La salut mental, al centre

“Fa temps que vèiem que estàvem treballant molt la part física dels castellers i castelleres, però no tant la mental. Ens havíem trobat amb casos de gent que havia deixat la colla perquè no aguantava la pressió, però no ens ho deia. I això no pot ser.” Així resumeix l’actual president dels Castellers de Vilafranca, Ernest Gallart, el motiu pel qual han decidit tirar endavant assajos psicològics oberts a tota la colla, que es fan un cop al mes amb l’objectiu que s’incorporin com una part més dels assajos en els propers anys. Segons indica Gallart, que també és casteller de tronc, durant una actuació s’han de saber gestionar emocions molt diverses, que poden anar des de l’alegria màxima fins a la tristesa o frustració. “I, d’això, sovint no en sabem. Quan fem castells hem de passar-ho bé i creiem que l’ajuda d’un professional és clau”, comenta el president. Un cop detectada la necessitat, es van posar les piles i van contactar amb Andrea Pérez, psicòloga especialitzada en esportistes d’elit que treballa al FC Barcelona, i ben aviat van arribar a una entesa. Pérez reconeix que no sabia que l’activitat castellera en una colla com la de Vilafranca era tan exigent i que realment té moltes similituds amb l’esport d’alt nivell. Per tant, comenta la psicòloga, “és clau treballar aspectes com la psicologia esportiva, l’autoconfiança, el control de l’activació en posicions concretes, com es pot dirigir l’atenció i les rutines de gestió de la pressió. Hem de fer que la salut mental deixi de ser la gran oblidada”.

“El seu nivell d’exigència és molt elevat i controlar el cap en aquestes ocasions no és fàcil, perquè, a més, se suposa que és una activitat en què has d’estar gaudint i no passant-ho malament. S’ha de trobar l’equilibri i per això hi soc jo.” El que vol Pérez és ensenyar als castellers i castelleres a integrar aspectes com l’autoconfiança i la regulació de la tensió i de l’estrès per tal que ho apliquin en el dia a dia, no només en la pràctica castellera. I així els serà més fàcil fer-ho durant una actuació.

Les primeres sessions, que es fan un cop al mes –i tancades a la premsa–, ja s’han dut a terme amb l’assistència d’una seixantena de persones amb papers molt diversos dins la colla. La primera part és més teòrica i la segona, més pràctica, amb dinàmiques i intervencions de tota mena en què s’han posat en comú sentiments i sensacions que els provoca la pràctica castellera, deixant de banda la part més física.

Les sessions són grupals, però també se’n fan d’individuals en cas que sigui necessari. També n’hi haurà d’específiques per a l’equip directiu i per al tècnic.

La Conxita Martínez és una d’aquelles crosses històriques de la colla –fa 32 anys que en forma part– i no va dubtar ni un segon a anar als assajos psicològics. “El 80% del que cal per estar sota un castell com hi estic jo fent de crossa és cap, i és molt important cuidar-lo, perquè si penses que no pots o t’enfonses mentalment..., ho faràs també físicament”, assegura.