Societat

ROSA GARCIA

COORDINADORA CAMPS DE TREBALL (COCAT)

“Tots els joves haurien d’anar un temps a fora”

També n’hem tingut algun que ha agafat la moto per anar recorrent Europa saltant d’un camp de treball a l’altre
No volem voluntaris que busquin anar a Kenya per fer-se la foto de primer pla amb els nens africans i penjar-la a Instagram

Els camps de treball i el voluntariat internacional són una oportunitat per a molts joves que aprofiten les vacances d’estiu per participar en algun dels projectes que es fan a l’estranger. La Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya, la Cocat, treballa en xarxa per oferir projectes, que aquest estiu han mobilitzat més de mig miler de joves catalans a l’exterior, mentre que els estrangers per primer cop no han tingut Catalunya entre les seves prioritats.

L’oferta de camps de treball i la participació dels joves aquest estiu han tornat a xifres d’abans de la pandèmia?
No del tot. Ens hem trobat un escenari una mica estrany. Sí que hem pogut enviar els mateixos joves que abans a l’estranger, però s’han hagut de suspendre dos projectes aquí perquè no s’havien emplenat amb joves de fora. A Cocat formem part de la xarxa internacional Alliance of European Voluntary Service Organisations, que és on es mouen més joves voluntaris.
I com s’explica aquesta manca de joves que volguessin venir cap a aquí?
No sabem si podria ser per efecte de la pandèmia, tenint en compte que l’estiu passat Catalunya encara estava entre els països d’alt risc per la covid. Això podria haver influenciat en la por a venir. No ho sabem del cert, però la realitat és que hem acollit prop de 200 estrangers quan altres estius en venien el doble. En canvi a Dinamarca, amb qui tenim molt de contacte, han omplert tots els seus camps i no han tingut voluntaris per sortir a l’estranger. Ha sigut una situació ben estranya, aquest estiu.
I com us ha afectat això?
Era una situació inèdita i les entitats que fa anys que organitzen els camps s’han trobat que tothom s’esperava a apuntar-se a darrera hora. El fet que els bitllets d’avió i tot el transport en general fossin tan cars ha fet que molts joves s’ho rumiessin i no es van omplir els camps al juny. No tots els joves s’ho podien pagar i aquest estiu s’ha notat que més del doble dels participants han pogut venir gràcies a projectes subvencionats per Europa.
I els joves catalans tenen les mateixes ajudes per viatjar a l’estranger?
Aquest estiu s’han pogut acollir a les ajudes europees 140 persones, que tenien tot el transport pagat. Aquestes ajudes, a través del programa Erasmus Plus de la Comissió Europea, és per als joves majors d’edat fins als 30 anys. L’Agència Catalana de Joventut de la Generalitat subvenciona les entitats que gestionem els projectes que es fan aquí per als camps internacionals. A Cocat també hem pogut fer un projecte perquè una desena de joves participessin en un camp a l’estranger sense que haguessin de pagar-se el transport.
Les ganes de cooperar no s’han perdut o són més les ganes de viatjar com més lluny millor?
Ens trobem una mica de tot. Els majors d’edat sí que busquen fer un estiu una mica diferent i volen donar un sentit al viatge i viure una experiència que els empleni col·laborant amb una comunitat local. Els que són menors d’edat, ja que des de fa uns anys poden venir a partir dels 14 anys, n’hi ha que estan molt motivats per fer voluntariat i sortir a l’estranger. També n’hi ha que veuen l’oportunitat de viatjar sols, sense els pares, o els qui s’apunten per la pressió de les famílies que no volen que s’estiguin tot l’estiu sense fer res. Per a les famílies és una opció atractiva perquè aprenguin que hi ha unes responsabilitats a fer entre tots i que a fora s’hauran d’espavilar en anglès.
Qui contacta més amb vosaltres, les famílies o els joves voluntaris?
Són els joves voluntaris els que se’ns posen en contacte, però sí que amb els menors hi ha molta comunicació amb les famílies i mirem de fer xerrades per resoldre dubtes. Sempre demanem que sigui la persona que participa la que sigui la protagonista seguint el procés i preocupant-se de la documentació. Amb els menors és inevitable involucrar més les famílies perquè necessitem el seu consentiment perquè viatgin a l’estranger.
Què són els camps de treball?
Nosaltres no fem unes colònies, i volem una responsabilitat de part dels participants. Sí que els adolescents potser es troben més mastegada la feina i les activitats de lleure, però s’han d’espavilar a fer les seves tasques. Tampoc estem fent unes estades lingüístiques i no es fan classes d’anglès, que és la llengua en què s’han de comunicar.
I com s’organitza el dia a dia?
Les entitats que els organitzem som ONG, ho fem sense ànim de lucre, treballant en xarxa entre nosaltres. Hi ha projectes de molts tipus, socials, mediambientals, de reconstrucció, arqueologia, amb infants o per cuidar animals... I en relació amb el projecte, tens feines assignades al matí i les tardes i els caps de setmana són per a activitats de lleure i més lliures. També pot ser que t’apuntis a un projecte d’un festival i això t’obligui a treballar caps de setmana...
L’oferta mediambiental és molt àmplia. Hi ha més interès pel canvi climàtic?
Amb la xarxa internacional Alliance i des de Cocat treballem pilars bàsics com són la sostenibilitat, la inclusió i la diversitat. Treballem en campanyes solidàries, ara amb Ucraïna, per explicar el que està passant i recollir donacions amb la intenció de poder fer camps de treball allà quan s’acabi la guerra. El mateix vam fer al Nepal quan hi va haver els terratrèmols... Però tornem als orígens dels camps de treball, que es van crear després de la guerra. Va ser un suís que fa més de cent anys es va inventar els camps amb un grup de voluntaris per començar a reconstruir les ciutats.
Com us coordineu amb les entitats que treballen sobre el terreny?
Per seguretat i confiança no enviem ningú a un camp que no formi part de les entitats membres de la xarxa. A Catalunya som set entitats que organitzem els camps, però també treballem amb associacions com la Fundació Emys o La Sínia, que fan projectes ambientals, o el Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà, que reben subvencions de la Generalitat pels camps de treball i que gestionem des de la coordinadora.
Hi ha joves que es queden sense plaça per apuntar-se?
Amb els majors d’edat tenim molta oferta i poden optar pel projecte que volen o buscar alguna cosa semblant. No ens passa el mateix amb els menors d’edat, amb què tenim més demanda, tot i que els darrers anys s’han anat incrementant els projectes. El 2015 vam començar que només van marxar vuit menors a l’estranger i ara en marxen més de 200 cada any. Entre ells s’ho diuen i no fem gaire difusió perquè sabem que no podem donar projectes a tothom.
El camp de treball és un voluntariat només d’estiu o busqueu la implicació dels joves tot l’any?
Molts joves repeteixen d’estiu a estiu. Tenim gent que va començar d’adolescent i ja s’ha fet gran, altres que s’han quedat a viure a l’estranger. Ens costa que un cop tornen facin més acció local i per això fem trobades de voluntaris i amb entitats per animar-los a implicar-se en l’àmbit comunitari. Quan tornen els veus més conscienciats i volen fer canvis vitals, però després tampoc fem un seguiment de si continuen fent voluntariat. Només sabem els que, contents, repeteixen i tornen als camps d’estiu.
Amb la pandèmia molts joves van fer voluntariat. Se’ls hi ha de reconèixer, no?
Molts venen als camps de treball per les ganes de viatjar, però per nosaltres és important que vegin l’impacte que deixen en la societat treballant en una comunitat. Els enganxa veure que estan fent una cosa útil, més enllà de l’experiència personal que tenen.
Heu de gestionar moltes emocions quan marxen o quan tornen?
Sobretot amb els que viatgen per primer cop lluny de casa i necessiten més suport. Per això fem formacions obligatòries per als menors d’edat i els que marxen cap a països del Sud, on el xoc cultural potser és més gran.
La tasca desinteressada del voluntariat xoca amb el fet que s’eliminen llocs de feina. Com es gestiona als camps?
A Catalunya tenim l’obligació de tenir monitors titulats que cobren i també hi ha especialistes col·laborant que acostumen a ser del territori. Per posar un exemple, als projectes d’arqueologia que es fan a Vidreres hi tenim un especialista jubilat que els explica més la teoria i després hi ha els monitors que lideren el dia a dia. Sense els voluntaris és clar que seria impossible o molt més llarg tirar endavant molts projectes. Però els professionals són els que han de buscar la raó de ser dels camps perquè tinguin interès per als joves.
Quins reptes i projectes us fixeu?
Estem intentant gestionar els nous projectes europeus subvencionats que facilitaran la mobilitat als joves. L’any passat en vam gestionar una trentena i aquest estiu han sigut un centenar més en què els joves han tingut les despeses cobertes. Hem d’apostar fort per la digitalització, perquè estem competint amb empreses que fan turisme de voluntariat. Nosaltres com a entitats busquem una altra filosofia amb unes quotes mínimes i anant un pas més enllà. No volem voluntaris que busquin anar a Kenya per fer-se la foto de primer pla amb els nens africans i penjar-la a Instagram.
El fet de treballar conjuntament amb l’administració ajuda a posicionar-se?
Tenim de bo que el departament de Joventut, tot i que sempre hi ha coses a millorar, sempre ha apostat fort pels camps de treball, que no s’han deixat de fer ni en plena pandèmia. Tenim molts companys a fora que han hagut d’abaixar la persiana i aquí ens hem pogut mantenir tots. Tothom hi va posar de la seva part, i és d’agrair. El 2020, quan es van tancar les fronteres, vam reconvertir tots els projectes només amb joves d’aquí però mantenint que la llengua vehicular fos l’anglès.
Amb els anys heu anat definint projectes inclusius...
Tenim els nostres projectes d’inclusió que ens venen subvencionats d’Europa i ens permet intercanviar entre els països persones amb menys oportunitats o amb risc d’exclusió social. Per atendre els joves amb discapacitat intel·lectual o mobilitat reduïda comptem amb la col·laboració d’entitats com Dincat, que ens ofereix monitors de suport. L’atenció és més individual i són projectes que s’acostumen a fer a les ciutats.
Als 30 anys, no ets jove per anar a un camp de treball?
No tenim límit d’edat, però a partir dels 30 anys ja es consideren sèniors i paguen una quota. Aquest estiu ens ha marxat una voluntària de 60 anys i també tenim famílies en què marxen tots els membres a l’estranger. Per viatjar als països del Sud sí que demanem que tinguin com a mínim 20 anys, i són els que fan més projectes de mitjana i llarga durada, entre un mes i un any. És l’edat en què molts han acabat d’estudiar i s’agafen un any sabàtic per marxar.
I acaben fent la volta al món?
També n’hem tingut que han agafat la moto per anar recorrent Europa saltant d’un camp de treball a l’altre. S’emporten l’experiència, coneixen gent i viatgen, i anant més enllà també adquireixen competències noves i una visió diferent de la societat. Tots els joves haurien de marxar un temps a fora per fer voluntariat. Als instituts ja s’està treballant el voluntariat a nivell curricular perquè puguin viure aquesta experiència. S’ha de saber transmetre la motivació, perquè la voluntat hi és.

Pendent de viatjar

Nascuda a Sentmenat el 1983, es va formar en l’especialitat d’educació infantil i des del 2011 es va involucrar en projectes de voluntariat treballant quatre anys a Menorca, on va anar a viure amb la seva parella i va impulsar una associació. Des de fa vuit anys treballa a la Cocat, la Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya, que es va crear el 2005 integrada per les entitats catalanes que organitzen camps internacionals. Actualment, són membres de Cocat la Coordinació Rural de Catalunya, la Fundació Catalana de l’Esplai, la Fundació Escolta Josep Carol, el Grup d’Esplai Vidrerenc, l’Obre’t Ebre i l’Associació Terra Roia. Al capdavant de la plataforma, reconeix que “mai és tard” i que té pendent participar en un camp de treball. Ara que té una filla, no descarta fer-ho acompanyada amb la família.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més núvols

barcelona

Dues morts més en dos accidents de trànsit a Piera i a Palau-Solità i Plegamans

barcelona

La lluita continua, Sebas

GIRONA

El vidre retornable a l’hostaleria, l’aposta sostenible de Coca-Cola

El cotxe elèctric: el futur és aquí

barcelona
ROGELI MONTOLIU I CASALS
PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LLENGUA DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA

“El català no és requisit i es castellanitza el jutjat”

VIC

La temporada d’esquí, oberta

Barcelona

La xarxa de desfibril·ladors registra 87 pacients recuperats

GIRONA
societat

El reconeixement de la Unesco engresca els raiers a créixer