Patrimoni
La “casa dels nassos”
La Casa Serra d’Olot s’incorpora al registre dels edificis del moviment modern de l’Estat espanyol i Portugal
Construïda el 1931, és un exemple del racionalisme
L’autor de la Casa Serra va ser l’arquitecte olotí Bartomeu Agustí
No és imponent com les del romànic o el gòtic ni té la fantasia de les modernistes i, consegüentment, pot passar desapercebuda als ulls dels poc entesos en arquitectura. No obstant això, la Casa Serra d’Olot, coneguda popularment com la “casa dels nassos” per les formes característiques de les façanes, és un magnífic exemple de l’arquitectura racionalista, un corrent de gran importància social perquè al seu moment va suposar una ruptura amb el que era habitual. Des de la setmana passada, l’edifici, situat al carrer Onze de Setembre, cantonada amb el carrer Proa, està identificat amb una placa de la Fundació Docomomo (Documentació i Conservació del Moviment Modern) Ibérico, una entitat que està catalogant i reivindicant els edificis de l’arquitectura moderna (un conjunt de corrents del segle XX, entre els quals hi ha el racionalisme) de l’Estat espanyol i Portugal.
Noranta anys
La “casa dels nassos” la van construir entre els anys 1931 i 1933, a partir d’un projecte de l’arquitecte olotí Bartomeu Agustí (1905-1944), i es considera el millor exemple del racionalisme a la ciutat garrotxina, on trobem altres edificis d’aquest corrent, com ara Ca l’Argence, de l’arquitecte Joan Aubert. Com era norma en el racionalisme, la Casa Serra –de planta i quatre pisos d’altura– no té ornamentacions, les finestres són corredisses en el pla horitzontal i, com a singularitat, té uns voladissos disposats en diagonal en relació amb l’alineació del carrer. En comparació amb els habitatges per a les classes mitjanes que s’havien fet fins aleshores, els dels arquitectes racionalistes oferien avenços com ara espais més amplis i obertures que permetien gaudir de més llum natural i fins i tot una millor circulació de l’aire.
L’aspecte actual de la “casa dels nassos” és més que correcte, perquè fa pocs anys en van rehabilitar les façanes, però no sempre ha estat així, atès que, com està passant en els edificis de molts nuclis antics, havia estat objecte d’una degradació notable. Als baixos, hi té la seu des de fa tres anys la delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes, que hi organitza exposicions i altres activitats, una circumstància que està donant una dimensió pública a l’edifici. Construir aquella casa als anys trenta “va ser una declaració de modernitat”, va dir Susana Landrove, directora de la Fundació Docomomo Ibérico, quan dies enrere van inaugurar una placa a la façana que identifica la Casa Serra com un edifici del moviment modern. Els primers arquitectes d’aquell corrent –hi va afegir Landrove– no només van dissenyar habitatges, sinó que van projectar també escoles i altres equipaments públics, sempre en clau rupturista. En el registre de Docomomo, al qual s’ha incorporat la Casa Serra, se’n poden veure més de 2.400 exemples, en general edificis situats cronològicament entre els anys trenta i setanta del segle passat. El catàleg no està tancat, ja que els que hi col·laboren continuen rastrejant la península a la recerca de més “cases dels nassos”.
