Mor Pere Viladomiu, l’últim membre d’una de les grans nissagues del tèxtil català

L’empresari Pere Viladomiu i Portabellla, que va morir ahir als 91 anys a Castellterçol (Moianès), va formar part d’una històrica nissaga catalana que va viure el món tèxtil en l’època del seu esplendor i també de la seva desaparició. Es considerava tot un patriota i en els últims temps s’havia declarat independentista davant la injustícia econòmica que ell mateix veia que suposava viure dins l’Estat espanyol.

L’home que va introduir la família Viladomiu en la indústria tèxtil va ser el rebesavi de Viladomiu, en Tomàs. En aquell temps, encara en el segle XIXI, tenia telers repartits per diversos edificis a Sallent fins que va decidir agrupar-los i fer una fàbrica. No va ser l’únic. Així va néixer la gran indústria tèxtil catalana, una de les més fortes d’Europa. Ho va explicar el mateix empresari en una entrevista a El Punt Avui del 2016: “Va agafar la tartana, parlo del 1867, i va anar riu amunt fins a trobar un lloc on el salt de l’aigua pogués crear la força necessària per fer anar les màquines. Això ho va trobar a Gironella, va comprar el terreny, hi va muntar la maquinària, i més tard la família va comprar una fàbrica a Puig-reig.”

D’aquesta manera va sorgir a Puig-reig la coneguda Colònia Cal Marçal. Com moltes altres es van construir perquè els treballadors no s’haguessin de desplaçar. Hi tenien de tot, des de l’escola fins a l’església. Hi van arribar a treballar fins a vuit-centes persones.

Viladomiu, doncs, es va criar entre telers. Allà va passar els estius de la seva infantesa i adolescència, i ja més tard en acabar la carrera d’enginyer, als anys cinquanta, va entrar a treballar al lloc de les seves inquietuds juvenils. El seu pare ja hi havia fet moltes inversions. El 1929 es va ampliar la fàbrica i el 1932 s’hi van instal·lar unes turbines noves que van impulsar l’activitat econòmica de la colònia. Amb el creixement econòmic també va arribar l’expansió urbanística. La colònia manté avui dia el sentiment de barri dins Puig-reig gràcies a la conservació d’elements patrimonials com la Torre o l’església.

Amb tot, la globalització, com és ben conegut, va acabar provocant la crisi que va deixar el sector sense capacitat de resposta a Catalunya. “Va ser molt trist per a tots; per a nosaltres també. Hi havia famílies que tots estaven treballant a la fàbrica; el meu germà va anar a parlar un per un amb tots els treballadors. Van ser moments molt durs. Vam renunciar a anar a la subhasta de les cases on vivien els treballadors, així els que ho van voler van poder quedar-se la casa on vivien.” La família Viladomiu havia posseït altres colònies a l’Alt Llobregat, com les conegudes com a Viladomiu Vell i Nou i el Guixeró de Gironella, a banda de la de Cal Marçal.

Posteriorment Pere Viladomiu va treballar en altres sectors com assessor empresarial i també va ser director d’un càmping que la família tenia a Blanes fins que es va jubilar. Fa uns anys va anar a viure a Castellterçol, el poble on havia estiuejat molts anys amb la família, originària de Barcelona. La vila quedava entre la capital i Puig-reig i era un indret ideal per al seu pare per dirigir la fàbrica mentre aquesta es va mantenir oberta.

Un dels fills de Pere Viladomiu, Pere Viladomiu Guarro, manté l’esperit familiar a Cal Marçal i és ara el gerent de la colònia que gestiona el lloguer de la part industrial, els habitatges i la part energètica de la fàbrica amb l’objectiu de donar una nova vida als edificis amb gent emprenedora, ja siguin petites empreses innovadores o artistes que necessiten el seu espai.