Societat

Tots contra els feminicidis

El repunt del nombre de casos obliga a revisar protocols per protegir millor les víctimes

La demanda d’atenció de les dones per violència masclista creix després de l’estiu i de Nadal

“No es pot reduir el risc a zero”, diu un jurista

“Hi ha més casos en temps d’oci, quan augmenta el temps de convivència”

El repunt del nom­bre de crims mas­clis­tes que s’ha produït a l’Estat en les últi­mes set­ma­nes ha aixe­cat una onada d’indig­nació social i ha obli­gat l’admi­nis­tració a con­vo­car gabi­nets de crisi per con­sen­suar estratègies i revi­sar els pro­to­cols per pro­te­gir millor les vícti­mes. Els fis­cals, els Mos­sos d’Esqua­dra, Justícia, el minis­teri i la con­se­lle­ria d’Igual­tat i Femi­nis­mes han visi­bi­lit­zat un front comú. Tots tenen clar que cal millo­rar l’anàlisi dels casos, can­viar algu­nes meto­do­lo­gies de pre­venció i posar més el focus en els agres­sors. Inte­rior ha pro­po­sat ava­luar millor les situ­a­ci­ons de risc i, en els casos més fla­grants, aler­tar les dones que con­vi­uen amb homes rein­ci­dents. I des del minis­teri fis­cal s’han donat ins­truc­ci­ons perquè s’ofe­reixi més pro­tecció a les dones vícti­mes de violència mas­clista i perquè es posin més pol­se­res telemàtiques als agres­sors quan es detecti un risc mitjà-alt de femi­ni­cidi. Actu­al­ment, segons dades dels Mos­sos d’Esqua­dra, a Cata­lu­nya hi ha 38 casos de pro­tecció amb aquest tipus de dis­po­si­tiu.

La incidència en la pre­venció i en la millora de la valo­ració del nivell de risc de les vícti­mes és un fet relle­vant tenint en compte que, de les 113 dones que han mort en l’última dècada per violència mas­clista a Cata­lu­nya, només un 4,4% tenien algun tipus de pro­tecció. I que l’any 2022, dels dotze femi­ni­ci­dis regis­trats –a Cata­lu­nya, a part dels come­sos per la pare­lla i l’expa­re­lla com es fa a la resta de l’Estat, s’hi inclo­uen també els come­sos per altres fami­li­ars i els fills assas­si­nats–, només qua­tre havien pre­sen­tat denúncies prèvies i cap víctima tenia mesu­res de pro­tecció vigents.

La direc­tora gene­ral per a l’Erra­di­cació de les Violències Mas­clis­tes, Laia Rosich, con­si­dera que totes aques­tes acci­ons hau­rien d’aju­dar a reduir el nom­bre de vícti­mes mor­tals, que, des que es va començar a comp­ta­bi­lit­zar a l’Estat, l’any 2003, “s’ha man­tin­gut esta­ble entre els vuit i els catorze casos, depe­nent de l’any”.

I com s’inter­preta el repunt del nom­bre de casos que s’ha regis­trat a l’Estat en les últi­mes set­ma­nes? Rosich opina que és “un fet cir­cums­tan­cial que s’ha donat en altres oca­si­ons”. El que sí que sem­bla bas­tant clar és que “hi ha més casos quan hi ha més temps d’oci, quan aug­menta el temps de con­vivència”, explica. Cal més anàlisi dels casos, però el que sí que se sap és que “el nom­bre de deman­des de dones per agressió mas­clista aug­menta després de l’estiu i també després de Nadal”.

Rosich insis­teix en la importància de la pre­venció comu­nitària i d’incre­men­tar els recur­sos, però, igual que va dir la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, afirma que “no hi ha solu­ci­ons màgiques” perquè és un pro­blema estruc­tu­ral, un mas­clisme latent, que pot millo­rar “si s’ana­lit­zen millor els casos i es can­via la meto­do­lo­gia d’abor­datge”, però també si hi ha una impli­cació de tota la soci­e­tat, “si els veïns i veïnes estan més atents”.

A Europa, més casos

Tot i que no dis­cu­teix la neces­si­tat de millo­rar els pro­to­cols per “aspi­rar” a reduir el nom­bre de vícti­mes mor­tals, el catedràtic de dret penal de la UOC Josep Maria Tama­rit creu que és impor­tant que “la soci­e­tat sàpiga que no es pot reduir el risc a zero”. Tama­rit asse­gura que dar­rere de cada crim “hi ha dife­rents casuísti­ques a les quals és impos­si­ble avançar-se” i que “pro­me­tre a la gent que es faran actu­a­ci­ons per evi­tar tots els crims és enga­nyar-la, perquè no es poden espe­rar mira­cles”. “Una cosa és la indig­nació moral, que és molt lògica, i una altra és la capa­ci­tat d’actuar, de dis­se­nyar res­pos­tes”, subrat­lla Tama­rit, que asse­gura, a més, que a l’Estat espa­nyol, on aquest 2022 s’han produït 49 femi­ni­ci­dis, segons les dades de la dele­gació del govern con­tra la violència de gènere, el nom­bre d’assas­si­nats mas­clis­tes “és baix si es com­para amb altres països d’Europa, on la pro­porció és més alta”.

Anda­lu­sia i Cata­lu­nya

L’Estat espa­nyol, que va apro­var la llei orgànica de pro­tecció inte­gral con­tra la violència de gènere l’any 2004, comp­ta­bi­litza els crims mas­clis­tes des de l’any 2003. En aquest període s’han produït 1.186 assas­si­nats, i això que només es tenen en compte les dones mor­tes a mans de la pare­lla o l’expa­re­lla i no pas els crims per­pe­trats per altres mem­bres de la família, a diferència de Cata­lu­nya, que ha des­ple­gat la llei del 2004 amb una pri­mera legis­lació el 2008 i una revisió el 2020 en què s’amplia el con­cepte de femi­ni­cidi.

El nom­bre de crims s’ha reduït pro­gres­si­va­ment. L’any 2003 n’hi va haver 71 i des del 2020 la xifra s’havia situat per sota del mig cen­te­nar. “Per això pre­o­cu­pen aquests qua­tre crims del gener, per si poden alte­rar l’evo­lució estadística”, acla­reix Rosich. Cata­lu­nya ha estat el segon ter­ri­tori amb més dones assas­si­na­des. El pri­mer ha estat Anda­lu­sia.

Atenció psicològica les 24 hores

L’atenció a través del telèfon 900 900 120 i del correu electrònic 900900120@gencat.cat és un servei gratuït i confidencial, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, per atendre les demandes relacionades amb qualsevol situació de violència contra les dones.

Aquest any la conselleria d’Igualtat ha fet públiques les dades fins al mes d’agost, en què s’havien fet 8.174 atencions, de les quals 6.949 han estat per motiu de violència masclista. El 84,15% de les consultes van ser en l’àmbit de la parella; el 7,9%, en l’àmbit familiar; el 5,1%, en l’àmbit sociocomunitari, i l’1,12%, en l’àmbit laboral. El 89,6% de les trucades van ser per violència psicològica; el 33,5%, per motiu de violència física; el 6,7%, per violència econòmica, i el 6,2%, per motiu de violència sexual.

Des de finals d’any, ofereix atenció psicològica, també les 24 hores, i un primer assessorament jurídic. “Animem les dones a fer-ho servir, perquè és un primer pas per parlar, perquè t’escoltin”, diu Laia Rosich, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia