Vitrificar la fertilitat
Creix el nombre de dones que congelen els seus òvuls per preservar l’opció de ser mares
El 80% ho fan perquè no troben una parella estable per tenir fills
Els experts recomanen congelar abans dels 35 anys
El nombre de dones que decideixen congelar els seus òvuls per preservar l’opció de ser mares ha crescut de manera exponencial els últims anys. Del 2015 al 2019 l’increment va superar el 100%, segons les dades publicades per la Societat Espanyola de Fertilitat. La pandèmia va frenar una mica aquesta tendència, però tots els centres consultats asseguren que és només un fet excepcional i que les xifres actuals confirmen que es tracta d’una tendència a l’alça dintre de les tècniques de reproducció assistida. Al centre Dexeus Dona de Barcelona, per citar només un exemple, les preservacions d’òvuls representen ja el 8% dels tractaments. I un estudi recent basat en dades de les clíniques privades indica que entre un 20 i un 25% de les dones van directament a congelar òvuls.
Els motius són múltiples, però hi ha un fet determinant: ni la societat ni les polítiques socials afavoreixen els embarassos joves. L’endarreriment de la natalitat fa que l’edat mitjana per tenir el primer fill sigui els 32 anys, quan l’edat més fèrtil de la dona està entre els 20 i els 25 anys. “Ho estem endarrerint molt, de deu a quinze anys, i sovint ignorem que a partir dels 35 anys la fertilitat baixa”, subratlla la cap del servei de medicina reproductiva de Puigvert-Sant Pau, Ana Polo.
Aquest endarreriment provoca que moltes dones, quan es decideixen a ser mares, sobretot si tenen més de 35 anys, tinguin problemes per aconseguir-ho, fins i tot amb fecundació in vitro. “La fecundació in vitro amb òvuls propis a partir d’una certa edat no compensa”, assegura Marta Devesa, metgessa adjunta responsable de l’àrea clínica del servei de medicina de la reproducció de Dexeus Dona. Segons les dades del mateix centre, la probabilitat d’aconseguir-ho (no només un embaràs, sinó el naixement d’una criatura sana) entre els 38 i els 39 anys és del 27%, però aquest percentatge baixa al 18% per cent entre els 40 i els 41 anys i al 10% entre els 42 i els 43. “A partir dels 44 el resultat és molt baix”, subratlla Devesa.
És en aquest context que la congelació apareix com una opció vàlida, “perquè és millor congelar ovòcits (òvuls) abans dels 35 anys que fer una fecundació in vitro amb òvuls propis als 40”, resumeix Devesa.
Tant Polo com Devesa insisteixen en la importància de l’edat, però també del nombre d’ovòcits que es congelen. “És una magnífica mesura de prevenció però no podem garantir l’èxit, perquè depèn de dos factors: a quina edat es van congelar, que ha de ser com més jove millor, i quants ovòcits congelis, que hauria de ser com més millor.” Els models predictius amb què treballen aquests centres (vegeu el gràfic adjunt) mostren que la dona, a mesura que es fa gran, necessita més ovòcits per obtenir el mateix resultat. Si amb 35 anys amb 10 ovòcits hi havia un 50% de possibilitats de tenir un fill, amb 38 anys en calen 15 per al mateix resultat. “I als 40 ja no ho recomanem”, resumeix Devesa.
Perfil de la dona
En els últims anys es comença a detectar un descens en l’edat de les dones que van a congelar òvuls. A Dexeus Dona l’any 2009 eren dones majors de 37 anys i ara la mitjana està a l’entorn de 35,5-36. El president de la Societat Espanyola de Fertilitat, Juanjo Espinós, insisteix que l’edat ideal és entre 30 i 35 anys. “Abans no perquè requereix dues premisses: tenir clar que voldran ser mares i que endarreriran la maternitat”, detalla.
Pel que fa al perfil de la dona, la majoria tenen estudis universitaris, però hi ha un element que tots els experts coincideixen a destacar. Quan se’ls pregunta el motiu pel qual decideixen congelar els òvuls, més del 80% de les que ho fan argumenten que no tenen una parella estable amb qui poder afrontar la maternitat. “Hi ha una publicació científica de fa uns anys que ja ho destacava i al nostre centre aquesta estadística es confirma. Més del 80% de les dones ho acaben fent perquè no tenen parella per afrontar la maternitat i un 24% per motius laborals”, explica la doctora Polo.
Però no totes les dones recuperen els òvuls vitrificats. De fet, segons les dades de la Societat Espanyola de Fertilitat, ho acaben fent entre un 10 i un 20% de les dones. Les raons estan molt vinculades a les causes per les quals ho van fer. “Són les dones que tenen més sensibilitat amb la maternitat, així que en el moment que les condicions canvien i troben algú amb qui tenir fills moltes acostumen a quedar-se embarassades de manera natural”, argumenta Espinós, que insisteix que la vitrificació hauria de ser “una assegurança per estar tranquil·les”.
De fet, segons relata la doctora Devesa, algunes dones que congelen òvuls “si al final troben parella acaben optant per provar primer un embaràs natural i reserven els ovòcits congelats com a pla B per al futur”.
LES FRASES
Sense cristalls de gel
Encara que es parla de manera col·loquial de congelació d’òvuls, la vitrificació és un mètode de congelació ultraràpid que aconsegueix conservar els òvuls a una temperatura molt baixa (entre -80 i -196 graus). Amb aquesta tècnica s’ha aconseguit fer un pas molt important en la preservació dels òvuls. L’òvul té molta aigua i amb les primeres congelacions es generaven cristalls de gel que dificultaven molt la supervivència posterior. La vitrificació és una tècnica que no crea cristalls de gel i, per tant, preserva molt més la qualitat de l’ovòcit.
Els preus poden variar depenent de les clíniques, però una dona que vulgui preservar els seus òvuls per motius socials, que no estan coberts per la sanitat pública, ha de calcular uns 3.000 euros per cada tanda d’òvuls i uns 3.000 més quan vulgui desvitrificar els òvuls que hagi congelat.
Per poder treure els òvuls, la dona ha de fer un tractament hormonal perquè els seus ovaris produeixin una major quantitat d’òvuls. En la majoria de casos les clíniques recomanen que com a mínim es facin dues tandes d’hormonació.
