Protesta pel Narcís Xifra en el ple de Girona
Les famílies de quatre centres reclamen amb una concentració que Educació i l’Ajuntament revoquin l’extinció de l’ESO a l’institut del Pont Major
Junts i ERC retiren un punt d’inversions del ple pel no de l’oposició
-
Un representant de l’AMPA de l’institut Narcís Xifra i una integrant de l’AMPA del Fedac Pont Major, en la seva intervenció en el ple de Girona, ahir a la tarda. MANEL LLADÓ. -
Protesta de personal de l’àrea de Serveis Socials i Cooperació de l’Ajuntament, ahir a la plaça del Vi, abans del ple. MANEL LLADÓ.
Les famílies de quatre centres educatius de Girona i l’Associació de Veïns del Pont Major van mostrar ahir a la tarda disconformitat amb la decisió de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de suprimir –a poc a poc i a partir del setembre– l’etapa d’educació secundària obligatòria (ESO) a l’institut Narcís Xifra, al barri del Pont Major. Una trentena de persones van protestar a la plaça del Vi i alguns dels representants de les famílies van lliurar una carta als grups municipals que ahir eren en el ple i hi van participar a l’inici.
La carta lamenta que el consistori hauria incomplert el pacte per combatre la segregació escolar, signat el 2020, i no hauria fet res per evitar que n’hi hagi al Pont Major. Les famílies dels col·legis Carme Auguet i Fedac Pont Major –al mateix barri–, Montjuïc i del mateix institut consideren que el Xifra ha estat maltractat des que es va obrir l’institut de Sarrià de Ter i, “en comptes de potenciar-lo, la inacció política l’ha abocat a una agònica extinció”.
L’Associació de Veïns del Pont Major es va adherir a la protesta i el seu president, Josep Maria Castanyer, era ahir a la plaça del Vi, igual que el director del Narcís Xifra, Josep Cortada. Abans del ple, l’alcaldessa, Marta Madrenas (Junts), va parlar amb el president de l’AMPA de l’institut, Roger Casero.
La carta de les famílies recorda que al Pont Major ja hi ha un pla educatiu d’entorn, del qual sorgeix el projecte Construïm ponts. Des de la taula tècnica del pla i des de finals del 2018 –exposen les famílies–, ja van advertir que la segregació aniria a més i demanen al consistori que “reverteixi” l’extinció de l’ESO. En el pacte del juliol del 2020, ja s’esmentava que en la gestió de places escolars s’establirien “mesures específiques per incidir en la desagregació de centres educatius ja segregats”.
“Hi haurà autobús”
En el torn de precs i preguntes, el regidor d’Educació, Àdam Bertran (ERC), va garantir que les famílies del Pont Major que hagin de dur la mainada al Vicens Vives o al Carles Rahola tindran facilitats. “Hi haurà autobús”, va afirmar. Bertran va dir que la decisió s’ha pres tenint en compte que aquest curs hi ha 1.400 alumnes a 1r d’ESO i 800 a P3 (I3). Joaquim Ruhí (PSC), antic director del Carles Rahola, va proposar que els adolescents del barri vagin a l’institut de Sarrià.
Abans del ple, la protesta de famílies i veïns del Pont Major va coincidir amb una nova concentració de personal de l’àrea municipal de Serveis Socials i Cooperació. Per carnaval, salari igual va ser un dels lemes de la plantilla, que es considera agreujada perquè no se li ha apujat un complement del sou, tot i l’aprovació de la valoració dels llocs de treball (VLT) del 2019. Algunes empleades hi van anar disfressades.
Tant el personal de l’Ajuntament com els familiars de l’alumnat dels centres del Pont Major i Montjuïc van coincidir com a públic al saló de sessions del consistori.
LA FRASE
LA DATA
“Dèficit de visibilitat” en l’accés al carrer de la Creu
Una moció presentada per Guanyem va provocar discrepàncies sobre el carrer de la Creu. Salellas (Guanyem) va demanar que s’hi facin canvis. Hi va coincidir Sílvia Paneque (PSC), que va qualificar de “nyap” la reforma feta aquest mandat. El regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts), va valorar la pacificació obtinguda a prop del col·legi Dr. Masmitjà i el fet que hi hagi menys trànsit amb els canvis del 2020. Martí va admetre que l’equip de govern està en contacte amb veïns i comerciants per pal·liar “la falta de visibilitat” en l’accés al carrer des de Cardenal Margarit i Francesc Ciurana, entre altres encreuaments.
Falta de suport per destinar quatre milions a inversions
Junts i ERC van retirar el punt número 16 de l’ordre del dia, que preveia quatre milions per a inversions en projectes “iniciats”, va dir al final del ple l’edil d’Hisenda, M. Àngels Planas (Junts) –se sol·licitava, a més, un préstec de 3,4 milions–. Cap dels regidors de l’oposició va avalar el canvi de partides ni la inversió per a la comissaria de policia de Santa Eugènia i el pàrquing dissuasiu de Mas Gri, entre altres obres. A causa de l’absència per raons personals de Mònica Ferrer (PSC), l’equip de govern hauria pogut aprovar el punt –la votació hauria acabat en empat–, però Madrenas el va retirar per “buscar el consens”, va assenyalar.
Reglament per triar el “cronista oficial” de Girona
El ple va aprovar, de manera inicial, el reglament per triar el “cronista oficial”. Des de la mort de l’historiador Enric Mirambell, el 6 de març del 2020, Girona no té aquesta figura, que existeix des del 1864, va detallar Madrenas. En 159 anys, la ciutat ha tingut cronistes homes, va exposar Lluc Salellas (Guanyem).
