i l’enfonsà un sub­marí ale­many entre Folkes­tone i Dieppe, i hi mori­ren tots dos.

Les seves obres més cone­gu­des foren com­po­si­ci­ons per a piano, des­ta­quen: Capricho español, Siete val­ses poéticos, Seis esce­nas románti­cas i Doce dan­zas españolas, de les quals tres foren orques­tra­des per Joan Lamote de Grig­non. També és el com­po­si­tor de la sar­su­ela María del Car­men (1898) i de les obres líriques escri­tes pel dibui­xant, músic i escrip­tor Apel·les Mes­tres Pica­rol (1901), Follet (1903), Gaziel (1906) i Lili­ana (1911). En la seva pro­ducció de música simfònica des­ta­quen Tres dan­zas españolas (1892), La Divina Come­dia (1908) i les sui­tes per a piano i orques­tra Eli­senda (1892) i La nit del mort (1912).

comu­ni­ca­cio@​fundoc.​net

www.​funDoc.​net

APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS

El propòsit bàsic d’aquesta obra és fer coneixedors els ciutadans de Catalunya, i d’arreu del món, de les aportacions al progrés general de la humanitat dutes a terme pel poble català en el decurs de la història, en tots els camps d’activitat i que han traspassat fronteres. Amb més d’un miler d’il·lustracions a color i 741 planes, és una obra imprescindible per conèixer la història del país
Pagès Editors
Fundació Occitano-Catalana

L’extirpació de cataractes per facoèresi, mitjançant l’erisífac

A Catalunya, està documentada l’operació a què fou sotmès el rei Joan II, l’any 1468. Joan II havia quedat cec a causa de les cataractes i gràcies a l’operació realitzada pel metge lleidatà Abiabar Cresques pogué recuperar la visió. Entre les noves tècniques quirúrgiques que introduí l’oftalmòleg Ignasi Barraquer figura el mètode Barraquer. És una nova tècnica d’extracció del cristal·lí per extirpar les cataractes, que anomenà facoèresi (del grec phakós, que vol dir ‘lent’, i haíresis, ‘acció de treure’), mitjançant un instrument de la seva invenció, l’erisífac, que actuava sobre el cristal·lí com una ventosa.

Ignasi Barraquer i Barraquer era fill de Josep Antoni Barraquer i Roviralta, que fou el primer catedràtic d’oftalmologia de la Universitat de Barcelona. Estudià medicina a Barcelona i s’hi llicencià el 1907. Exercí de professor en la Universitat de Barcelona (1918-1923), també a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933) i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Presidí la Societat Catalana d’Oftalmologia (1929-1930).

El 1939 creà a Barcelona la clínica Barraquer i, posteriorment, el 1947, l’Institut Barraquer, que és un centre d’estudi i de recerca mèdica en el qual s’especialitzen metges d’arreu del món.

L’extraordinària habilitat manual d’Ignasi Barraquer es fonamentà en una gran capacitat per a les arts mecàniques que li obrí el camp de la cirurgia.

Va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona i el d’oficial de la Legió d’Honor de França. Al llarg de la seva trajectòria professional realitzà més de trenta mil intervencions en pacients de tot el món.

Els seus fills Josep Ignasi, a Bogotà, i Joaquim, a Barcelona, continuaren aquesta activitat i hi han aportat innovacions que han mantingut el prestigi internacional de l’Institut Barraquer en el camp de l’oftalmologia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia