Societat

HOTEL ÀNCORA

PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)

Una història de tenacitat i coratge a la Fosca de Palamós

La família Gispert-Ciurana va plantejar ara fa cinquanta anys fer un hotel en uns terrenys que tenia a la Fosca, a Palamós

Durant aquest període l’hotel ha crescut, passant de les 18 habitacions inicials a les 46 que té actualment

Afronta el repte de seguir obert tot l’any

1970
La família Gispert-Ciurana té la idea de fer un hotel en uns terrenys de la família, a la Fosca.
1972
El juliol d’aquell any l’establiment, amb el nom d’Àncora, obre les portes amb divuit habitacions.
1975
L’hotel Àncora afronta la seva primera gran ampliació amb deu habitacions més.
1982
Una nova intervenció permet millorar els serveis i créixer.
2000
Es remodelen totes les habitacions i es fan quatre habitacions amb terrassa a la part superior. L’hotel ha passat amb els anys de 18 habitacions a 46. En la seva expansió ha inclòs piscina i pista de tennis.
El nom ‘Àncora’ l’hi van posar per la connotació que té de força, d’aguantar el vaixell tot i el mal temps

L’hotel Àncora de Palamós, amb les seves qua­ranta-sis habi­ta­ci­ons actu­als, amb tots els ser­veis que ofe­reix, sin­te­titza la història d’una família i de com va saber adap­tar-se als temps. És la història d’una trans­for­mació que té molt de viven­cial però també de tena­ci­tat, de tre­ball i de coratge. Aquest iti­ne­rari, entre vital i empre­sa­rial, ha permès tirar enda­vant un pro­jecte que, cin­quanta anys després, con­ti­nua dem­peus a la Fosca, una de les zones més sin­gu­lars de Palamós. És també la història de com uns ter­renys es van con­ver­tir en un hotel de referència; un esta­bli­ment que, arri­bant al mig segle d’història, ens pot aju­dar també a fer-nos una idea dels can­vis urbanístics a la Fosca i, per extensió, a la Costa Brava.

La Fosca es troba entre el nucli de Palamós –a Sant Joan de Palamós– i cala s’Alguer, a l’extrem nord d’una gran badia, que és popu­lar per nedar-hi, nave­gar i prac­ti­car surf. El 1983 feia només una dècada que l’Àncora havia obert les por­tes. Aquell any, a la des­a­pa­re­guda i carac­terística revista local Proa de Palamós, l’hotel Àncora, i segons hem con­sul­tat a l’arxiu muni­ci­pal, s’hi anun­ci­ava amb dos dels prin­ci­pals argu­ments que l’han carac­te­rit­zat: “Al bell mig de la Fosca, res­piri tran­quil·litat i provi el peix més fresc de Palamós” o “Obert tot l’any amb ser­veis de ten­nis, pis­cina i el més impor­tant: preus econòmics”. “Tran­quil·litat” i “obert tot l’any”. Segu­ra­ment aquests dos argu­ments, jun­ta­ment amb el bon ser­vei, ens aju­den a resu­mir la història de l’Àncora. Aquest negoci fami­liar el van tirar enda­vant el matri­moni Josep Gis­pert Font i Carme Ciu­rana Cama, jun­ta­ment amb els avis, i ara amb un dels qua­tre fills. Va ser un tre­ball col·lec­tiu.

La Carme ens rep a la recepció de l’hotel. És una dona menuda amb una elegància natu­ral, de mane­res suaus, però que dei­xen entre­veure un caràcter nota­ble. Ens explica la història de l’esta­bli­ment acom­pa­nyada d’un dels seus qua­tre fills, Josep Gis­pert, que jun­ta­ment amb la seva dona, Anna Tècul, con­ti­nua el negoci fami­liar.

“El 1970 el meu home va plan­te­jar fer un hotel en uns ter­renys de la meva família a la Fosca”, recorda. En Josep tre­ba­llava a la Vincke, una empresa pun­tal al muni­cipi. Després del ser­vei mili­tar es varen casar. En Josep, segons explica la Carme, tam­poc tenia la intenció de con­ti­nuar a la parada de ver­dura fami­liar: “La parada de ver­du­res de la meva sogra era la més gran del mer­cat d’aque­lla època.” Amb els estal­vis i el ter­reny fami­liar, l’hotel es va per­fi­lar com un pro­jecte de futur.

L’Àncora s’aixeca ara en uns ter­renys on fins als anys setanta del segle pas­sat el pare de la Carme hi plan­tava pèsols i faves: “Anàvem a s’Alguer recte, sense haver-nos de des­viar. No hi havia cap edi­fici. Hi havia el càmping Bella­fosca, que havia començat el sei­xanta i que hi era abans que nosal­tres, però res més fins a arri­bar a la platja.” En un prin­cipi, i segons explica, havia de ser una residència, un lloc per dor­mir-hi i prou: “La meva sogra conei­xia tots els hote­lers de Sant Antoni, que pas­sa­ven per la parada. Un hote­ler li va dir: «Mira, Rosa­lia, si ho voleu fer, perquè fun­ci­oni, heu de donar men­jar, perquè la gent ho vol.» Així que vàrem fer l’hotel.” Un pro­jecte, una aposta, que va neces­si­tar el tre­ball de tota la família per tirar enda­vant: “La meva sogra, que sabia cui­nar molt i molt bé, es va posar al cap­da­vant de la cuina. De fet, encara seguim el seu estil de cuina. Ella hi ente­nia molt; anava a mer­cat i com­prava, això sí, sem­pre el millor pro­ducte. Volia anar a mer­cat per triar i por­tar el millor.”

La terra es va remoure per fer l’edi­fici el 1970. L’estiu següent encara no van obrir perquè només s’havia aca­bat l’estruc­tura. No va ser fins al juliol del 1972 que l’hotel Àncora va obrir final­ment les por­tes, amb 18 habi­ta­ci­ons. Durant un any encara van seguir amb la parada del mer­cat fins que final­ment ja es van poder cen­trar en la direcció de l’hotel: “Els meus fills, Quim, Josep i Jordi, eren molt petits. Quan vàrem obrir l’hotel era un negoci molt i molt fami­liar. Després del pri­mer any ja s’hi va impli­car tota la família.” El nom de l’hotel, Àncora, pot sem­blar molt mari­ner, però es va esco­llir perquè dona garan­ties d’arre­la­ment, de força: “L’àvia deia que Àncora era un bon nom perquè és la que aguanta el vai­xell, el manté ferm. I tota la família va estar-hi d’acord, i així es va dir”, recorda Ciu­rana. Aquesta va ser la pri­mera pedra. Després s’hi van fer tres refor­mes impor­tants fins a arri­bar a l’esta­bli­ment actual. En aquell moment, els estius dura­ven tres mesos, amb una ocu­pació plena. Per fer-nos una idea, un ope­rari d’una fàbrica a Ale­ma­nya, amb el marc tan fort en com­pa­ració amb la pes­seta, es podia per­me­tre un mes sen­cer de pensió com­pleta: “El 1992, un grup d’ale­manys que venien des del 1973 ens van dir que no vin­drien més perquè tot s’havia enca­rit molt”, recorda.

El fill de la Carme, en Josep, explica, per il·lus­trar com eren aquells anys, que cli­ents de Bar­ce­lona venien a l’hotel cada cap de set­mana, per Set­mana Santa, tota la tem­po­rada d’estiu i fins i tot per Nadal. “Recordo –explica Josep Gis­pert– pas­sar el Nadal i fer cagar el tió amb els cli­ents al vol­tant de la llar de foc. Érem com una família.” I hi afe­geix: “Algun d’aquells cli­ents que encara ve, ara ja gran, em diu: «Recor­des aquells nadals?» Era una altra època.” Després de tres ampli­a­ci­ons, l’hotel Àncora ha arri­bat fins avui amb la volun­tat de con­ti­nuar, seguint amb aque­lla cuina que va mar­car l’àvia; apos­tant per la bona atenció, però afron­tant aquests temps de can­vis i incer­te­ses que afec­ten tot un sec­tor que ha fet, de la volun­tat de ser­vei, el seu balu­ard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia