Societat

religió

Mínim històric d’inscrits als seminaris

Només dos homes (d’entre 25 i 30 anys) s’han inscrit aquest any per fer el primer curs al seminari conciliar de Barcelona, el curs que s’anomena “introductori”. És un mínim històric. Al seminari de la diòcesi de Terrassa i per primer any, no se n’hi ha inscrit cap (tot i que no és fins avui que s’acaba el termini per a les inscripcions). Queda un altre seminari a Catalunya, l’interdiocesà, que és on han de fer els estudis els qui volen ser capellans de les altres diòcesis catalanes (Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic) i en aquest se n’hi han inscrit dos (amb possibilitat encara que se n’hi apunti un altre). En total, doncs, d’homes que vulguin iniciar la formació per ser capellà a casa nostra aquest curs 2023/2024, n’hi ha quatre (però podrien ser cinc si es confirma el tercer de l’interdiocesà).

Pel que fa als dos joves que aniran al seminari de Barcelona, que és al carrer Diputació, un és de la diòcesi de Barcelona i l’altre de la de Sant Feliu (que comparteixen lloc d’estudi). Un és advocat i l’altre ha estudiat filosofia. S’han inscrit al centre aquest mes d’agost perquè durant el juliol no es va fer cap inscripció, cosa que no havia passat mai. Enguany compartiran aules –i “faran comunitat”– amb 14 seminaristes que estan en cursos superiors, explica el rector del seminari barceloní, mossèn Salvador Bacardit.

“L’any passat hi havia en total 20 seminaristes en els diferents cursos, però enguany sis comencen a viure en diferents parròquies, ja de cara a iniciar la seva etapa pastoral, que és la prèvia a l’ordenació”, assegura Bacardit. “Són pocs, sí, molt pocs, però és una tendència generalitzada que s’accentua cada any més. Ja fa anys que ens movem amb xifres molt baixes. Però no és una realitat que visquem només a Catalunya. A les altres diòcesis espanyoles passa el mateix, també a Europa i als diferents ordes religiosos”, assegura Bacardit. Tant ell com Armand Puig, fins ara rector del seminari interdiocesà i que a partir d’aquest setembre es trasllada a Roma per ocupar el càrrec de nou president de l’Agència de Verificació i Promoció de la Qualitat de l’Ensenyament en les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (Avepro), un càrrec que li ha encomanat el papa Francesc, opinen que, entre altres coses (com la creixent secularització), al darrere d’aquesta crisi de vocacions hi ha, sobretot, “una manca de compromís” en els projectes de vida de la societat en general. “No és només que els joves no es vulguin comprometre a ser capellans, que és un projecte per sempre, és que aquesta manca de compromís es veu també en, per exemple, els matrimonis, tant civils com per l’Església, perquè cada cop n’hi ha menys i les parelles que es casen ho fan més tard”, assenyala Bacardit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot