Societat

Moda

Josep Font, al Balenciaga

El Museu Cristóbal Balenciaga de Getaria inaugura avui una exposició amb 56 peces mítiques del dissenyador català

Les peces provenen de la Fundació Antoni de Montpalau i d’algunes col·leccions privades de l’Estat i dels EUA

És un dels dissenyadors més reconeguts que avui viu allunyat del món de la moda

L’èxit internacional li va arribar a les desfilades d’alta costura del 2008 a la passarel·la de París

El Museu Cristóbal Balen­ci­aga de Geta­ria, a Guipúscoa, inau­gura avui la pri­mera expo­sició antològica dedi­cada al dis­se­nya­dor català Josep Font (Santa Perpètua de Mogoda,1965), con­si­de­rat “un dels cre­a­dors de l’Estat més per­so­nals i apre­ci­ats del pas del segle XX al segle XXI” i un dels més grans dis­se­nya­dors vius. La mos­tra, que es titula Josep Font. Bellesa i inqui­e­tud, aple­garà algu­nes de les seves cre­a­ci­ons més relle­vants cre­a­des durant vint anys, tant les d’alta cos­tura com les de prêt-à-por­ter, tant les que va fer amb la seva firma com algu­nes de poste­ri­ors, que va dis­se­nyar per a Del­pozo quan ja havia per­dut la seva pròpia marca.

Bellesa i inqui­e­tud, que es podrà veure fins al 7 de gener del 2024, ha estat produïda pel Museu Cristóbal Balen­ci­aga, un cen­tre creat en memòria del més gran dis­se­nya­dor d’alta cos­tura de tots els temps, i ha estat comis­sa­ri­ada pel direc­tor de la Fun­dació Antoni de Mont­pa­lau, Josep Casa­mar­tina, que té en pro­pi­e­tat milers de ves­tits de la majo­ria de dis­se­nya­dors cata­lans i, en con­cret, “uns 200 de Josep Font, el fons del dis­se­nya­dor més impor­tant”, con­firma ell mateix.

“La pre­missa que ‘dar­rere la bellesa sem­pre hi ha inqui­e­tud’ és una cons­tant en la tra­jectòria de Josep Font”, diu Casa­mar­tina, que no dubta a situar en el podi aquest dis­se­nya­dor, que de molt jove va sobre­sor­tir per davant de tots els altres i que avui viu dis­cre­ta­ment apar­tat dels grans esce­na­ris de la moda. Pre­ci­sa­ment aquest haver des­a­pa­re­gut de la vida pública i el fet que pràcti­ca­ment no ha con­ce­dit entre­vis­tes ha miti­fi­cat la seva figura. Sí, que, no obs­tant això, ha col·labo­rat estre­ta­ment amb els orga­nit­za­dors per pre­pa­rar la mos­tra.

L’antològica ense­nya 54 peces fetes pel dis­se­nya­dor els pri­mers vint anys del segle XXI, inclo­ent-hi les peces més cele­bra­des pre­sen­ta­des a Bar­ce­lona, Tòquio, Madrid i París de l’etapa en què fir­mava amb el seu nom, Josep Font. També hi ha peces que va fer per a Madrid, Nova York, París i Lon­dres per a Del­pozo. Hi ha abrics, con­junts de car­rer, de còctel, de nit i de núvia pro­ce­dents de la Fun­dació Antoni de Mont­pa­lau, que té el prin­ci­pal fons de peces del dis­se­nya­dor català , i de diver­ses col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars de l’Estat espa­nyol i dels Estats Units.

També s’hi poden veure alguns com­ple­ments de les dues mar­ques, Josep Font i Del­pozo, com saba­tes, per­fums i lli­ga­du­res.

En el recor­re­gut s’inclo­uen foto­gra­fies emblemàtiques de Joseph Hunwick, Javier Biosca i Ernesto Arti­llo, a més d’una entre­vista feta al cre­a­dor pel Museu Vic­to­ria & Albert de Lon­dres.

Josep Font va estu­diar arqui­tec­tura a la UPC i es va gra­duar en dis­seny de moda a l’Escola de Dis­seny i Moda Feli­ci­dad Duce, també a Bar­ce­lona. El 2014 va rebre el Pre­mio Naci­o­nal de Diseño de Moda que dona el Minis­teri de Cul­tura una dis­tinció que li va arri­bar quan ja era un artista reco­ne­gut a tot el món i havia rebut dese­nes de dis­tin­ci­ons. Quan era al cim de la seva car­rera –havia par­ti­ci­pat diver­sos cops a la Set­mana de l’Alta Cos­tura de París, pre­ci­sa­ment les dues fotos que encapçalen aquesta pàgina cor­res­po­nen a la des­fi­lada del 2008– va per­dre la seva marca, que se la va que­dar un grup inver­sor . “Això és el que també va pas­sar a altres dis­se­nya­dors tan impor­tants com Toni Miró, Josep Pons, Romeo Gigli i Lacroix”, explica Josep Casa­mar­tin, que diu: “És el que jo en dic el petó de la mort. Entra un inver­sor quan ets famós però després, si hi ha una des­a­vi­nença o les coses no fun­ci­o­nen, se’t que­den la marca.” Però Josep Font no va tirar la tova­llola i va ser fit­xat per la firma del des­a­pa­re­gut Jesús del Pozo, que va rellançar amb la marca Del­pozo. Amb aquesta marca va crear alguna de les seves peces més icòniques (com el ves­tit silu­e­tat en aquesta pàgina)

Font havia creat la seva pròpia marca amb la seva amiga Luz Díaz els anys vui­tanta “pri­mer amb una estètica sòbria, aus­tera i depu­rada i fent ser­vir matèries natu­rals com seda, llana i cotó”, diu Josep Casa­mar­tina. A finals dels noranta evo­lu­ci­ona cap a un món “màgic i hiper­sen­si­ble” d’amplies colo­ra­ci­ons, tei­xits luxo­sos i refi­nats, bro­dats espec­ta­cu­lars i atre­vits. Així va arri­bar a l’èxit inter­na­ci­o­nal, un procés que cul­mina amb tres col·lec­ci­ons de prêt-à-por­ter pre­sen­ta­des a París i qua­tre d’alta cos­tura –entre 2008 i 2009– que tri­om­fen de manera abso­luta en la capi­tal fran­cesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia