Societat

La crònica

On hi ha porc, hi ha alegria

Tots conei­xem la dita que diu que del porc s’apro­fita tot, o que del porc, tot n’és bo. Ho asso­ciem al men­jar, és clar, però també se sap, per exem­ple, del seu ús en medi­cina (dels òrgans se’n fan tras­plan­ta­ments) i que de la seva merda (els purins) en surt ener­gia neta (biogàs).

Aquest cap de set­mana, del porc se n’ha fet una festa mul­ti­tu­dinària, cen­trada tant en la menja com en un gra­pat d’acti­vi­tats que posen en relleu tot el cicle de vida d’aquest pre­uat ani­mal. Es tracta de Fiporc, una fira que va néixer l’any 2014 a Riu­de­llots de la Selva –on l’ani­mal s’ha con­ver­tit en un dels prin­ci­pals eixos econòmics i símbol iden­ti­tari de la població– amb la volun­tat de con­so­li­dar-se com a fira temàtica de referència a Cata­lu­nya.

Només calia fer-hi un volt ahir (o també dis­sabte) per ado­nar-se de la mag­ni­tud que té Fiporc en aquesta 11a edició com a pol d’atracció, espe­ci­al­ment l’àrea de tast gas­tronòmic com a prin­ci­pal espai de con­cen­tració humana al vol­tant del porc cuit en tot tipus de vari­e­tats. També com­par­tint pro­ta­go­nisme amb un esce­nari de demos­tra­ci­ons i exhi­bi­ci­ons del procés d’espe­ce­ja­ment del porc i ela­bo­ració d’embo­tits a càrrec de diver­sos volun­ta­ris del poble. Tot ben regat pels comen­ta­ris d’experts en la matèria. Sense anar més lluny, escol­tant el locu­tor i el popu­lar cui­ner i pro­fes­sor Pep Nogué men­tre un grup de car­nis­sers talla­ven i mos­tra­ven cadas­cuna de les parts del porc pen­jat de cap per avall obert en canal, els qui no som de pagès, pròpia­ment dits, ens vam fer una idea il·lus­tra­tiva del que dèiem tot just obrir la crònica.

Per cert, no es trac­tava d’un porc, sinó d’una truja, com van remar­car només començar. No pel fet que no mostrés els seus òrgans sexu­als (ja venien tallats), sinó perquè, com ens van alliçonar, “la feme­lla és més melosa i no fa pudor”, entre altres vir­tuts que tenia la pobra bèstia. Un tros de bèstia: pesava 92 qui­los, ni més ni menys, tal com va encer­tar un espec­ta­dor d’entre la mul­ti­tud i que li va val­dre gua­nyar-se un bon fuet. Com el que també li van rega­lar a una dona gran que va saber per a què ser­via el pàncrees (“per fer insu­lina”), ja que, segons va dir en veu alta, havia tre­ba­llat 17 anys dedi­cada a extreure els pàncrees dels porcs a la fàbrica por­cina local Costa Brava. Val a dir, apro­fi­tant l’avi­nen­tesa, que actu­al­ment a Riu­de­llots de la Selva arri­ben diària­ment més de 25.000 porcs per ser sacri­fi­cats i trans­for­mats en diver­sos pro­duc­tes ali­men­ta­ris; no deba­des, s’entén que la indústria càrnia s’hagi con­ver­tit en un dels prin­ci­pals motors de l’eco­no­mia local, con­ver­tint Riu­de­llots en el segon muni­cipi d’Europa per on pas­sen més porcs al dia.

També s’entén, doncs, allò que va dir Pepe Nogué que “on hi ha greix hi ha ale­gria” (diria que la dita parla de pèl, però vaja). Uns per omplir les but­xa­ques i els que no almenys degus­tant-ho, sigui en for­mat boti­far­res o ven­tresca a la brasa, carn de perol o grei­xons. I que bo era tot! Repe­ti­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia