Societat

TOMMASO PIERMARINI

VETERINARI ETÒLEG

“Treballo més amb les persones que amb el gos”

La gent és molt bona fent que el gos l’entreni i l’ensinistri. Es pot generar un petit problema que després va creixent
A les visites a domicili l’animal s’estressa menys. A alguns, si no fos per aquestes visites, no els veuria mai cap veterinari

Tommaso Piermarini és veterinari etòleg, és a dir que s’ocupa tant de la salut física com del comportament dels animals. Fa més d’una dècada va fundar TomVets, que ofereix serveis veterinaris a domicili. L’entrevistem acompanyats d’un convidat d’excepció: el lloro cec que ha adoptat.

Quan hem de consultar un etòleg?
Quan hi hagi un problema de comportament que no es limiti a ser només de desobediència. Si només són aquestes conductes perquè és un animal jove que s’ha d’entrenar, seria més feina d’un ensinistrador. Però sovint hi ha casos mixtos: el gos és jove, no està entrenat, però també potser quan es queda sol a casa en fa alguna perquè té ansietat. Si traiem la part d’ensinistrament, ens queden les pors, les fòbies, les ansietats, l’agressivitat, que són temes que, com a mínim, hauria de veure l’etòleg en una primera visita.
Quina diferència hi ha entre un ensinistrador i un etòleg?
És un tema de debat. Hi ha gent que et diu que ha parlat amb etòlegs i després descobreixes que són ensinistradors que potser han fet un curs i diuen que són etòlegs. Encara no està ben definit. En el cas de gossos i gats, els hauria de visitar un veterinari especialitzat en etologia que hagi fet un màster, ja que té més coneixements, des de la fisiologia de l’animal fins a la farmacologia dels medicaments que se li poden donar.
Quins són els problemes o les situacions més habituals de consulta?
Ansietat per separació, agressivitat (mossegades, marcatges...) i pors. Gossos amb por, amb fòbia als trons, als sorolls, a la gent o a la ciutat. En gats, comportaments compulsius com perseguir-se la cua, llepar-se de forma obsessiva...
Quin procediment se segueix a l’hora de treballar en etologia?
Normalment fem una primera visita per fer una història clínica i valorar totes les informacions del cas, saber una mica la història de l’animal... Sovint són animals que han viscut fora, que potser venen d’una protectora, que no sabem ben bé el que els ha passat. Després s’intenta donar un diagnòstic o començar a fer hipòtesis sobre per què l’animal té aquest comportament i després explicar què es pot fer perquè es redueixi.
Llavors un dels aspectes bàsics de l’etologia deu ser treballar en l’entorn habitual i amb les persones que conviuen amb l’animal.
Sí. A vegades has de treballar més amb les persones que amb el gos. L’ideal és fer la visita a casa del propietari per veure quin és el problema, o si no, si és en exterior, sortim a passejar. Normalment faig una part a casa i una part fora per tenir un quadre global de l’animal.
Les persones, a vegades, tenim part de responsabilitat en els problemes de conducta de les nostres mascotes?
A banda de casos molt clars que sí, que el propietari no ha fet bé les coses, no tant. Hi ha casos en els quals el propietari ho fa involuntàriament. A vegades la gent és molt bona en fer que el gos l’entreni i l’ensinistri. Li fas cas i, si no hi penses, es pot generar un petit problema que després va creixent. Altres vegades els animals venen de situacions complicades i porten els problemes a la motxilla.
Hi ha pautes per evitar que les mascotes tinguin problemes de comportament?
Si es fa una bona feina des del principi, agafem un cadell que ha estat ben escollit, ha crescut en un bon lloc, amb unes pautes d’entrenament bàsic i una mica de sentit comú, la gran majoria dels gossos són amigables. Es relacionen bé amb les persones i ho aprenen tot fàcilment. S’ha de fer una mica d’inversió el primer any entre socialització amb persones, nens, gossos, dedicar bastant temps a sortir i, poc després de l’any, vas veient que el gos segueix sent obedient, que ja és un adult i que només necessita una mica de guia. Els gats són una miqueta més especials i hi ha encara més variabilitat de comportaments que en gossos. Hi ha gats que neixen i ja són un tros de pa i altres que, encara que ho intentis i els socialitzis, seguiran sent una mica més esquerps. Però els gats també es poden ensinistrar.
Hi ha comportaments i caràcters individuals i no d’espècie?
Hi ha molta variabilitat. Abans es deia que el pastor alemany és un gos ideal per a famílies amb nens. Això és un disbarat bastant gros, perquè depèn d’on vingui, de si s’ha socialitzat... Pot ser el pitjor gos per a una família. N’he vist uns quants que no els recomanaria. Els gats són més independents, però no vol dir que no tinguin afecció als propietaris. Abans es pensava que es podien deixar cinc dies, que no els afectava. Sí que els afecta, i t’ho demostren quan tornes. En general són diferents gossos i gats, però cadascun té la seva personalitat.
També tracta animals exòtics.
Sí, sobretot lloros, perquè són els que més problemes de comportament poden tenir que no siguin relacionats només amb la instal·lació on viuen. Són molt intel·ligents i poden tenir problemes de picatge, de treure’s les plomes, de cridar massa, poden ser agressius, tenir pors...
Els animals, com més intel·ligents més problemes de conducta poden tenir?
Normalment, sí. Perquè les necessitats d’un animal més intel·ligent són més complicades. Perquè no només és donar-los menjar, sinó que necessiten interactuar i fer coses.
Quins problemes de comportament tenen els animals exòtics habitualment?
El fet d’estar tancats en un espai fa que s’avorreixin i tinguin comportaments repetitius, compulsius. Amb els rèptils, són més problemes de maneig: si la temperatura és correcta, l’alimentació, les vitamines, el substrat...
A vegades es tenen animals exòtics sense tenir idea de les seves necessitats?
El típic lloro que veus en una gàbia que no s’ha obert fa anys, amb un pal i una muntanya de pipes. I allà passa la vida. És una presó. He vist com viuen a les cases, i seria millor que no en tinguessin. S’hauria de limitar una mica.
Hi ha canvis de comportament de les mascotes que emmascaren patologies veterinàries?
Sí, per això a les visites d’etologia sempre es recomana fer unes proves mèdiques bàsiques per veure si hi ha alguna tumoració o alguna patologia que pot provocar agressivitat. Podria ser que un gos sigui una miqueta agressiu perquè té dolor articular o té un problema al fetge, que fa que no controli el seu comportament i es posi agressiu. O gossos que fan pipí, s’ha de veure si tenen un problema urinari abans de començar a corregir el problema. O gossos o gats amb comportaments que semblen dependre d’hormones, s’ha de comprovar si s’han castrat bé. Sempre s’ha de mirar. En animals més vellets hi ha canvis de comportament també per disfunció cognitiva, per demència. Sempre s’han de fer proves.
Ha treballat durant molts anys en clíniques veterinàries. Què el va fer crear TomVets per treballar als domicilis?
Quan treballava en clíniques vaig veure que hi havia desconeixement del comportament animal. Vaig començar a fer ensinistrament i a aplicar-lo a la visita veterinària. Posar unes condicions perquè fos el més agradable possible. Després vaig començar a fer domicilis per fer entrenament, després per fer visites veterinàries, i vaig veure que hi havia molta demanda de visites a domicili. Llavors vaig obrir TomVets per fer només domicilis per a temes veterinaris i d’etologia. Crec que funciona molt bé perquè la gent té molta necessitat que algú l’escolti, que no sigui una visita ràpida. A més, a vegades la casa et diu molt de la situació.
Quins avantatges i inconvenients tenen aquest tipus de visites?
Bé, l’animal s’estressa menys. A alguns animals, si no fos per aquestes visites, no els veuria mai cap veterinari. És un avantatge per a persones amb mobilitat reduïda o persones amb molts gats o amb gossos grans o animals grans que no poden caminar o, simplement, per comoditat. Hi ha molts avantatges. Ara, el desavantatge és que no es pot fer tot el que es fa a la clínica. Treure sang, fer ecografies, mirar els ulls i revisar l’animal, sí. Intervencions, òbviament, no. Però bé, com a mínim el propietari ja sap el que ha de fer i llavors l’ajudem a organitzar-ho.
En quines situacions les persones demanen un veterinari a domicili?
Des d’una revisió, vacunar, documentació, microxips... Eutanàsia ens la demanen molt, també perquè no hi ha gaires veterinaris que vagin a casa. Em sembla el lloc menys traumàtic per fer-ho. També ens encarreguem de la incineració. Tenim col·laboració amb un tanatori. Les incineracions individuals i les caixes amb les cendres estan molt demanades.
Actualment es té més consciència de les mascotes com a membres de la família?
Sí, però a vegades la gent transmet als animals unes emocions que potser no són dels animals. A vegades va massa enllà. Amb bona fe, però a vegades no és exactament això estimar els animals o cuidar-los correctament. Amb això no vull dir que no siguin part de la família, això sí. Però a vegades s’exagera.
A vegades s’adopten animals sense pensar en la responsabilitat que implica?
Sí, aquí hi ha dos aspectes: s’adopten sense saber totes les implicacions per l’espècie o pel tipus animal, i a vegades algunes protectores no tenen un bon sistema d’adopcions perquè demanen molta exigència, com si adoptessis un nen, que em sembla bé veure una mica la casa, la disponibilitat econòmica i si la gent és normal o no, però altres vegades he vist protectores que no diuen tota la veritat sobre l’animal perquè l’adoptin i després els problemes són per al propietari. A vegades són casos que, encara que l’animal tingui problemes, fent-ne el seguiment l’adopció pot tenir èxit.
Ja per acabar, s’acosten les festes de Nadal i un del regals poden ser mascotes. Encara queda molta feina per fer per conscienciar que les mascotes són una responsabilitat?
Sí, la gent encara s’ha de conscienciar. S’ha de regular la tinença de certes espècies. S’ha de comprovar que la persona pugui mantenir l’animal, se l’ha d’aconsellar, de guiar. No vol dir que no se li hagi d’aconsellar tenir un animal, però potser no un lloro sinó un gat i potser que tingui deu anys, que no dona gaire feina i li dones qualitat de vida i ell a tu. Molts animals venen de l’est d’Europa, on hi ha un comerç bastant lleig de cadells. S’haurien de fomentar criadors responsables. Hi ha més consciència sobre la tinença d’animals i molta més implicació, però el camí encara és llarg.

La responsabilitat de tenir mascotes

Tenir o no una mascota és una decisió que hem de prendre amb responsabilitat. Tommaso Piermarini explica que hem de tenir en compte la dedicació que requereix, la disponibilitat de temps que tenim per dedicar-li, el temps que viurà l’animal, si tenim una vida estable, l’entorn en què vivim, els eventuals perills o problemes que l’animal pot comportar –per exemple, diu, que els lladrucs del gos molestin els veïns, que el gat faci pipí fora del sorral perquè té un problema urinari o que el lloro destrossi el sofà–, informar-nos de les necessitats de cada animal, pensar que es pot posar malalt i, per tant, hem de tenir una quantitat de diners reservada per als tractaments veterinaris, així com tenir en compte la despesa econòmica en menjar i en tot el que pugui necessitar l’animal. Sobretot, destaca Piermarini, “s’ha de tenir en compte que són éssers vius que depenen de tu”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona