RECERCA
Rajoles i teules amb la roba usada
Reaprofitament, revalorització i estalvi d’emissions de CO2 a l’atmosfera per crear un producte prou resistent per utilitzar en el sector de la construcció. Aquest és, en resum, la filosofia que acompanya el treball realitzat pel grup de Recerca en Tecnologia Tèxtil (Tectex) de la Universitat Politècnica de Catalunya- BarcelonaTech (UPC) a Terrassa que a partir dels residus del tèxtil i d’anys de feina a l’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (Intexter) ha aconseguit crear teules, rajoles per a paviments, panells de façanes i sistemes de reforç de maçoneria que té millors qualitats que el fibrociment, a més de ser ignífug, flexible i més resistent que altres materials de la construcció.
L’equip d’investigadors format per Mònica Ardanuy, Heura Ventura, Josep Claramunt i Helena Oliver ja han patentat el procés per obtenir el material i ara s’estudia com poder-ne fer una producció industrial per a la seva comercialització, ja que hi ha diverses empreses de la construcció que s’hi han interessat. L’obtenció dels material es fa optimitzant teles no teixides perquè actuïn com a reforç dins del ciment. Un cop obtingut el teixit no tèxtil, es barreja amb el ciment i altres addiccions minerals i se sotmet a un procés de laminació, deshidratació, premsat i curat. Els investigadors han assenyalat que cada peça fabricada amb el nou material té un 30% de fibra tèxtil aproximadament, que vindrien a ser unes trenta samarretes per metre quadrat.“És un material òptim per fer mobiliari urbà”, també explicava aquesta setmana Claramunt.
Durant la presentació del nou material, els investigadors del grup Tectex van explicar que inicialment van utilitzar fibres naturals per fer els assajos, però que amb els milions de tones de residus tèxtils que acaben incinerats o en abocadors a tot el món van optar per utilitzar roba usada per crear un material que millorés les propietats del ciment. En aquest sentit, Ardanuy recordava que l’1 de gener de l’any vinent els residus tèxtils s’hauran de gestionar com una fracció separada i que el seu ús per fer material de construcció servirà per revaloritzar aquests residus, estalviar energia i emissions de CO² a l’atmosfera. El tèxtil produeix 90 milions de tones de residus, que acaben incinerats, i el sector de la construcció, un terç de les emissions d’efecte hivernacle a tot el món, el 7% de les quals corresponen a la producció de ciment.
Claramunt va destacar que el material “conjuga allò bo del ciment, la seva resistència i durabilitat, amb una fibra tèxtil que li aporta aquestes propietats de flexibilitat i absorció de l’energia que el fan diferent a la resta”. A més, té un impacte energètic i d’emissions menor gairebé en totes les categories, en comparació amb els materials tradicionals utilitzats en la construcció, segons van poder comprovar. És polivalent com el fibrociment però sense els inconvenients de l’ús de l’amiant com a fibra, que es va prohibir l’any 2000.
Per a molts problemes
L’investigador afegia que “és un multimaterial que permet donar solució a molts problemes, per exemple, per la seva lleugeresa, és perfecte per fer paviments flotants”, a més de ser impermeable, i tenir una “bona estabilitat a variacions termohigromètriques, ser resistents al desgast, antilliscant, amb molt bones propietats mecàniques i durabilitat”, va assegurar Claramunt.
S’han fet proves en empreses per fabricar panots amb molt bons resultats, però el problema és que per comercialitzar-lo cal trobar la manera de mecanitzar el procés industrial. Per això han demanat una subvenció per fabricar una màquina que sigui capaç d’introduir el teixit en forma de rotlle i que es pugui afegir a qualsevol indústria. “Si ho aconseguim serà molt més fàcil que els industrials hi acabin apostant”, reblava Claramunt.
El projecte ha estat finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i ha rebut el premi al millor projecte d’innovació sostenible convocat per la Federació Internacional de Manufacturers Tèxtils (ITMF).
