“Tenim molta pressió i no se’ns reconeix la feina que fem”

Hi ha espècies que sí que s’ha vist que han pro­li­fe­rat. Són espècies sedentàries com esca­mar­lans, pene­gals... I en canvi en espècies com el lluç no ho veiem. Per com­pro­var si fun­ci­o­nen els vedats fins ara s’hi pes­cava amb els científics, però és clar, és una manera que ine­vi­ta­ble­ment afecta les pobla­ci­ons. Ara es farà amb robots, i per exem­ple s’està veient que els juve­nils dels esca­mar­lans, quan crei­xen, mar­xen fora.

Sí, en alguns casos. Però el que s’ha de tenir clar és que en el medi marí no hi inci­dim només els pes­ca­dors. No som com un pagès que planta una lla­vor i espera. Nosal­tres espe­rem que el medi es repro­du­eixi i cap­tu­rem. El canvi climàtic, la vari­ació de les tem­pe­ra­tu­res, la con­ta­mi­nació d’ori­gen humà, tot això també afecta la pesca. I sobre la pesca directa es pot inci­dir, es poden fer els tan­cats, fer vedes tem­po­rals, que les bar­ques pes­quin menys... però hi ha altres ele­ments que jo com a pes­ca­dor no puc con­tro­lar.

Ja fa vuit anys que par­ti­ci­pem en aquest pro­jecte. Reco­llim una bru­ta­li­tat de plàstics i resi­dus que van a parar al mar. No són resi­dus que hàgim gene­rat nosal­tres, els pes­ca­dors. Venen de terra, però els collim. És evi­dent que afec­ten la nos­tra feina. No es tracta només que nosal­tres posem els mit­jans per recu­pe­rar els eco­sis­te­mes, sinó que els altres actors que hi estan impli­cats i que­den emmas­ca­rats també ho facin. Qui deter­mina que el crei­xe­ment dels recur­sos pes­quers el mar­qui només la feina del pes­ca­dor? En quin tant per cent afecta la con­ta­mi­nació, els resi­dus o el canvi climàtic?

El que sabem és que en vint anys ha des­a­pa­re­gut la mei­tat de la flota pes­quera de Cata­lu­nya. Quan des­a­pa­reix un vai­xell ja no es recu­pera. Si mires les estadísti­ques i veus que les cap­tu­res, en gene­ral, han dis­minuït un 30% i la flota ho ha fet un 50%, pot­ser vol dir que no hi ha un sobre­es­forç dels pes­ca­dors. Encara que les tec­no­lo­gies per­me­tin pes­car més, si s’ha eli­mi­nat la mei­tat de la flota hi hau­ria d’haver una repro­ducció del peix bes­tial. I si això no ha pas­sat, tor­nem allà mateix: per què hem de ser els pes­ca­dors els dolents i als altres fac­tors no se’ls té en compte. Si el canvi climàtic fa que pro­li­fe­rin deter­mi­na­des algues i al terra del mar es formi llot i que no res­piri, això farà dis­mi­nuir algu­nes espècies i no serà per culpa nos­tra.

Fa tres o qua­tre anys que estem pes­cant la gamba de Huelva [una espècie que prové d’aigües més càlides] i el cranc blau [espècie inva­sora], que va entrar pel delta de l’Ebre, ara també es pot tro­bar al cap de Creus. És evi­dent que estan pas­sant algu­nes coses, i no són culpa nos­tra.

El futur és molt com­pli­cat. La fis­ca­li­tat, la burocràcia, la pressió... avui pràcti­ca­ment el que menys compta és pes­car. El que has de fer és por­tar un admi­nis­tra­tiu a bord del vai­xell. Per exem­ple, si por­tes un medi­ca­ment cadu­cat, ja no pots sor­tir a pes­car. Si et falla la con­nexió a inter­net i no pots enviar ober­tura de marea, tam­poc pots sor­tir. Si neces­si­tes un cer­ti­fi­cat del metge per a les revi­si­ons de la tri­pu­lació i el metge està de vacan­ces, tam­poc pots sor­tir. S’han de com­plir tan­tes nor­ma­ti­ves i requi­sits que gai­rebé és invi­a­ble. Tots els tre­ba­lla­dors han de tenir una titu­lació que l’admi­nis­tració no posa fàcil acon­se­guir. Si tu tens un res­tau­rant pots con­trac­tar qui sigui per fer de cam­brer o de ren­ta­plats, però tots els que pugen al vai­xell han de tenir unes titu­la­ci­ons mínimes en segu­re­tat, pesca i higi­ene. Són cur­sos que duren tres mesos i a vega­des s’han d’anar a fer a llocs com Tar­ra­gona o Cas­telló.

És un pro­blema no poder saber els dies de pesca que tin­drem. Ima­gina’t que a la Nestlé, al mes d’octu­bre, li diuen que ja no pot fer més xoco­lata. Com es pot pre­sen­tar un pla de gestió per fer via­ble una empresa si no saps quants dies tre­ba­llaràs? Això fa que la majo­ria dels tre­ba­lla­dors del mar hagin de ser fixos dis­con­ti­nus. Quina segu­re­tat tenen les seves famílies?

A Cata­lu­nya cada port inci­deix sobre la seva àrea. Els vai­xells només poden sor­tir dotze hores: tenim el temps de des­plaçament, unes cinc o sis hores per tre­ba­llar, i la tor­nada. Hem pas­sat de quan no hi havia res­tric­ci­ons i es pes­cava una quan­ti­tat de peix bru­tal a ara, que ja fem vedes tem­po­rals i només podem tre­ba­llar uns nou mesos i mig. Aques­tes vedes les inter­ca­lem per no fer-les tots al mateix temps. També estem obli­gats a fer qua­tre set­ma­nes al febrer de veda biològica. Si a això hi sumem dies de mal temps, al final pot­ser aca­bem tre­ba­llant cinc mesos. A més, també s’estan limi­tant cala­dors; abans es podia pes­car a 1.000 metres de pro­fun­di­tat i ara hem pas­sat a 800. L’actu­ació en el medi que es fa ara amb relació a la que es feia fa deu anys, és només d’un terç. I tot i això encara con­ti­nuem fent actu­a­ci­ons sos­te­ni­bles voluntària­ment.

Aquí a Bla­nes, per exem­ple, els diven­dres no es pesca en alguns cala­dors de manera voluntària. També retor­nem coralls a tan­cats on no pot acce­dir ningú per afa­vo­rir que s’hi for­min bos­cos... Som més de fer coses voluntàries, sense obli­gació, perquè al final les obli­ga­ci­ons venen acom­pa­nya­des de fal­tes admi­nis­tra­ti­ves. Ara mateix tenim alguna acta perquè el BOE deter­mina que si pas­ses per sobre d’un vedat a menys de cinc nusos de velo­ci­tat és que estàs pes­cant, quan tot­hom que sàpiga una mica de la mar sabrà que pot ser per­fec­ta­ment que vagis a aquesta velo­ci­tat perquè t’estàs acos­tant al port. Es més fàcil arri­bar a pac­tes entre nosal­tres que no pas legis­lar. Perquè quan es legisla, el pes­ca­dor, en con­tra del que és habi­tual, ha d’estar demos­trant cons­tant­ment la seva innocència.

En les ins­pec­ci­ons de pesca, abans de pujar a bord al pes­ca­dor ja se’l con­si­dera infrac­tor. Tenim la sen­sació que no hi ha una con­tra­pres­tació per cui­dar el medi, per exem­ple quan fem ser­vir xar­xes amb el forat de la malla més gran o quan posem por­tes que volen per no danyar el sòl amb l’arros­se­ga­ment. L’Estat ens dona els matei­xos ajuts que al País Valencià, Anda­lu­sia, Galícia... quan nosal­tres anem un pas més enllà.

No hi pot haver relleu si has de sor­tir al mar aco­llo­nit, amb perdó de l’expressió. Pensa que si anem a pes­car tonyina, qua­tre hores abans d’arri­bar a port hem d’avi­sar de l’hora que arri­ba­rem, quanta tonyina por­tem i quin pes té, amb una marge del 10% d’error. Si tinc un peix que jo he dit que pesava 100 qui­los (no tinc una balança a bord, ho mesu­rem amb una taula) i al final aquell peix pesa 111 qui­los, he pas­sat el marge d’un quilo i puc tenir una multa que va de 600 a 60.000 euros. Això, amb la tonyina. Si vaig amb un bou i agafo esca­mar­lans, gamba blanca, pela­ies, brui­xes... fins a 50 qui­los per espècie puc fer un còmput glo­bal sense sepa­rar-les. Però el marge d’error també es del 10% i si m’equi­voco també em mul­ta­ran. Si resulta que pel que sigui he aga­fat 52 qui­los de roger i no ho he pogut cal­cu­lar bé, perquè esta­ven bar­re­jats amb esca­mar­lans, també tindré una sanció greu.