Pas a pas
Les colles castelleres comencen a mostrar les seves cartes en una temporada que tot just s’inicia i que sembla que deixarà ja la pandèmia definitivament enrere
Els Minyons volen ampliar la massa social i Vilafranca es renova
Una de les conclusions que es pot extreure de la temporada passada és que va ser ben estranya. Va començar al febrer amb unes Decennals amb mascareta, que va deixar de ser obligatòria a l’abril, i va acabar amb un Concurs de Castells que es va celebrar amb normalitat i la cirereta d’un castell mai vist: el pilar de nou amb folre, manilles i puntals per la diada de Tots Sants. La temporada d’enguany, doncs, ha de deixar ja enrere la pandèmia i tornar a mostrar el potencial casteller en un any que no està marcat pel concurs.
Els Minyons de Terrassa encapçalen de moment el rànquing casteller, amb el primer castell de nou de la temporada ja a la butxaca. I és que els malves van descarregar el tres de nou amb folre per Sant Jordi gràcies a la feina que van començar a finals de febrer amb el primer assaig i durant el qual ja van notar la implicació de la gent amb el projecte de la nova tècnica que s’ha estrenat amb Xavi Jurado al capdavant. L’objectiu, segons explica el sotscap de colla, Jordi Florensa, és “ampliar la massa social i anar pas a pas amb els castells, a banda d’assegurar el futur tècnic de la colla”.
La missió dels Minyons per a aquestes pròximes setmanes és ampliar la gamma de castells de vuit i arribar a la gamma extra per la festa major de Terrassa, a principi de juliol. Pel que fa a l’últim tram de temporada, els Minyons “no descarten res” i reconeixen que el tres de deu amb folre i manilles està “sempre a la cartera” i el voldrien més d’hora que tard. L’important ara per ara, apunta Florensa, és ni córrer massa ni caure.
Potencial igualadí
Els Moixiganguers d’Igualada fa temps que estan en boca de tothom. Van començar els assaigs dels divendres a finals de gener i la segona setmana de febrer ja van tenir la seva primera actuació, en què van obrir la casella dels vuit pisos amb el quatre de vuit. A mitjan març van apostar per la torre de vuit amb folre –n’acumulen tres– i fa pocs dies van plantar també el primer set de vuit que s’ha vist enguany. I totes aquestes estrenes amb canvis al tronc. El secret, afirma el seu cap, Jordi Moreno, és que la colla “creu molt” en el que fan: “Confiança però sense relaxació. Acumulem uns anys molt forts mentalment i els resultats ens han acompanyat.” Moreno reconeix que l’objectiu d’enguany és el quatre de nou amb folre, però això implica primerament consolidar els castells bàsics de vuit i també fer el quatre de set net a assaig. A banda, també volen portar a plaça el cinc de vuit. I quan podríem veure el quatre de nou dels d’Igualada? Doncs durant el segon tram de la temporada i, si pot ser, abans de la seva última diada per, si cal, poder-lo repetir a casa. Abans, però, el tres de nou amb folre, que, si tot va bé, arribarà a l’estiu.
Renovació a Vilafranca
Després d’una temporada espectacular i de recuperar el tro en cl Concurs de Castells, els Castellers de Vilafranca comencen la temporada posant-se en forma i amb canvis obligats al tronc. Tal com afirma el seu cap de pinyes, Joan Torrents, a Vilafranca la temporada pràcticament no comença fins la diada de les Fires de Maig, el dia 14, però estan molt satisfets amb els assaigs perquè ha entrat molta gent jove.
Els verds van començar els assaigs de divendres a finals de febrer, una mica més tard de l’habitual, i van fer unes hores de “tecnificació” en què combinaven la preparació física aplicada a la tècnica de castells. Els de la camisa verda no tenen pressa per alçar el primer castell de nou per les Fires de Maig i, de fet, Joan Torrents recorda que l’any passat –com era habitual abans de la pandèmia– tampoc el van fer i van signar una magnífica temporada. El cap de pinyes confessa que és un “any complicat” perquè estan fent molta renovació de tronc i no volen córrer però tenen clars els objectius: fer el millor Sant Fèlix, el millor Tots Sants, si pot ser un castell inèdit i treure’s “l’espina clavada del tres i quatre de nou amb agulla”.
Tres exemples de tres colles, doncs, que comencen a posar-se en forma sense pressa, però sense pausa, per intentar signar una temporada castellera que, de ben segur, portarà alguna sorpresa.
