Societat

Oli d’oliva verge extra: imprescindible i a reivindicar

A Catalunya hi ha 100.000 hectàrees d’olivera, es consumeixen unes 90.000 tones d’oli a l’any, però enguany se’n produiran poc més de 15.000 tones

El govern impulsa el pla d’acció de l’oli d’oliva 2024-2026 i, entre altres mesures, preveu un premi als millors olis, una guia i un institut de l’oli

Un objectiu del pla de l’oli és potenciar l’oleoturisme, com ha passat amb l’enoturisme
El preu de l’oli el marca Andalusia i, com que aquest any colliran molt, el preu baixarà

L’oli és avui al cen­tre del debat. El preu, pri­mer, i el pre­si­dent Illa, després, han posat en pri­mer pla un pro­ducte molt uti­lit­zat i apre­ciat però encara poc cone­gut i pres­ti­giat, al con­trari del que ha pas­sat els dar­rers anys amb el vi, per exem­ple. Cata­lu­nya, país que fa olis des dels temps dels grecs i els romans, té unes 100.000 hectàrees d’oli­vera i con­su­meix cada any 90.000 tones d’oli (una mit­jana de 10-12 litres per per­sona i any), però només en pro­du­eix entre 30.000 tones, en els millors anys, que no és el cas d’aquest any, i 15.000 tones, una xifra més apro­xi­mada a aquest any, cosa que vol dir que gran part de l’oli que con­su­mim s’ha hagut de com­prar a Anda­lu­sia, el setrill del món, o en algun altre país pro­duc­tor de l’arc medi­ter­rani. A Cata­lu­nya tenim cinc DOP (deno­mi­na­ci­ons d’ori­gen pro­te­gi­des) d’oli d’oliva extra verge: Oli de Terra Alta (muni­ci­pis de la Terra Alta i els muni­ci­pis d’Ascó, Riba-roja d’Ebre i Flix), Oli del Baix Ebre-Montsià (tots els muni­ci­pis de les comar­ques del Baix Ebre i el Montsià), Oli de l’Empordà (muni­ci­pis de l’Alt Empordà i del Baix Empordà, i altres muni­ci­pis de les comar­ques del Gironès, com Vila­da­sens, Sant Jordi Des­valls, Flaçà, Madre­ma­nya i Lla­gos­tera i del Pla de l’Estany, com Crespià, Espo­nellà i Vila­de­muls), Siu­rana (inclou tota la conca natu­ral del riu Siu­rana i alguns muni­ci­pis veïns, dis­tribuïts per les comar­ques del Pri­o­rat, el Tar­ra­gonès, la Ribera d’Ebre, l’Alt i el Baix Camp, el Baix Penedès i la Conca de Bar­berà) i les Gar­ri­gues (comar­ques de les Gar­ri­gues, el sud del Segrià i part del sud de l’Urgell). Aques­tes DOP con­fir­men una altíssima qua­li­tat, però, a diferència dels vins, els olis no estan espe­ci­fi­cats a les car­tes dels res­tau­rants.

Per tal de pres­ti­giar l’oli, la Gene­ra­li­tat, a través del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural, està impul­sant el pla d’acció de l’oli d’oliva 2024-2026, que pro­posa, entre altres acci­ons, però aquesta pot­ser és la més vis­tosa, la cre­ació dels pre­mis Millors Olis d’Oliva Verge Extra (OOVE) de Cata­lu­nya, uns pre­mis naci­o­nals que s’entre­ga­ran per pri­mera vegada aquest 30 de desem­bre en el decurs d’una gala. El mes de febrer i com a con­seqüència dels pre­mis, es pre­sen­tarà la Guia dels Millors Olis de Cata­lu­nya, una nove­tat que té com a objec­tiu “rei­vin­di­car l’oli de Cata­lu­nya i dina­mit­zar el sec­tor, i alhora reconèixer la tasca dels pro­duc­tors que l’ela­bo­ren amb la màxima qua­li­tat i fomen­tar que la soci­e­tat cata­lana cone­gui el pro­ducte”, explica Joan Gòdia, direc­tor gene­ral d’Empre­ses Agro­a­li­mentàries, Qua­li­tat i Gas­tro­no­mia del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural. “Una guia dels millors olis, com passa amb els vins, que hi ha diver­ses guies. El sec­tor de l’oli no ho tenia i ara hi serà; és molt posi­tiu”, diu Gòdia, que recorda que “tenim molt bons olis i cal que la gent els cone­gui”.

El sec­tor con­si­dera molt posi­tiu aquest premi i recorda que l’oli d’oliva és un ali­ment quo­tidià molt impor­tant en la vida d’una per­sona perquè es fa ser­vir cada dia a cada plat. Per això el sec­tor reclama que, de la mateixa manera que en la carta d’un res­tau­rant hi ha la llista de vins, hi hagi la llista d’olis o, com a mínim, que s’espe­ci­fi­quin els olis que s’han fet ser­vir en cada plat. Alguns res­tau­rants gas­tronòmics ja ho fan (o bé surt a la carta o bé el xef ho explica per­so­nal­ment quan va a salu­dar el cli­ent). El sec­tor, però, alerta que en alguns esta­bli­ment s’estan fent ser­vir olis més vul­gars per a plats que cos­ten molts diners, per això vol­drien que l’oli s’hi espe­ci­fiqués més.

El pla d’acció de l’oli d’oliva 2024-2026 també té pre­vist, a banda del premi i de la guia, impul­sar el reg de suport en la màxima superfície pos­si­ble del con­reu de l’oli­vera, poten­ciar la coo­pe­ració entre els agents del sec­tor (pro­pi­ciar l’agru­pació dels agri­cul­tors i l’asso­ci­a­ci­o­nisme en el sec­tor de l’oli­vera) i faci­li­tar que les fin­ques puguin adap­tar-se per a l’ole­o­tu­risme (el mateix que ja s’ha acon­se­guit amb molt d’èxit als cellers del país, que avui són un pun­tal del turisme gràcies a l’eno­tu­risme). L’octu­bre pas­sat, el Patro­nat de Turisme de la Dipu­tació de Lleida i l’Agència Cata­lana de Turisme (ACT) van orga­nit­zar una jor­nada dedi­cada a conèixer les poten­ci­a­li­tats de l’ole­o­tu­risme com una oferta turística de qua­li­tat de les Ter­res de Lleida. Per donar a conèixer l’oli llei­datà als agents turístics, una acció que estava emmar­cada en el pla de pro­ducte d’eno­gas­tro­no­mia de l’ACT, es va visi­tar, entre d’altres, el Cen­tre de la Cul­tura de l’Oli i el Museu de l’Oli de Cata­lu­nya de la Gra­na­de­lla. El Patro­nat ja va estre­nar el 2020 el pro­jecte Ole­o­tu­risme de Lleida. El gust de la terra, 38 experiències a les Gar­ri­gues, el Segrià, la Noguera, l’Urgell i el Pallars Jussà.

Un altre dels objec­tius del pla és la cre­ació de l’Ins­ti­tut Català de l’Oli d’Oliva Verge Extra, per coor­di­nar i ges­ti­o­nar totes les pro­pos­tes que es duguin a terme al sec­tor. “L’objec­tiu final és pres­ti­giar l’oli d’oliva verge extra i donar a conèixer a la població tots els seus bene­fi­cis”, explica Gòdia, que té clar que cal expli­car “l’impacte posi­tiu per al canvi climàtic de les oli­ve­res i, en l’àmbit social, millo­rar la visió que tenen les noves gene­ra­ci­ons del món agrari per afa­vo­rir el relleu gene­ra­ci­o­nal”.

Un sec­tor tocat per la sequera

En els dar­rers tres anys, les plu­ges, com ha pas­sat amb la vinya, han per­ju­di­cat els camps d’oli­ve­res i aquest any la collita caurà en mol­tes deno­mi­na­ci­ons, fet que podria per­ju­di­car mol­tes coo­pe­ra­ti­ves (les dar­re­res plu­ges, fins i tot la dana, han estat molt ben­vin­gu­des, però no han fet can­viar res). “La sequera s’ha de solu­ci­o­nar por­tant reg al secà”, demana Joan Gòdia. Segons Unió de Page­sos, a la DO Baix Ebre-Montsià enguany estan “en una franja d’entre un 0% i un 20% de pro­ducció, depèn de la zona i de les fin­ques”, una situ­ació en què pràcti­ca­ment també es tro­ben els pro­duc­tors de la Terra Alta i el Baix Camp. “Tota aquesta zona, que és una gran pro­duc­tora, pas­sarà a no pro­duir o a pro­duir molt poc”, diu Jordi Pas­cual, res­pon­sa­ble naci­o­nal del sec­tor de l’oli d’Unió de Page­sos, que no dubta a asse­gu­rar que “tenim un pro­blema greu”.

Pre­ci­sa­ment, i segons la Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya (FCAC), la collita d’oli d’oliva tor­narà a caure un 50% aquest any res­pecte a la pro­ducció mit­jana històrica i només arri­barà a les 16.500 tones. Aquesta situ­ació s’ha repe­tit en dues de les tres últi­mes cam­pa­nyes. Per tant, la collita d’aquest any serà força simi­lar a la del 2022 (15.084 tones) i queda un 49,5% per sota de la de l’any pas­sat, quan es va arri­bar a les 32.674 tones. El des­cens serà espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiu al Camp de Tar­ra­gona i a les Ter­res de l’Ebre, on s’enfon­sarà un 65,4%. En con­cret, la dava­llada més impor­tant serà al Baix Ebre i al Montsià. Per ter­ri­to­ris, la dava­llada més impor­tant es pro­duirà al sud del país. A les comar­ques pro­duc­to­res d’oli d’oliva de Lleida també es notarà i la pro­ducció caurà un 20% en relació amb l’any pas­sat: pas­sarà de 8.813 a 7.000 tones. En aquest cas, el reg de suport acon­se­gui­ria sal­var la collita en algu­nes zones, men­tre que la collita seria molt escassa en el secà. S’espera, però, una lleu­gera millora de la collita a Girona i Bar­ce­lona, fins a les 1.500 tones després de dues cam­pa­nyes bas­tant dolen­tes, quan la pro­ducció havia bai­xat a 800 tones.

També espera una bona collita la Coo­pe­ra­tiva de Jun­cosa, a les Gar­ri­gues. El pre­si­dent de la coo­pe­ra­tiva, Albert Guiu, va expli­car a l’agència ACN que el reg de suport ha estat una de les claus perquè la pro­ducció pugui aug­men­tar enguany entre “un 20% i un 25%”, mal­grat l’escas­se­tat regis­trada a les fin­ques de secà i en un con­text de dava­llada de la collita a dife­rents zones de Cata­lu­nya. Així mateix, les plu­ges de les últi­mes set­ma­nes han afa­vo­rit que l’oliva pre­senti un estat òptim.

Quan hi ha sequera, segons Unió de Page­sos, pràcti­ca­ment no es poden dema­nar aju­des perquè és una situ­ació que “no és culpa de ningú”. Jordi Pas­cual explica, per posar-ne un exem­ple, el cas de la seva finca, que està al Baix Penedès: “L’any abans de la pandèmia, el pluviòmetre va mar­car 280 litres per metre qua­drat en un any, l’any de la pandèmia vam arri­bar als 1.000 litres per metre qua­drat a l’any, és a dir, que vam tenir pro­ble­mes per massa aigua, i l’any següent de la pandèmia vam tenir 240 litres per metre qua­drat.” En tot cas Pas­cual, com a res­pon­sa­ble d’oli d’Unió de Page­sos, denun­cia el des­ga­vell de les asse­gu­ran­ces. “Les asse­gu­ran­ces a l’oli­vera són nefas­tes i no ser­vei­xen per a res, perquè quan hi ha una glaçada se’t poden morir tots els arbres i no ho cobrei­xen. I si tens una asse­gu­rança per pro­ducció i un any no pro­du­ei­xes, també pots que­dar sense cobrar. Que les asse­gu­ran­ces no fun­ci­o­nen ho diuen les dades: en tot Espa­nya només s’asse­gura un 8% de la superfície d’oli­vera.”

“L’oli sem­pre s’ha venut a un preu bas­tant baix, ningú gosava posar-hi un preu alt”, explica Jordi Pas­cual, res­pon­sa­ble naci­o­nal del sec­tor de l’oli d’Unió de Page­sos, que asse­gura que el preu alt ha estat con­seqüència de la sequera pro­lon­gada durant anys. “Va bai­xar la pro­ducció a tota la llera del Medi­ter­rani, no hi va haver pro­ducció l’any pas­sat, i, com que no hi havia pro­ducció però sí demanda, el preu es va doblar en relació amb l’any ante­rior, que ja començava a ser alt perquè ja hi havia sequera. L’any pas­sat va ser la pujada més forta de la història de l’oli d’oliva i ara la gent vol saber quan s’abai­xarà el preu, una pre­gunta que només es pot res­pon­dre en funció del clima. Quan comen­cin a pro­duir els arbres el preu can­viarà”, explica.

Jordi Pas­cual, que és pagès i pro­duc­tor d’oli al Baix Penedès, asse­gura que abans de la sequera s’havien fet ven­des que no arri­ba­ven a dos euros el litre en ori­gen, una situ­ació en què, diu, “no hi gua­nyava ningú”, perquè “pro­duir aquí a Cata­lu­nya (no tant a Anda­lu­sia, que és més econòmic) un litre d’oli en un any excel·lent, passa dels qua­tre euros el litre”. Va pas­sar que van començar a bai­xar les colli­tes i va arri­bar l’oli d’oliva a deu euros el litre en ori­gen. “Si ana­ves a com­prar oli a una coo­pe­ra­tiva, dins el dipòsit estava a deu euros el litre. Pel que fa a l’oli d’oliva refi­nat, la qua­li­tat més baixa, a les grans superfícies hi havia ampo­lles que havien arri­bat a ven­dre’ s a 11 euros”, explica.

El preu de l’oli, però, en prin­cipi ha de can­viar aquest any. “Ara el preu es rever­tirà i no perquè Cata­lu­nya hagi produït molt, perquè nosal­tres no mar­quem cap preu, el marca Anda­lu­sia. De fet, Anda­lu­sia marca el preu mun­dial de l’oli perquè és el setrill del món.” Segons Unió de Page­sos, com que a Anda­lu­sia l’any pas­sat entre el mes d’octu­bre i el febrer van ploure 600 litres d’aigua per metre qua­drat (segons el sin­di­cat, a Cata­lu­nya es van neces­si­tar tres anys per tenir aquesta pluja), aquest any tenen una gran pro­ducció que farà que s’omplin els dipòsits. “I quan s’omplen els dipòsits a Anda­lu­sia, el preu baixa”, diu Jordi Pas­cual.

Més qua­li­tat

Les coo­pe­ra­ti­ves cata­la­nes, per ven­dre, han d’adap­tar el preu al que marca Anda­lu­sia i, per tant, aquest any, hau­ran d’abai­xar el preu. “Això és una equi­vo­cació bas­tant gran, perquè nosal­tres aquí tenim unes deno­mi­na­ci­ons d’ori­gen que, pel sol fet de ser-ho, ens obli­guen a fer unes qua­li­tats bru­tals (si no és OOVE, la DO no per­met ni enva­sar) i pot­ser no ens hauríem d’ali­near amb uns olis, com els anda­lu­sos, que no arri­ben a aques­tes qua­li­tats. Però sem­pre ha sigut així”, lamenta Pas­cual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.