Societat

Austràlia

Mor el controvertit cardenal George Pell

L’ex-número tres de la Santa Seu va ser condemnat per abusos sexuals a dos menors

El 2020 va ser absolt i va tornar al Vaticà, on ha residit fins a la seva mort

El polèmic car­de­nal aus­tralià George Pell ha mort als 81 anys, segons han infor­mat aquest dime­cres repre­sen­tants de l’església catòlica a Austràlia. Pell, que va arri­bar a ser el número 3 del Vaticà amb l’objec­tiu de nete­jar la imatge de la Santa Seu pels escàndols finan­cers, va aca­bar con­dem­nat per abu­sar sexu­al­ment de dos menors a la dècada dels noranta, si bé poste­ri­or­ment en va ser absolt.

Pell ha mort a Roma aquesta nit per com­pli­ca­ci­ons cardíaques deri­va­des d’una ope­ració de maluc, segons ha indi­cat en un comu­ni­cat l’arque­bisbe de Mel­bourne, Peter Comen­soli.

“El Car­de­nal Pell va ser un líder de l’Església molt impor­tant i influ­ent, tant a Austràlia com inter­na­ci­o­nal­ment, pro­fun­da­ment com­promès amb el dis­ci­pu­lat cristià”, ha remar­cat el pre­lat.

Pell va ser con­dem­nat el 2018 per un tri­bu­nal aus­tralià a sis anys de presó per cinc delic­tes d’abús sexual i va pas­sar tretze mesos a la presó. No obs­tant això, la sentència va ser rever­tida per la màxima instància judi­cial d’Austràlia a l’abril de 2020 després de la seva última apel·lació.


Un car­de­nal poderós i con­ser­va­dor
Nas­cut a la ciu­tat de Balla­rat, a l’Estat de Victòria, el 8 de juny de 1941, Pell va dedi­car gai­rebé tota la seva vida a l’església catòlica.

A la dècada de 1970 i 1980 va exer­cir com a sacer­dot i edu­ca­dor en dife­rents parròquies i cen­tres catòlics aus­tra­li­ans, inclòs en el seu natal Balla­rat.

El 1987 va ser desig­nat bisbe auxi­liar de Mel­bourne i el 1996 va ser ele­vat a arque­bisbe en aquesta mateixa ciu­tat. El 2001 va ser inves­tit arque­bisbe de Syd­ney.

Dos anys més tard va ser nome­nat car­de­nal pel papa Joan Pau II, cosa que li va per­me­tre votar als con­cla­ves per ele­gir el patri­arca catòlic. El 2013 va ser un dels papa­bles en la votació que final­ment va pro­cla­mar Fran­cesc com a pontífex.

Entre el 2014 i 2019 Pell va ser secre­tari d’Eco­no­mia de la Santa Seu, un nou lloc creat pel pontífex per atu­rar els escàndols al vol­tant de les finan­ces del Vaticà i que era con­si­de­rat com el ter­cer càrrec en importància de la cúria romana, després del papa i el secre­tari d’Estat.

Con­si­de­rat com un dels repre­sen­tants de l’ala més con­ser­va­dora al vaticà, Pell rebut­java l’orde­nació de dones, el divorci i l’avor­ta­ment. I almenys en una ocasió va rebut­jar donar la comunió a homo­se­xu­als durant una missa.


L’ombra de la pederàstia
Però al número 3 del Vaticà el per­se­guia la sos­pita pels casos de pederàstia a l’església catòlica d’Austràlia, diver­sos dels quals come­sos a Balla­rat.

El 2002, quan era arque­bisbe de Syd­ney, un home va denun­ciar que Pell havia abu­sat d’ell el 1961, quan tenia 12 anys.

El 29 juny del 2017, la Poli­cia aus­tra­li­ana va acu­sar per pederàstia el pur­pu­rat per abu­sar sexu­al­ment de dos menors –que mai van ser iden­ti­fi­cats– del cor de Saint Patrick quan era arque­bisbe de Mel­bourne.  Aquell mateix dia Pell va dema­nar l’excedència al Vaticà per demos­trar la seva “innocència”, que sem­pre va defen­sar amb vehemència.

Pell va ser con­dem­nat al desem­bre del 2018 a sis anys de presó per cinc delic­tes d’abús sexual, un d’ells per pene­tració oral. La sentència va ser rati­fi­cada a l’agost del 2019, però va aca­bar sent rever­tida a l’abril del 2020 per la màxima instància judi­cial d’Austràlia sobre la base del “bene­fici del dubte rao­na­ble”. El religiós va pas­sar tretze mesos a la presó entre 2019 i 2020 abans de ser posat en lli­ber­tat.

En conèixer la seva con­demna el Vaticà va anun­ciar que Pell dei­xa­ria d’ocu­par el càrrec de pre­fecte d’Eco­no­mia. Després de ser absolt, Pell va tor­nar a Roma i va ser rebut pel papa Fran­cesc, però no es van aca­bar d’esvair els dub­tes sobre la seva figura, enfos­quida també per unes trans­ferències per prop de 700.000 euros del Vaticà a un compte ban­cari aus­tralià. Alguns mit­jans van espe­cu­lar que aquests movi­ments finan­cers esta­ven vin­cu­lats al judici de Pell. El Cor­ri­ere della Sera va anar més enllà i va rela­ci­o­nar aquests movi­ments a supo­sats paga­ments a tes­ti­mo­nis que havien acu­sat el car­de­nal. La poli­cia aus­tra­li­ana va des­car­tar fa dos anys que hi hagués irre­gu­la­ri­tats en aques­tes trans­ferències, rea­lit­za­des des de la Santa Seu entre 2014 i 2020.

El sacer­dot sem­pre va negar rotun­da­ment haver abu­sat de cap menor, si bé el 2016 va reconèixer que a la dècada de 1980 exis­tia “un món de crims i enco­bri­ments” a l’església catòlica per pro­te­gir la ins­ti­tució. Així ho va decla­rar com a tes­ti­moni a la comissió espe­cial que va inves­ti­gar la pederàstia a les ins­ti­tu­ci­ons aus­tra­li­a­nes, que va con­cloure que un 7 % dels sacer­dots aus­tra­li­ans van abu­sar de menors al seu càrrec entre 1960 i 2015. El mateix orga­nisme va reve­lar que als anys 70 a Balla­rat hi havia una xarxa de cape­llans pede­ras­tes.

De fet, va ser el pri­mer diri­gent catòlic que va abor­dar els abu­sos sexu­als a menors a l’església catòlica aus­tra­li­ana i el 1996 va posar en marxa un pro­grama de com­pen­sa­ci­ons econòmiques, tot i que va ser cri­ti­cat per no donar prou suport a les vícti­mes.

El religiós ha mort amb una causa judi­cial pen­dent, ja que un tri­bu­nal d’Austràlia inves­ti­gava des del juliol de l’any pas­sat una demanda civil con­tra ell i l’arxidiòcesi de Mel­bourne pre­sen­tada pel pare d’un dels dos nens que pre­sump­ta­ment van patir abu­sos come­sos per Pell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia