societat
Afectats per la dana es querellen contra membres de l’Executiu valencià i del CHJ
Més d’un centenar d’afectats per la dana del passat 29 d’octubre han presentat una querella contra cinc membres del Govern valencià i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo, mentre que pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha sol·licitat la declaració testifical. Segons recull EFE, s’han querellat pels “presumptes delictes d’homicidi imprudent, delictes de lesions imprudents, danys imprudents (morals), prevaricació omisiva i delicte d’omissió del deure de l’auxili a causa de la inacció de les seves funcions en la presa de decisions per protegir la vida dels ciutadans”.
La querella, de més de 70 pàgines i 37 documents, i que inclou una investigació cronològica dels fets, en què van morir 224 persones i encara n’hi ha tres desaparegudes, s’ha presentat aquest dimecres als jutjats d’instrucció de València per l’equip jurídic de Vilches Advocats, que exerceix la defensa dels afectats.
A més de Polo, els afectats també s’han querellat contra Salomé Pradas, exconsellera de Justícia i Interior i màxima responsable d’Emergències durant la dana; Emilio Argüeso, exsecretari autonòmic de Seguretat i Emergències; Alberto Javier Martín, director general d’Emergències; Jorge Suárez, subdirector de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE); i Immaculada Piles, cap del servei d’emergències.
D’aquesta manera, la querella no inclou el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per a qui s’ha sol·licitat la declaració testifical, ja que en estar aforat no pot ser investigat en el procediment penal que s’està presentant, segons remcarca el CEO de Vilches Advocats, Manuel Hernández. Segons explica, durant la marxa de la instrucció probablement sol·licitaran també la testifical dels alcaldes dels pobles afectats. A més, s’han realitzat oficis al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), l’Aemet i la CHJ “ja que hi ha documents per poder determinar com van passar els fets”.
La querella criminal més gran presentada fins ara
Segons assegura Hernández, l’objectiu de la querella criminal, la més gran presentada fins ara, és que s’obri una investigació que permeti “conèixer de manera exhaustiva els fets succeïts tant previs al dia 29 d’octubre com els posteriors”.
A més de la reclamació d’una sanció punitiva penal, l’escrit comporta una responsabilitat civil de les persones físiques contra les quals s’ha dirigit i que els demandants entenen “que seran sancionades econòmicament”, ha indicat l’advocat. Així mateix, s’està treballant en una demanda de responsabilitat patrimonial a les administracions públiques que s’ha de presentar abans del 29 d’octubre del 2025, ja que hi ha un termini d’un any per fer-ho.
Pel que fa a la gravetat dels delictes, el d’homicidi imprudent té una pena de fins a quatre anys de presó, el de lesions de tres anys, la prevaricació portaria implícita la inhabilitació i l’omissió del delicte d’auxili, una multa.
Segons els advocats, la informació aportada “demostraria que a les 15.00 hores, els querellats comptaven amb dades suficients per haver activat el sistema ES-Alert i, per causes que es desconeixen i que no han explicat a la població, aquesta alerta envia a les 20:11 hores, quan ja el cabal del barranc del Poyo i el riu Magre estava completament desbordat i havien arribat les riuades a les poblacions”.
“Desemparats per les administracions”
Per la seva banda, Christian Lesaec, president de l’Associació Damnificats per la Dana Hora Sud València, que actualment té 340 persones associades, ha assegurat que s’han sentit “desemparats per les administracions que no van acudir a auxiliar els afectats, així com tampoc no es va avisar amb temps per part del sistema d’emergència”.
“Els desbordaments del riu Magre i del barranc del Poyo no van ser suficients per activar l’avís ES-Alert. Per tant, la manca de previsió, unit a la inacció ia l’actuació tardana final, van fer que la població d’aquests municipis seguíssim fent vida normal sense ser conscients de la situació que estava a punt de sobrevenir”, assenyala.
A parer seu, “això no pot quedar impune, no podem deixar que els responsables d’aquesta gestió no responguin davant la justícia”, i ha indicat que en tenir la “sensació que el poder legislatiu no ha respost davant la població”, van a “demanar ajuda al poder judicial” perquè els ajudi “a investigar i esbrinar qui ha estat el responsable d’aquesta gestió nefasta que tant de mal ha fet”.