"Vaig arribar i només podia pensar a escapolir-me"

Josep Oriol Gich, després de demanar sis pròrrogues d'estudis i simular una malaltia cardiovascular sense èxit, va ser destinat a Cartagena, Múrcia, amb 28 anys. Gràcies a l'ajuda d'una psiquiatra i als seus estudis de psicologia va fingir a la perfecció una depressió profunda. Disset dies després d'arribar a la caserna i en un estat molt demacrat va tornar a Barcelona amb l'obligació de presentar-se a l'Hospital Militar al cap d'un any per fer-se una revisió. I a la consulta també se'n va sortir.

Joan Sanz, amb 20 anys, va marxar cap al Ferral, Lleó, on s'estaven 4.000 soldats i després va estar a Valladolid. Un any abans havia anat al quarter del Bruc per intentar trobar un destí voluntari, preferentment a Catalunya, a prop de casa, però li van dir que ja era massa tard. Va aguantar quatre mesos fent el servei militar i després es va inventar una malaltia a la columna vertebral per poder tornar.