Societat

DOLÇA BALIL I ANTÒNIA DOMINGO

MEMBRES DE LA CORAL INTERRELIGIOSA ‘PER LA PAU’

“Ens omple d’emoció cantar cançons d’altres tradicions religioses”

A la coral interreligiosa ara som uns 25 cantaires, però el més important és el repertori de cançons de totes les religions
Amb el llibre ‘Cants d’Esperança’ hem explicat la història de la coral interreligiosa, que va néixer el 2007
Al grup interreligiós de Gràcia és important la integració i l’amistat, tots som diferents però dialoguem

La capella de l’Esperança, al carrer de la Palma de Sant Just de Barcelona, al costat de la basílica dels Sants Just i Pastor, serà l’escenari, el proper dissabte 21, a les 9 del vespre, del pròxim concert de la coral interreligiosa Per la Pau d’Audir (Associació d’Amics de la Unesco per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional). El concert s’emmarca en la vuitena edició de la Nit de les Religions, i ni Dolça Balil ni Antònia Domingo, que formen part de la coral pràcticament des del primer dia, no faltaran a la cita i se les podrà sentir cantar amb els seus companys cançons de diverses tradicions religioses.

Com és aquesta coral?
La coral va néixer el 2007, impulsada per una membre de l’Associació d’Amics de la Unesco per al Diàleg Interreligiós, la Isabel Mercader, que la va concebre com un grup de diàleg dintre de l’entitat. Amb tants anys hi ha anat passant molta gent i de moltes tradicions religioses diferents, perquè aquesta és la nostra essència. El primer director que vam tenir va ser en Josep Maria Gironell, que ens va ajudar molt perquè al principi no hi havia tant l’exigència musical com l’entusiasme de compartir, el fet de connectar amb diferents tradicions... Vam arribar a ser quaranta membres. Ara som vint-i-cinc cantaires.
De quines religions?
Ara mateix hi ha catòlics, budistes, tenim un bahá’í i també hi som nosaltres, membre de la Federació de Famílies per la Pau Mundial, coneguda com a Església de la Unificació [a la qual pertany la Dolça Balil], i practicant del cristianisme zen [que segueix Antònia Domingo], que som de les més antigues. Ara mateix potser és un dels moments en què tenim menys cantaires de religions i creences diferents, però tenim tot el repertori, que és l’important, el nostre patrimoni. Cantem cançons cristianes (catòliques, ortodoxes i protestants), jueves, hindús, budistes, islàmiques, bahá’ís, de la religió animista africana i també algunes de genèriques tan conegudes per tothom com Imagine, Àngel de la son, Stand by me o An Irish blessing. En el llibre que hem fet sobre la història de la coral hi surt tot el repertori, algunes de les lletres i el significat de les cançons.
Em poden dir algunes cançons concretes de les diferents religions?
De catòlica, per exemple, cantem Rorate Caeli i Ubi caritas; d’ortodoxa, Agni Parthene i Tege Moem; de protestant, Let me wait, o Its me O Lord; de jueves cantem, per exemple, Donna Donna, que va fer famosa la Joan Baez als anys seixanta, o Jerusalem d’or; de l’hinduisme cantem Ananda Janani i Raghu Pati, i de l’islam, entre altres, Sol Cennetin, que és un cant sufí turc antic, i Ishq Allah, que també és un cant sufí. Tenim un amplíssim repertori. Totes les cançons ens les estimem molt.
Veig que també canteu cançons de religió animista sud-africana.
La música africana no podia faltar en el repertori d’una coral interreligiosa. Les tradicions animistes són molt importants i base del que més tard va ser el gòspel.
Com s’han triat aquestes cançons?
Al principi va fer molta feina de documentació el nostre primer director, en Josep Maria Gironell; però, a mesura que han anat passant, diferents directors i membres de la coral de diferents creences han anat fent suggeriments...
Qui us dirigeix ara?
Ariel Seras, un professional de la música amb molta sensibilitat per les religions i que ja ha dirigit altres corals. Ens ha aportat coses noves per lligar-les amb les antigues, per exemple, el Va pensiero, del cant dels esclaus del Nabucco, emmirallat amb el Hashivenu, que és una peça tradicional jueva que ja teníem.
Cada quan canta la coral?
En públic, fem quatre o cinc concerts a l’any: per la Nit de les Religions, per Nadal, pel final de curs... o en algun concert que ens convidin. Aquest any, per exemple, hem anat a Rubí en el marc d’unes jornades de coneixement i acció comunitària. Però al llarg dels anys hem cantat en molts llocs, alguns d’emblemàtics com L’Auditori, la cripta de la Sagrada Família, la Seu Vella de Lleida, l’església de Sant Pere de les Puel·les, a Barcelona, a la parròquia del Patriarca Abraham, també de Barcelona... No és fàcil traslladar-nos, perquè hem de portar el piano, perquè el director el vol al seu costat. Ara, quan ens vam haver de tornar a traslladar de local, el piano també va ser la part més feixuga!
A quin local són ara i quan assagen?
Assagem cada dilluns al vespre unes dues hores i ara ens hem traslladat al Casal Loiola. Hem tingut diversos locals al llarg d’aquests anys, però des del 2012 estàvem en un d’adjacent a l’església dels Àngels, al carrer de València, que és del Bisbat, però hem hagut de marxar d’allà.
Abans em parlaven d’un llibre sobre la història de la coral. Quin llibre és?
Cants d’Esperança. El volíem treure el 2017, en el desè aniversari, però finalment el vam treure el 2020. El llibre explica com vam començar, què cantem i per què. La coral és un exemple del diàleg i l’escolta dels uns als altres. A nosaltres ens omple d’emoció cantar cançons d’altres tradicions religioses! El llibre el vam presentar en pandèmia i de forma virtual... i també vam gravar una cançó de forma virtual, cadascú des de casa seva. Però va quedar bé i va ser molt emocionant.
I formeu part de l’Audir.
Sí. Al llibre també expliquem els orígens de l’associació, que es va formar sota el paraigua del grup de diàleg interreligiós del Centre Unesco de Catalunya a final dels noranta. L’entitat, catalana i pluriconfessional, té com a principals objectius la promoció del diàleg interreligiós i interconviccional, així com la divulgació del coneixement de la diversitat religiosa des de la perspectiva dels valors de les Nacions Unides i de la Unesco. La Nit de les Religions, que es farà aquest octubre, una jornada on les diferents confessions i creences obren les portes i conviden els seus veïns per compartir la seva tradició, és un clar exemple del que és aquesta entitat.
Vostè, senyora Balil, també forma part del grup interreligiós de Gràcia. També neix de l’Audir?
Sí, aquest grup interreligiós va sorgir d’un primer grup que es deia Grup Abrahàmic, que coordinava el teòleg Quim Cervera i en el qual hi havia persones de les tres religions abrahàmiques: la cristiana, amb diverses branques, la jueva i la musulmana. Jo hi participava com a cristiana unificacionista. Quan ens trobàvem dialogàvem sobre diferents temes i d’aquí va sorgir la idea de crear grups de diàleg interreligiós, i el nostre de Gràcia va néixer el 2017. Avui hi participem persones procedents del budisme, del cristianisme catòlic, evangèlic i ortodox, de la Federació de Famílies per la Pau i la Unificació mundial, de la Fe bahá’í, i de l’Església de la Cienciologia. Mantenim relació amb una sinagoga jueva, una comunitat musulmana sufí, i altres comunitats budistes, catòliques i evangèliques.
I quins són els objectius d’aquest grup de diàleg?
La integració, l’amistat. En realitat tots els del grup som gent diferent però dialoguem sobre les nostres creences religioses i sobre coses de la vida partint sempre de la base de trobar els punts de confluència i no els que ens allunyen. Un dels objectius del grup de diàleg és valorar el fet religiós com un fet humà i social, una dimensió fonamental de les persones i dels pobles que té funcions socials d’integració i de canvi, fer visible i normalitzar aquest fet religiós i espiritual al barri i donar-lo a conèixer. Fem molta feina junts, actuem.
És beneficiós per al barri que hi hagi un grup de diàleg interreligiós?
Nosaltres només hi veiem coses positives. Aquests grups creen xarxa en la comunitat i esmorteeixen si algun cop hi ha una guspira de conflicte. Ningú diu que no hi pugui haver un conflicte religiós en llocs on existeixen grups de diàleg, però el fet que hi hagi aquests grups i es fomenti la coneixença mútua ho fa tot més fàcil, perquè nosaltres no només parlem entre nosaltres: fem activitats al barri amb altres entitats i intentem que la veu de tothom i les diferències puguin ser escoltades, viscudes i compartides.
Em poden dir algun exemple de les activitats que fan?
Audir va fer uns plafons, unes grans columnes, amb informació de totes les religions (escrita en català, castellà i francès, per tant, eren voluminosos) i els vam portar a escoles, centres cívics, esglésies, centres culturals. Quan instal·làvem l’exposició aprofitàvem per fer alguna activitat, com ara explicar el conte d’alguna religió, un concert, una xerrada. Un cop vam fer una taula rodona i es va parlar dels aliments i el dejuni en les diferents religions. No desaprofitem per explicar la diversitat que es viu a casa nostra, perquè per nosaltres és important fer visibles i normalitzar les comunitats. A la Nit de les Religions farem rutes per dues o tres comunitats del barri.

Una històrica d’Audir, guardonada

L’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, Audir, està d’enhorabona perquè una de les persones que des del primer moment hi han estat treballant a favor del diàleg interreligiós i interconviccional, Elisabeth Attar Lheure, de Fe bahá’í, originària de l’Iran, ha estat guardonada amb el 10è Memorial Cassià Just, distinció que atorga la direcció general d’Afers Religiosos del Departament de la Presidència per reconèixer persones o institucions que s’han significat per les aportacions a la construcció d’un espai comú de convivència de la pluralitat d’opcions religioses. Lheure, que ha exercit la major part de la seva tasca a Catalunya a través de la comunitat bahá’í, també ha estat reconeguda per l’Estat francès, que li va concedir la condecoració francesa de Chevalier de l’Ordre National du Mérite, entregada pel president Chirac, i pel Rotary Club Internacional, que li va atorgar la medalla Paul Harris Fellow.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Un gran incendi afecta un edifici de catorze plantes de València

barcelona

Les empreses que conformaran el parc eòlic confien que estigui operatiu el 2026

roses
sequera

El Parlament insta a autoritzar i finançar dessaladores turístiques

barcelona

La setmana dels Rahola repassa les veus de les dones a la ràdio

girona
sequera

El Parlament vol permetre dutxes esportives si es redueix el 25% d’aigua

barcelona
societat

El CE Mataró fa fora el conserge per entrar al vestuari visitant mentre es dutxaven les jugadores

Mataró
societat

Territori posa en marxa la nova estació de busos de Gironella amb una inversió de 835.000 euros

barcelona
agricultura

El Parlament demana paralitzar acords de lliure comerç exterior

barcelona
societat

Tanquen el conveni per traspassar l’Ingrés Mínim Vital a la Generalitat

barcelona