Un bisbe que mira lluny

El bisbe de Lieja, Jean-Pierre Delville, és un dels bisbes que han participat en el congrés L’Església és tota ella sinodal. Vers l’etapa continental del sínode, que, organitzat per l’Ateneu Sant Pacià, s’ha celebrat a Barcelona per parlar del procés sinodal que ha convocat el papa Francesc. Delville que parla –i molt bé– el català, assegura: “El sínode és una experiència de diàleg. Per tant, és molt important, perquè la gent habitualment no pot parlar de la seva vida en l’Església. Ara, té la possibilitat fer-ho i de dir, també, les dificultats amb què es troba dins de l’Església i en la vida cristiana.” Delville diu que aquest diàleg obert a totes les diòcesis dels cinc continents, perquè Francesc ha volgut saber l’opinió de tothom, “dona la possibilitat d’escolta mútua a les diferents sensibilitats que hi ha en l’Església”.

El bisbe de Lieja dona molta importància a la iniciativa del papa Francesc que, “per primera vegada” i per preparar aquest sínode, ha donat veu a la gent del carrer i no només al clergat i la jerarquia eclesial. “És possible que hi hagi gent de la cúria o jerarquies eclesials que potser no estan gaire d’acord a donar veu a tothom? Sí, és possible. Però opino que és una resurrecció, una ocasió que té l’Església de viure una autèntica vida cristiana.” També pensa, com alguns altres bisbes han expressat a Barcelona, que amb aquest sínode el papa Francesc està agafant el relleu del Concili Vaticà II. Però va més enllà: “Penso que el papa Francesc el que està fent és el Concili Vaticà III, però en trams. Ha convocat tothom i, després d’això, l’Església canviarà.”

I canviarà perquè, tant a Bèlgica, com a Catalunya, com en la majoria de conferències episcopals europees, els fidels han estat d’acord que entre les principals necessitats de l’Església per posar-se al dia, entre les coses que han de canviar, hi ha el paper de la dona, la integració total dels homosexuals i que els laics tinguin més protagonisme. “El rol de les dones dintre de l’Església és molt important i crec que és possible tenir ordenacions diaconals femenines, És més, estic a favor del diaconat femení”, diu Delville, que fa memòria dient que el diaconat femení ja existia al principi del cristianisme i durant mil anys i que l’Església catòlica “té una santa que era diaconessa, Radegunda, que va ser reina de França en el segleVI”.

“La qüestió dels homosexuals no només preocupa a Europa, també a l’Àsia i a Amèrica. És una petició que han fet els fidels de tot el món i a tot arreu es treballa la qüestió. És més, a l’Àsia tenen una pastoral dedicada al tema de l’homosexualitat. En aquest sentit, estan molt més avançats que a Europa ”, diu aquest bisbe que, pel que fa al tema dels laics, té clar que han de tenir un paper important en la vida organitzativa de l’Església. “Hem de trobar una manera perquè els laics participin en l’organització. Noves directives per organitzar una Església que, pel que demana la gent i tal com vol el papa, no ha de ser clerical.” Seria una manera de poder afrontar una realitat: que cada vegada hi ha menys preveres, conseqüència també d’haver-hi menys fidels, molts dels quals avui se senten exclosos. “A la meva diòcesi, tenim moltes persones capaces d’organitzar les coses de l’Església. Aquestes persones han d’estar autoritzades per poder-ho fer”, diu Delville.

Un altre tema que els fidels del ’arreu del món han demanat que es tracti en aquest sínode és el celibat obligatori, un extrem que en cap cas és un dogma, ni tan sols és propi del cristianisme.En aquest punt, el bisbe de Lieja, Jean-Pierre Delville, també ho té clar: “La qüestió del celibat obligatori s’ha de tractar en aquest sínode. I n’ha de poder parlar tothom. No s’hi val només, amb la resposta de la jerarquia.”