Societat

ONU

Governs i exèrcits, els que més violen els drets dels nens en els conflictes

L’organisme internacional va documentar 27.180 violacions greus contra criatures el 2022

Les més repetides van ser assassinats, mutilacions, segrestos, violacions sexuals i reclutaments forçosos per lluitar

Els governs i els exèrcits regu­lars són els “prin­ci­pals per­pe­tra­dors” de vio­la­ci­ons dels drets de les cri­a­tu­res en els con­flic­tes armats, segons ha denun­ciat aquesta set­mana l’ONU en un informe en el qual recorda que aques­tes vio­la­ci­ons inclo­uen no només les sexu­als sinó també ampu­ta­ci­ons, assas­si­nats o bom­bar­de­jos d’esco­les i hos­pi­tals.

El text, ela­bo­rat per l’ofi­cina de la Repre­sen­tant Espe­cial de l’ONU per als nens en els con­flic­tes armats, Vir­gi­nia Gamba, mos­tra que l’any pas­sat l’orga­nisme va docu­men­tar 27.180 vio­la­ci­ons greus con­tra 18.890 nens, de les quals 8.630 van ser assas­si­nats i muti­la­ci­ons, 3.985 segres­tos, 2.880 vio­la­ci­ons sexu­als i 7.622 reclu­ta­ments forçosos per llui­tar, les situ­a­ci­ons més repe­ti­des en els diver­sos con­flic­tes, que, a més, han aug­men­tat en xifres res­pecte el 2021.

Les vio­la­ci­ons sexu­als inclo­uen també “situ­a­ci­ons hor­ri­pi­lants”, des­criu l’informe, com vio­la­ci­ons gru­pals per part de ban­des, escla­vi­tud sexual o matri­mo­nis forçosos que, en la majo­ria dels casos, con­ti­nuen perquè que­den impu­nes, ja que els seus autors esca­pen de la per­se­cució legal —tant naci­o­nal com inter­na­ci­o­nal—, men­tre que a les seves vícti­mes, amb molta freqüència, se les deixa “soles en el seu pati­ment, sense rebre cures ni justícia”. L’ONU lamenta que el seu per­so­nal no pot acce­dir a mol­tes àrees en con­flicte i, per tant, les capa­ci­tats per moni­to­rit­zar dis­mi­nu­ei­xen, tot i que reben peti­ci­ons d’ajuda o inter­venció.

Res­pecte als atacs a les esco­les —1.163 casos el 2022— i als hos­pi­tals —647—, han aug­men­tat un 112% i la mei­tat els van come­tre for­ces gover­na­men­tals. L’informe denun­cia que aquests atacs es pro­du­ei­xen perquè grups armats, ja sigui regu­lars o irre­gu­lars, uti­lit­zen aquests edi­fi­cis amb fina­li­tats mili­tars, posant el perill nens, mes­tres, met­ges i paci­ents.

Entre els països en els quals s’han comès més vio­la­ci­ons, hi ha Ucraïna, el Iemen, Etiòpia, Moçambic, Birmània, el Sudan o l’Afga­nis­tan.

Indi­cis d’espe­rança

Tot i la barbàrie des­crita per l’informe, hi ha indi­cis d’espe­rança tenint en compte els acords als quals va arri­bar l’ofi­cina de l’ONU amb dife­rents actors armats el 2022: amb els hutis del Iemen, els Mai Mai de la República Democràtica del Congo o les For­ces de Mobi­lit­zació Popu­lar a l’Iraq, que ser­vei­xen d’exem­ple en nego­ci­a­ci­ons simi­lars que tenen lloc actu­al­ment a Etiòpia, Moçambic i Ucraïna.

“No obli­dem que dar­rere de cada vio­lació demos­trada hi ha la vida d’un nen, amb la seva història indi­vi­dual”, va dir Gamba en la pre­sen­tació de l’informe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia