Societat

societat

L’any Oró ja té programa

Mig centenar d’actes, conferències i exposicions recordaran la figura del científic nascut a Lleida i fet als Estats Units

El programa de l’Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquímic lleidatà pretén apropar a tots els públics el llegat científic i els valors personals d’aquesta figura cabdal en l’estudi de l’origen de la vida. Amb aquest objectiu, s’han previst diferents activitats que es duran a terme durant l’any vinent, principalment a Catalunya però també a l’estranger.

El programa inclou cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives fins al mig centenar. La commemoració de l’Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades.

Aquest dilluns s’ha presentat a Lleida el programa per commemorar l’Any Oró, amb la participació del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, el comissari de l’Any Joan Oró, el divulgador científic Joan Anton Català, i Joan Oró Trilla, director de la Fundació Joan Oró, entre altres autoritats.

“Tenim una enorme oportunitat de posar una de les figures científiques de més prestigi que hi ha hagut al segle XX al lloc que toca”, ha afirmat el comissari de l’Any Oró, Joan Anton Català. De la seva banda, el conseller Nadal ha dit que “l’Any Oró és la suma d’energies molt diverses que conflueixen en la voluntat de fer un any rodó i, d’aquesta manera, assegurar que no només és una eufòria momentània, sinó que l’Any Oró és fa amb voluntat perquè quedin coses”.

Per al primer trimestre del 2023, s’ha programat un primer cicle de conferències que se celebraran a Lleida i Barcelona amb la col·laboració de la Fundació ’La Caixa’ i que, entre d’altres conferenciants, comptaran amb un científic de referència de l’estudi de l’origen de la vida i que va conèixer personalment a Joan Oró com és Antonio Lazcano, actualment membre del Col·legi Nacional i Facultat de Ciències UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic).

També hi participaran altres investigadors de rellevància internacional com ara John Sutherland, del Laboratory of Molecular Biology de Cambridge, un dels científics actuals més importants a nivell mundial pel que fa a la bioquímica de l’origen de la vida, així com Lisa Kaltenegger, directora de l’Institut Carl Sagan de la Universitat de Cornell, i referent pel que fa a la cerca de vida fora de la Terra.

Fora de Catalunya, hi haurà un cicle de conferències organitzat per la Universitat de Houston, on el bioquímic lleidatà va iniciar una destacada carrera científica que el va portar a fundar el Departament de Ciències Biofísiques d’aquesta prestigiosa universitat americana. La ISSOL (Societat Internacional para l’estudi de l’origen de la vida i d’astrobiologia) també s’afegeix a l’Any Joan Oró. Així mateix, se celebraran dos actes a Bèlgica i als Estats Units, a càrrec de les delegacions del Govern en en els respectius països.

Una altra de les activitats principals de l’Any Joan Oró serà l’exposició sobre aquesta figura, de caràcter itinerant i adreçada a tots els públics, que inc

recorregut sobre la vida, l’obra científica i els valors de Joan Oró, i sobre la temàtica de l’origen de la vida i la cerca de vida fora de la Terra, i l’estat actual de les investigacions sobre aquest àmbit científic.

Biografia d’una eminència

Joan Oró i Florensa va néixer a Lleida el 26 d’octubre del 1923. Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Barcelona, el 1952 va emigrar als Estats Units. Es va doctorar en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston (1956) i va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Houston (1963).

Oró va escriure més de 350 articles, diversos llibres i monografies sobre l’origen de la vida o l’exploració de l’espai. Joan Oró va marcar fites històriques en l’origen de la vida al planeta Terra. Entre les seves aportacions científiques, destaca el descobriment de la síntesi de l’adenina, element fonamental de l’ADN i del metabolisme cel·lular, en els condicions que regnaven en la Terra primitiva, Va col·laborar en diferents projectes de la NASA, com ara el projecte ’Apol·lo’ per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de materials lunars o el programa ’Viking’ per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície de Mart. També va ser membre de la Junta Espacial de l’Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora al govern dels EUA sobre els projectes espacials.

L’any 1980, Joan Oró va tornar a Catalunya i va ser diputat per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor científic del president de la Generalitat. Després, va retornar a Houston fins a seva la jubilació, el 1994 i, posteriorment a Barcelona, on va morir el 2 de setembre del 2004.

La seva aportació a la ciència va ser reconeguda amb la Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi (1983), la Medalla Oparin de Berkeley (1986), la Creu de Sant Jordi (1991), la Medalla de President Francesc Macià (2000) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2004).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Segueixen les retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona