Societat

L’AMB aposta per recuperar i socialitzar els rius metropolitans

Ha invertit des del 2015 més de 40 milions d’euros en la millora de l’entorn dels espais fluvials metropolitans per convertir-los en espais de lleure, salut i natura. El Llobregat acumula prop de 3 milions de vistes l’any

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va iniciar l’any 2006 un ambiciós pla per connectar els rius metropolitans amb els pobles i ciutats a través de la millora i arranjament de camins i de la connexió de les lleres a través de passos fluvials. Aquesta aposta s’ha anat consolidant al llarg d’aquests anys i des del 2015 i fins avui l’AMB ha invertit prop de 40 milions d’euros en aquest projecte. La forta inversió econòmica dels darrers anys ha permès aconseguir una clara millora ambiental i un significatiu increment de l’afluència d’usuaris als entorns fluvials metropolitans. Aquesta recuperació ambiental i paisatgística s’ha evidenciat amb una millora tant de la qualitat de l’aigua dels rius com de la vegetació que l’envolta.

Convenis amb els ajuntaments

El propòsit d’aquest pla és buscar l’equilibri entre els seus valors i funcions ambientals i l’ús social de l’entorn. Per això, l’AMB, conjuntament amb els municipis per on passa el riu Llobregat, treballen amb una visió integradora de l’entorn fluvial, que inclou la planificació, el disseny, l’execució i el manteniment de les actuacions. Aquests objectius compartits entre l’AMB i els municipis implicats s’ha concretat amb la signatura de convenis amb Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, i la finalitat és ampliar en un futur aquests convenis amb altres municipis metropolitans que també gaudeixen i tenen cura dels marges del riu Llobregat.

Pel que fa a la socialització de l’entorn del riu, les principals actuacions han incidit en la millora de l’accessibilitat i gaudi de l’espai fluvial per part de la ciutadania i la percepció i ús d’aquest espai natural de proximitat per part dels veïns. Per això mateix, un dels aspectes més destacats del pla és la connectivitat, tant a escala local com metropolitana i territorial: des de la que ha permès recuperar la relació física entre els nuclis i la metròpoli amb el riu, la que ha permès restablir la connectivitat longitudinal al llarg dels marges del riu, fins a les que garanteixen la connexió entre les dues ribes.

A aquestes actuacions cal afegir-hi una millora de les vores de l’espai fluvial, la renaturalització de determinades àrees, el condicionament d’espais per a l’ús públic i la dotació d’elements per a l’educació ambiental. El conjunt de totes aquestes inversions han aconseguit “transformar un riu degradat en un espai fluvial atractiu i recosir, al mateix temps, les relacions amb les ciutats de l’entorn i amb d’altres espais metropolitans de gran interès”, segons assenyala Martín Gullón, coordinador general d’Infraestructures de l’AMB.

Tres milions de visitants

La millora de tot l’entorn fluvial ha estat determinant perquè el riu Llobregat avui rebi més de tres milions de visitants l’any i sigui valorat com un dels principals paisatges metropolitans de qualitat i proximitat. Segons dades de l’AMB, més del 80% dels usuaris són del territori i, d’aquests, molts el visiten dos o tres cops per setmana. Pel que fa al motiu principal de la visita, destaquen les activitats basades en la mobilitat activa, com fer exercici o esport, caminar, passejar el gos, etc., i l’oportunitat d’estar en contacte amb la natura i gaudir de l’entorn.

Algunes de les actuacions més significatives al Llobregat són la millora paisatgística del camí fluvial i la seva recuperació socioambiental. Els principals municipis on s’ha actuat són Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, el Papiol, Pallejà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat i Castellbisbal. Totes les actuacions han anat encaminades a consolidar aquest curs fluvial metropolità com un espai de lleure i esport i, alhora, un ecosistema blau amb més qualitat paisatgística i ambiental. Les intervencions sumen més de 10 km de longitud de camí paral·lel al riu i accessos des dels nuclis urbans als municipis.

Actuacions a la conca del riu Besòs

En el conjunt d’espais naturals interconnectats que ocupen més del 50% de la superfície de la metròpolis Barcelona, destaquen actuacions als rius Besòs i Ripoll, com la creació d’una zona refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet que permetrà el desenvolupament de flora i fauna. L’actuació incorpora la plantació de vegetació de ribera, recupera hàbitats lacunars desapareguts per augmentar la diversitat d’espècies de peixos i amfibis al tram final del Besòs, redueix gradualment la presència d’espècies exòtiques i invasores, i millora les condicions ambientals per al desenvolupament de la població de l’anguila europea, que està en perill crític d’extinció. Tot això millorarà la qualitat paisatgística d’una conca fluvial que esdevé un corredor ecològic que connecta els parcs naturals de la Serra de Collserola i de la Serralada de Marina amb el litoral metropolità. Al riu Ripoll, també s’hi ha creat una nova connexió entre les dues riberes a l’altura del polígon del Molí d’en Xec, i al riu Sec, un nou gual inundable recupera l’espai fluvial i enllaça de forma renaturalitzada el parc del Masot amb el passatge de l’ermita. A Barberà del Vallès s’han connectat les dues riberes del Ripoll amb una passera penjant per a vianants, completant l’anella verda en aquest àmbit.

El conjunt d’inversions de l’AMB també s’han destinat a actuacions relacionades amb altres espais oberts i naturals metropolitans als municipis de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Begues, Sant Climent de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat, Viladecans i Montgat.

INDICADORS I XIFRES DEL RIU LLOBREGAT

36
quilòmetres de longitud
18
espècies d’amfibis
101
espècies d’aràcnids
69%
dels passos són corredors ecològics
65
quilòmetres de camins
1.818
espècies de flora
476
espècies d’aus
432
espècies d’insectes
3
milions de visites cada any
58
espècies de mamífers
16
espècies de peixos
40
espècies de rèptils

Projectes amb suport europeu

La singularitat de l’espai del riu Llobregat fa que tingui un especial interès a escala europea i que el seu projecte de renaturalització hagi estat inclòs en programes de finançament europeus. D’una banda, el programa Urban Greening Plans pretén impulsar la renaturalització de les ciutats de més de 20.000 habitants tot reforçant la biodiversitat i mitigant els efectes del canvi climàtic. Amb una durada de dos anys (2021-2023), participen en el projecte cinc àrees metropolitanes i dues ONG, que uneixen esforços per tal d’establir mecanismes innovadors en la planificació, implementació, reforç i gestió de la infraestructura verda, especialment en àrees (peri)urbanes. L’AMB també participa en el projecte internacional Clearing House, que, a través del programa Horizon 2020, vol conèixer en profunditat els arbres i els boscos que es trobem dins de les metròpolis, amb l’objectiu de millorar-ne la gestió i potenciar-ne la presència dins les ciutats, per tots els beneficis que aporten tant al territori com a la salut de les persones. Liderat per l’organització internacional European Forest Institute (EFI), aquest projecte té més de 26 socis repartits en deu ciutats i àrees metropolitanes europees i xineses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

PENEDÈS

Buiden piscines per garantir punts d’aigua per als incendis forestals

FONT RUBÍ/MEDIONA
SOCIETAT
Investigació de nous tractaments contra el càncer

Ultrasons, via en estudi

BARCELONA
ibarcelona

La moda d’‘Elle’ retratada per Miralda a París, a La Virreina

Barcelona
ISA DUQUE
PSICÒLOGA I SEXÒLOGA

“Volem acostar el feminisme al jovent des dels seus codis”

El Prat de Llobregat
barcelona

L’alcalde torna a la missa de la Mercè

Barcelona
LA CRÒNICA

Els nens prenen el carrer

Educació

Emocions de cine

Olot
lloret de mar

L’Ajuntament de Lloret fa cas a les demandes del col·lectiu nudista a la cala Sa Boadella

lloret de mar

UB i UAB col·laboraran per formar estudiants de medicina

barcelona