Societat

Riudaura

Lluís Castells: del mestre al mite riudaurenc

Lluís Cas­tells era el Mes­tre, amb majúscu­les, de Riu­daura, una per­sona relle­vant en l’àmbit edu­ca­tiu, però també en l’àmbit social d’aquest petit poble de la comarca de la Gar­rotxa. Fa 25 anys, un acci­dent d’avi­o­neta li va lle­var la vida, a ell, a la seva dona a una veïna del seu barri i al pilot, tots d’Olot, en el marc d’un vol turístic, cosa que va con­ver­tir-lo en un mite. En el marc de l’Any Cas­tells, l’Ajun­ta­ment li ha dedi­cat una expo­sició fotogràfica, al local de l’antiga escola on ell va exer­cir, que, a la pràctica, ha estat un repàs de la seva tra­jectòria vital.

La filla de Cas­tells, l’Ari­adna, va recor­dar, al pregó que inau­gu­rava la festa del Roser de Riu­daura, que l’objec­tiu de l’Any Cas­tells és, d’una banda, recor­dar la figura del mes­tre, fer-li un home­natge, reviure els bons moments i, de l’altra, donar a conèixer la per­sona que dona nom a l’escola a tots aquells riu­dau­rencs que no el van conèixer, ja perquè fos­sin petits o nou­vin­guts al poble. I, de fet, l’expo­sició és un bon com­pendi de la importància que va tenir el mes­tre, no només en l’àmbit edu­ca­tiu, sinó també en el de l’acti­visme cul­tu­ral i social. Ell va ser l’ini­ci­a­dor i l’ànima del pes­se­bre vivent, que va arri­bar a con­ver­tir-se en un dels més popu­lars de les comar­ques giro­ni­nes, i que va acon­se­guir-hi la impli­cació directa o indi­recta de tots els veïns.

Ella mateixa va resu­mir a la per­fecció el con­tin­gut de l’expo­sició. “No tenir rodets infi­nits com avui feia que la gent hagués de triar bé el moment de tirar la foto. Fer una foto era un moment molt espe­cial i, segons les fotos, està molt clar quins eren els moments espe­ci­als del meu pare: a quin poble pas­sa­ven i quan pas­sa­ven. Revi­ses un any i hi tro­bes un dia a la platja i un dinar fami­liar i, després, la festa de l’escola, el pes­se­bre, la festa del Roser, la Festa Major, el Car­nes­tol­tes, un dinar popu­lar, les sor­ti­des a cavall...”, va indi­car. I hi va afe­gir: “He vist dia­po­si­ti­ves del 1981, quan no havia ni nas­cut; he vist majo­rets ballant per tot el poble amb cone­guts com Maria Plan­ta­lech; he vist des­fi­la­des de models sobre les tau­les de l’escola; mani­fes­ta­ci­ons de Car­nes­tol­tes pels car­rers de Riu­daura; pes­se­bres, car­bo­ne­res, pes­ca­dors, pas­tors de mig metre, moni­tors d’escola sor­pre­nent­ment fami­li­ars.” Per, final­ment, resu­mir: “Ja veies que, el 1981, el pare enre­dava mig poble i només feia un any que estava a l’escola.”

Resum d’una vida

L’expo­sició, doncs, és un recull de foto­gra­fies del mes­tre, de tota la vida del mes­tre. N’hi ha de la seva vida per­so­nal, de viat­ges de família, de sor­ti­des a cavall –una de les seves acti­vi­tats pre­fe­ri­des–, tot un pany de paret dedi­cat a diver­ses edi­ci­ons del pes­se­bre vivent, un grup molt impor­tant també de foto­gra­fies de la seva acti­vi­tat com a docent, amb les famo­ses excur­si­ons i sor­ti­des pedagògiques i també algu­nes amb per­so­nat­ges com mossèn Mel, tot un per­so­natge de renom al món cul­tu­ral gar­rotxí. A part, els alum­nes de l’actual escola hi expo­sen un tre­ball sobre el mes­tre que dona nom al cen­tre.

L’Ajun­ta­ment, doncs, amplia l’home­natge al mes­tre Cas­tells, ini­ciat amb una tro­bada de per­so­nes que hi van tenir relació per com­par­tir anècdo­tes i que es clourà amb un dinar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.