Atenció en primera línia
250 efectius, entre personal de gestió i voluntaris de Creu Roja Balears, atenen els migrants
Són, sobretot, homes provinents del Magrib
Creu Roja de les Illes Balears s’encarrega de l’atenció en primera línia dels migrants, el drama que els obliga a fugir de la seva terra i a buscar un futur millor a Europa. És una feina que tenen encomanada a través d’un concert amb el govern espanyol, com també a la resta de territoris que reben pasteres i migrants, com les Canàries o el País Valencià, en aquest cas en major nombre. La directora d’emergències de Creu Roja a les Balears, Victòria Avellà, explica que entre personal de gestió i els voluntaris de Mallorca, Eivissa i el grup incipient de Formentera, “s’està sobre una xifra de 250 persones, per fer-hi front”. Avellà detalla quin és el protocol que segueixen: “Ens avisen des de la Guàrdia Civil, i després l’equip de voluntariat assistim o bé a port o on duguin els migrants. Primer fem una valoració del seu estat de salut i els cobrim les necessitats bàsiques: d’alimentació, roba, calçat i higiene. També ajudem en la identificació de les vulnerabilitats de les persones arribades la policia espanyola, si hi ha persones víctimes de tràfic d’éssers humans, que fugen de conflictes, amb problemes greus de salut, etc. Tenim equips de gestió i voluntariat formats per titulats i titulades en infermeria, metges i metgesses, tècnics d’emergències sanitàries, intèrprets.” Avellà afirma que normalment arriben “amb bon estat de salut”. La nit de dijous a divendres Salvament Marítim va rescatar una pastera en aigües de Cabrera, al sud de Mallorca, amb 13 persones a bord, una d’elles morta durant la travessa. En aquest cas concret, “teníem sol·licitud de recerca de familiars –explica–, degueren trobar mal temps i navegaren tres o quatre dies i potser han estat desorientats pel mal temps. És la tercera vegada que arriba una persona morta, els naufragis no els atenem nosaltres”. Les xifres de persones ateses per Creu Roja a les Illes coincideixen amb les de les altres administracions; enguany s’està en xifres similars a les dels altres anys per l’època, i encara falta més del 50% del que és previsible. El perfil són sobretot homes d’origen magribí, “tot i que enguany hi ha hagut un increment important de persones que arriben de l’Àfrica subsahariana”, assenyala Avellà. Tots surten d’Algèria, però la procedència és més diversa”, relata Avellà.