Societat

Memòria històrica

Les fotos inèdites de la legió Còndor

El catedràtic d’història contemporània de la URV Joan Maria Thomàs autentifica les imatges d’uns rodets que un ciutadà britànic va trobar en un mercat de segona mà a Londres

S’han d’estudiar i documentar, però se sospita que hi apareixen escenaris catalans

El col·leccionista les podia haver venut, però afortunadament va decidir cedir-les
No seria cap disbarat que hi apareguessin llocs com Ulldecona o la Sénia

L’estiu de l’any pas­sat, l’anglès John Know­les va visi­tar un mer­cat de segona mà al barri lon­di­nenc de Chiswick, una zona benes­tant a l’oest de la ciu­tat. Afi­ci­o­nat a la història i col·lec­ci­o­nista d’anti­gui­tats, es va fixar en nou llau­nes metàl·liques que con­te­nien rodets de foto­gra­fies de 35 mm. Va pagar 35 lliu­res (uns 40 euros) a la noia que els havia posat a la venda, que li va expli­car que els rodets havien estat del seu avi, un ban­quer ale­many ins­tal·lat a Lon­dres ano­me­nat Hans-Hen­ning Erd­mann.

Un cop a casa, Know­les va començar a revi­sar el mate­rial i de seguida es va ado­nar de la seva importància històrica. Va reconèixer sol­dats ves­tits amb uni­for­mes ale­manys i pai­sat­ges de la Guerra Civil espa­nyola. Els seus conei­xe­ments li van per­me­tre deduir que es trac­tava d’ofi­ci­als de la legió Còndor, la uni­tat de l’exèrcit ale­many –for­mada sobre­tot per volun­ta­ris– que Hit­ler va enviar per aju­dar Franco ja des del novem­bre del 1936.

Bom­bar­de­jar ciu­tats

La legió Còndor va arri­bar a tenir una dotació esta­ble d’uns 6.500 sol­dats. S’ana­ven relle­vant tot sovint perquè els nazis con­si­de­ra­ven Espa­nya una mena de camp de pro­ves per a la Segona Guerra Mun­dial. Pre­sents a pràcti­ca­ment tots els fronts, van ser res­pon­sa­bles, entre altres, de l’infame bom­bar­deig de Ger­nika l’abril del 1937, el pri­mer atac aeri indis­cri­mi­nat con­tra població civil. Un hor­ror incon­ce­bi­ble fins aquell moment que malau­ra­da­ment després es repe­ti­ria a la Cata­lu­nya repu­bli­cana.

La història de la legió Còndor està estu­di­ada i docu­men­tada, però John Know­les va ser cons­ci­ent que aque­lles foto­gra­fies, que sobre­tot mos­tren la vida quo­ti­di­ana dels sol­dats, podien tenir un gran valor. Entu­si­as­mat amb la tro­ba­lla, es va posar en con­tacte amb la his­to­ri­a­dora ale­ma­nya Ste­fa­nie Schüler-Sprin­go­rum, pro­ba­ble­ment una de les millors espe­ci­a­lis­tes en aquest tema i autora del lli­bre La guerra como aven­tura, on, a part de les cam­pa­nyes mili­tars, explica com va ser l’experiència d’aquells joves sol­dats en un país amb el qual, com a mínim en teo­ria, no esta­ven en guerra.

Va ser Schüler-Sprin­go­rum qui va reco­ma­nar a Know­les que es posés final­ment en con­tacte amb el catedràtic d’història moderna de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV) Joan Maria Thomàs, un altre pro­fes­sor i inves­ti­ga­dor espe­ci­a­lit­zat en aquest període. “La pri­ma­vera de l’any pas­sat vaig estar fent clas­ses a la Uni­ver­si­tat Lliure de Berlín, i allà vaig estar en con­tacte amb la pro­fes­sora Schüler-Sprin­go­rum. Per això Know­les es va aca­bar adreçant a mi”, explica Thomàs, que reco­neix la gran sor­presa i satis­facció que va sen­tir quan el britànic li va expli­car el cas i va poder tenir accés a les imat­ges. Know­les ha dit a través de les xar­xes que està molt agraït per tota la “feina dura” que va haver de fer el pro­fes­sor per aju­dar-lo en la donació de les imat­ges. Thomàs, per la seva banda, valora la gran gene­ro­si­tat del col·lec­ci­o­nista. “Vaig com­pro­var que, efec­ti­va­ment, eren foto­gra­fies de la legió Còndor. Ell se les podia haver que­dat o les podia haver venut, però afor­tu­na­da­ment va deci­dir cedir-les a l’Estat espa­nyol”, explica el pro­fes­sor.

La noia des­co­ne­guda

Des que va saber la importància de les imat­ges, Know­les ha tor­nat sovint al mer­cat de Chiswick per inten­tar tro­bar la noia que li va ven­dre els rodets, però fins ara no ha tin­gut sort. “No sabem qui va fer les fotos ni quina relació tenia amb el ban­quer que les va guar­dar. A més, el fet que fos un direc­tiu de banca d’ori­gen ale­many ins­tal·lat a Lon­dres suma més mis­teri a tot ple­gat”, explica Thomàs.

Quan Know­les va deci­dir fer la donació, el pro­fes­sor es va encar­re­gar de con­tac­tar amb els res­pon­sa­bles de l’Arxiu Gene­ral de l’Admi­nis­tració, que per­tany al Minis­teri de Cul­tura i Esports. Es va deci­dir lla­vors que el mate­rial s’envi­a­ria al Cen­tre Docu­men­tal de la Memòria Històrica de Sala­manca, i que també es farien arri­bar còpies de les imat­ges al Memo­rial Democràtic de la Gene­ra­li­tat i al Museu de la Pau de Ger­nika. “L’objec­tiu és que quan aquest fons esti­gui total­ment clas­si­fi­cat i docu­men­tat, i s’hagi pogut inves­ti­gar tot el que apa­reix a les foto­gra­fies, es pre­pari una expo­sició con­junta entre aquests tres orga­nis­mes. Lla­vors tin­drem l’opor­tu­ni­tat de veure totes les imat­ges”, afe­geix el catedràtic.

La idea li va sem­blar per­fecta a Know­les i el 13 de juny pas­sat es va fer l’acte pro­to­col·lari de la cessió, a l’ambai­xada espa­nyola a Lon­dres, i poste­ri­or­ment el mate­rial es va tras­lla­dar a Madrid per valisa diplomàtica, que és el pro­ce­di­ment obli­ga­tori quan es tracta de dona­ci­ons ofi­cial d’aquest tipus. “Les foto­gra­fies són molt interes­sants perquè mos­tren aspec­tes de la vida dels mem­bres de la legió Còndor que no són pròpia­ment d’inter­venció mili­tar, sinó també el que feien aques­tes per­so­nes en els moments d’esbarjo”, diu Thomàs.

Així, hi ha imat­ges que cap­ten els ofi­ci­als fent visi­tes turísti­ques, par­lant amb coman­da­ments espa­nyols, fent temps al quar­ter gene­ral... En algu­nes fins i tot sem­blen avor­rits. No obs­tant això, també n’hi ha de bèl·liques, com les que ofe­rei­xen tes­ti­moni de les des­tros­ses a la loca­li­tat ara­go­nesa de Belc­hite, avi­ons i fins i tot un sub­marí. S’intu­eix que les foto­gra­fies no són fetes per un pro­fes­si­o­nal, ja que n’hi ha de desen­fo­ca­des i mal enqua­dra­des, i no es des­carta que els ofi­ci­als ale­manys s’anes­sin pas­sant la càmera els uns als altres. “En aque­lla època, als anys trenta, hi va haver una gran explosió en l’ús de les càmeres fotogràfiques portàtils. Les millors eren les ale­ma­nyes, la Leica i mol­tes altres. No era estrany que a par­tir d’un cert nivell de poder adqui­si­tiu, algú, sobre­tot un ale­many, pogués dis­po­sar de la seva pròpia càmera”, asse­nyala Thomàs.

El més pro­ba­ble, creu, és que un ofi­cial de la legió s’emportés el seu apa­rell i anés fent foto­gra­fies o les deixés fer als seus com­panys. Una hipòtesi és que el pro­pi­e­tari de la càmera sigui pre­ci­sa­ment l’ofi­cial que més apa­reix a les imat­ges, però que encara no s’ha pogut iden­ti­fi­car. “Per això seria tan impor­tant tor­nar a loca­lit­zar la noia que va ven­dre els rodets. Segu­ra­ment el seu avi i el pro­pi­e­tari de la càmera eren amics o fami­li­ars, però de moment no s’ha con­fir­mat”, asse­gura. Els rodets i les imat­ges esca­ne­ja­des ja es tro­ben actu­al­ment al Cen­tre Docu­men­tal de la Memòria Històrica i s’estan estu­di­ant. “Quan un fons com aquest arriba a una ins­ti­tució arxivística ofi­cial, el que fan els tècnics és revi­sar el mate­rial, inves­ti­gar cada foto­gra­fia, des­criure-la i cata­lo­gar-la. També es con­tex­tu­a­litza el fons i s’explica el seu ori­gen. La feina dels arxi­vers no és només fer de guar­des, sinó també d’inves­ti­ga­dors. “Es va acor­dar que les imat­ges anes­sin al cen­tre de Sala­manca perquè allà hi ha molta docu­men­tació rela­ci­o­nada amb la legió Còndor. Els tècnics arxi­vers del cen­tre són les per­so­nes que estan en millor dis­po­sició per poder iden­ti­fi­car tot allò que apa­reix en aques­tes foto­gra­fies”, asse­gura Thomàs.

Loca­lit­za­ci­ons cata­la­nes

El catedràtic de la URV, que ha pogut revi­sar totes les imat­ges, té la sos­pita que n’apa­rei­xe­ran de fetes a Cata­lu­nya. “Hi surt algun aeròdrom que podria ser el de la Sénia, però evi­dent­ment s’haurà de con­fir­mar”, remarca.

S’ha de tenir en compte que el març i l’abril del 1938 les tro­pes fran­quis­tes van acon­se­guir arri­bar al mar Medi­ter­rani per Vinaròs i van ocu­par tota la part sud de l’Ebre. “En tota aque­lla franja cata­lana hi va haver ele­ments de la legió Còndor. Sem­pre tenim la idea al cap dels sol­dats ale­manys com a pilots d’avi­ons bom­bar­ders, però el cert és que també n’hi havia d’altres, com ara tan­quis­tes, d’arti­lle­ria antiaèria... Per tant, és de supo­sar la seva presència en aque­lla pri­mera fase de l’ocu­pació de Cata­lu­nya, que con­ti­nuarà després a la bata­lla de l’Ebre. No seria cap dis­ba­rat que a les imat­ges apa­re­gues­sin llocs com Santa Bàrbara o Ull­de­cona. Els arxi­vers ho hau­ran d’inves­ti­gar”, insis­teix Thomàs.

El pro­fes­sor con­firma la importància d’aquest petit tre­sor fotogràfic i recorda que contínua­ment poden anar apa­rei­xent docu­ments en indrets poc sos­pi­tats –male­tes anti­gues, dar­rere una paret...– que per­me­ten recons­truir les històries del pas­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia