Catalunya, terra d’oli d’oliva d’alta qualitat
Els olis amb Denominació d’Origen Protegit (DOP) són el de Les Garrigues, Siurana, l’Empordà, la Terra Alta i el Baix Ebre-Montsià
L’oli d’oliva és un dels tresors de la cultura culinària mediterrània. Batejat des de l’antiguitat com a or líquid, pel seu color, però sobretot per les seves propietats beneficioses per a la salut, l’oli d’oliva és un dels ingredients que no pot faltar a cap cuina. A banda del sabor deliciós, serveix per prevenir malalties cardiovasculars i un envelliment prematur del cos. Aquests beneficis, però, només els aporta l’oli d’oliva verge extra, l’oli de més qualitat. A Catalunya existeixen cinc olis d’oliva catalogats amb el segell Denominació d’Origen Protegida (DOP) que atorga la UE.
Aquesta distinció garanteix productes típics, arrelats a un territori amb unes característiques ambientals úniques, que els proporciona un sabor i una personalitat pròpia inimitables, resultat de l’estreta relació entre el producte, l’entorn geogràfic i una elaboració feta amb cura al llarg d’anys o segles d’història. Per obtenir el segell, totes les fases de producció i elaboració d’aquest aliment s’han de dur a terme en una zona geogràfica limitada definida.
Olis d’oliva, primeres DOP catalanes
Els olis s’adapten molt bé al sistema de denominacions d’origen que va néixer per protegir i identificar els vins. És per aquest motiu que els primers productes agroalimentaris no vínics, en ser emparats per una DOP, van ser olis d’oliva. En concret, els precursors van ser els olis de la comarca de Les Garrigues. De fet, la DOP Les Garrigues és la denominació més antiga d’Espanya. Es va crear l’any 1975, amb el nom de Borges Blanques.
És un oli d’oliva verge extra de les varietats arbequina (≥90%) i verdiell. L’oliva arbequina és la que dona personalitat a aquest producte. Els olis del començament de la collita són afruitats, de color verdós, amb més cos i sabor ametllat amarg. A mesura que la recol·lecció avança, se n’obtenen olis de color groc, més fluids i de sabor dolç. Es produeix a la comarca de Les Garrigues i municipis del sud del Segrià i l’Urgell, a la zona del sud de la província de Lleida.
L’oli d’oliva de Siurana és també una DOP de les més antigues i molt prestigiosa creada a finals de la dècada dels anys setanta. És la denominació amb més productors i de les de major superfície cultivada. És un oli d’oliva verge extra de la varietat arbequina (≥90%), però també hi pot haver presència de rojal i morruda.
Es diferencien dos tipus d’oli segons el moment de la collita. A l’inici, són olis verdosos afruitats, amb cos i sabor ametllat amarg. A mesura que avança la recol·lecció, passen a ser grocs, més dolços i fluids. Es cultiva a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Priorat, el Tarragonès i gran part de la Ribera d’Ebre.
Tradició mediterrània mil·lenària
Segons les fonts històriques i diverses excavacions arqueològiques portades a terme, el cultiu de l’olivera i la producció d’oli d’oliva es coneix des de fa més de 2.500 anys. A l’Empordà s’ha pogut associar arqueològicament a les civilitzacions grega i romana. Amb aquesta tradició mil·lenària com a llegat, no és d’estranyar que l’oli de l’Empordà també disposi del segell DOP. La zona de cultiu es concentra a la serra de l’Albera i la serra de Rodes, al nord; el Montgrí i les Gavarres, al sud; una privilegiada ubicació geogràfica, a cavall entre la mar Mediterrània i els Pirineus.
És un oli d’oliva verge extra de tres varietats autòctones i exclusives de la zona de la DOP (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una de tradicional (arbequina) que es cultiva a la zona des de fa més d’un segle. La varietat argudell és la majoritària i la que dona la personalitat a l’oli. Varien d’un color groc palla a verd. Són equilibrats de fruitat verd d’intensitat mitjana, i presenten en boca un amarg i picant de tipus mitjà, amb aromes que poden recordar a l’herba acabada de tallar o les nous.
Al sud de Catalunya, trobem dos olis més amb segell d’origen i qualitat. D’una banda, l’oli de la Terra Alta, i de l’altra, l’oli del Baix Ebre-Montsià. A la zona de la Terra Alta, l’olivera té no només una importància econòmica i productiva sinó també una gran rellevància paisatgística. L’extensió del cultiu a Catalunya, i particularment a la comarca de la Terra Alta, s’ha d’atribuir als àrabs.
L’oli de la Terra Alta (DOP) és un oli d’oliva verge extra obtingut de les varietats empeltre, morruda, farga i arbequina, i és l’empeltre la principal i que dona personalitat a l’oli. A principi de campanya són olis verds o groc verdosos de gust afruitat que, a mesura que avança, esdevenen grocs amb matisos que van del groc pàl·lid al groc “or vell” i un gust lleugerament dolç. Presenten connotacions aromàtiques que recorden a l’ametlla i a la nou.
D’altra banda, tenim l’oli del Baix Ebre-Montsià (DOP) cultivat en dues de les comarques amb més tradició oleícola de Catalunya i on existeixen les plantacions més antigues de Catalunya i molts arbres mil·lenàris en molts indrets. Aquí trobarem olis d’oliva verge extra de tres varietats autòctones, la morruda, la sevillana i la farga. El color varia segons l’època de collita i de la situació geogràfica des de groc verdós a groc daurat. Són olis gustosos i molt aromàtics, amb sabor afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança. Al paladar les connotacions dolces recorden la poma, l’ametlla verda i el plàtan i aquest gust conviu amb tocs lleugers d’amargs i picants.
