Societat
Torribera, a Santa Coloma, futur pol de coneixement
El recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet, ha començat a fer passes cap a un canvi radical. La setmana passada es va constituir un grup de treball amb representants de la propietat de l’espai i organismes que hi estan implantats –Diputació de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma, Universitat de Barcelona, UNED, Parc Salut Mar, Catsalut–, amb l’objectiu que el recinte de Torribera, un espai de 33 hectàrees a la falda de la serralada de Marina, sigui, diuen, “un ecosistema de coneixement” de cara a l’any 2030. Es tracta de fer xarxa, recerca en comú i afavorir sinergies entre tots els que estan al recinte: la universitat, la formació professional i ocupacional, i els centres assistencials.
L’espai, enorme, gira al voltant d’una masia medieval reconstruïda al segle XVII. Torribera està molt vinculat a la salut mental. Al segle passat, i per millorar l’assistència de les persones amb malalties mentals, la Mancomunitat de Catalunya va encarregar un projecte innovador d’ordenació dels serveis l’any 1914, i el 1926 la Diputació de Barcelona va impulsar les obres de remodelació de la masia que dona nom al recinte. L’espai el formen diversos pavellons, aïllats. Amb el pas del temps, s’han anat diversificant les activitats que es fan al recinte: el Campus de l’Alimentació de la UB; el Centre Assistencial Emili Mira, especialitzat en salut mental i pertanyent al Parc de Salut Mar; la seu colomenca de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED); serveis de formació educativa i ocupacional vinculats a l’Ajuntament de Santa Coloma, com el Centre d’Educació Ambiental Ecometròpoli; l’Escola de Restauració de Santa Coloma i la Vinya d’en Sabater, el Torribera Complex Esportiu, i una oficina d’administració del recinte de la Diputació.
Eloi Juvillà, director dels Serveis d’Edificació i Logística de la Diputació de Barcelona, explica: “Ens plantegem què vol ser el recinte quan sigui gran. Per això vam començar a treballar en un pla estratègic entre tots, no només les administracions propietàries de l’espai. Volem que sigui compartit. Això és l’ecosistema de coneixement de què parlem.” Primer de tot, cal saber què s’hi fa, a Torribera. Ara mateix no hi ha un web on els ciutadans ho puguin veure. De fet, els que estan a Torribera saben els uns què fan els altres? “Els agents que treballen a Torribera han de saber quines són les sinergies que poden crear i així començar a col·laborar. Per exemple: la UB hi té el Campus de l’Alimentació. Es pot relacionar amb l’àmbit de la salut. Hi podríem incorporar formació professional de l’àmbit alimentari i de la salut? També tenim l’escola d’hostaleria, que hi podria col·laborar... D’això es tracta, l’ecosistema, que es retroalimentin.” Torribera pot ser referent en aquestes temàtiques.
El pla estratègic ha definit deu punts per aconseguir que Torribera funcioni com una unitat. El primer pas ha estat crear un consell de governança per impulsar el canvi, amb representants de totes les institucions. Cada any decidirà quins temes es treballaran. “Es tracta que el projecte no esdevingui paper mullat.” El consell, constituït al juliol, ha de treballar ara en quatre àmbits. El primer, conèixer tota la formació que s’hi està impartint; segon, el model assistencial que Salut vol a Torribera; tercer, la mobilitat, i en quart lloc, que el recinte sigui un referent d’acció climàtica. No es pot oblidar, a més a més, que Torribera és un pulmó verd. El projecte ho té present: els ciutadans n’han de poder gaudir.
