Societat

Retallada improvisada

El Col·legi d'Enginyers de Camins critica que la tisorada de Foment afecti obres estratègiques per a Catalunya

Lamenta que la presència de companyies de baix cost hipotequi la conversió de l'aeroport en un ‘hub'

Explica un acu­dit que quan et tro­bes un gallec enmig d'una escala no saps mai si puja o baixa. Això és pre­ci­sa­ment el que està pas­sant amb el minis­tre Blanco i les reta­lla­des en l'obra pública. Es va fer pública una pri­mera llista, després es va rec­ti­fi­car, però tam­poc hi ha cap cer­tesa que sigui la defi­ni­tiva ni tam­poc se sap quins retards acu­mu­la­ran les obres que pretén refi­nançar. La incon­creció del minis­tre Blanco té tot­hom des­pis­tat.

És el cas del Col·legi d'Engi­nyers de Camins, Canals i Ports, que ahir va fer públic el seu informe periòdic sobre l'estat de les infra­es­truc­tu­res. El seu degà, Josep Oriol, va cri­ti­car la sen­sació d'impro­vi­sació que pro­voca una reta­llada que ha dei­xat enlaire l'exe­cució d'obres molt impor­tants a Cata­lu­nya. “Sobta que s'hagi parat el pont entre l'A-2 i l'AP-7, que era una obra en un estat d'exe­cució molt ele­vat”, va lamen­tar Oriol.

També hi va haver crítiques per la para­lit­zació del túnel fer­ro­vi­ari a la T1 de l'aero­port. “No té cap sen­tit tenir una gran ter­mi­nal sense que hi arribi el fer­ro­car­ril. A més, és molt injust perquè és una obra que Foment va tenir para­lit­zada sense cap raó apa­rent durant molts anys”, va apun­tar Jordi Julià, un dels direc­tors de l'informe. No va ser l'única crítica de Julià diri­gida a l'aero­port. “Si es vol que el Prat sigui un hub no es pot apos­tar per com­pa­nyies de baix cost, que s'apro­fi­ten només de les rutes ren­di­bles”, va lamen­tar ell. Per tot ple­gat el col·legi demana una rede­fi­nició imme­di­ata del model de gestió, una altra de les pro­me­ses de Blanco que ha cai­gut en l'oblit.

A banda de l'anàlisi sobre obres con­cre­tes l'informe dels engi­nyers també fa una ava­lu­ació glo­bal del com­pli­cat esce­nari en què es troba ara mateix el sec­tor. La crisi econòmica obliga a replan­te­jar el model d'inversió del Minis­teri de Foment en els dar­rers anys. La pèrdua de fons euro­peus i el cost de man­te­ni­ment que tenen alguns dels pro­jec­tes ja en marxa –sobre­tot el TAV– fan que sigui indis­pen­sa­ble que les inver­si­ons futu­res es pri­o­rit­zin segons les anàlisis cost-bene­fici.

Una altra de les pre­o­cu­pa­ci­ons del col·legi és el retard en la posada en fun­ci­o­na­ment de la direc­tiva Euro­vig­nette, que ha de ser­vir per tari­far el trànsit de cami­ons de gran tonatge en els seus recor­re­guts per auto­pista i auto­via. L'Euro­vig­nette, que ja apli­quen Ale­ma­nya i França, apor­ta­ria uns 2.000 mili­ons d'euros l'any, que es podrien des­ti­nar a la millora de la xarxa viària i a la rees­truc­tu­ració del sec­tor del trans­port.

També com a pro­posta pri­o­ritària del col·legi apa­rei­xen totes aque­lles obres rela­ci­o­na­des amb el cor­re­dor del Medi­ter­rani, espe­ci­al­ment els acces­sos via­ris i fer­ro­vi­a­ris als ports de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona. “Són obres que no repre­sen­ten un gran cost i, en canvi, són impres­cin­di­bles per a la nos­tra com­pe­ti­ti­vi­tat”, va rei­vin­di­car Josep Oriol.

7
actuacions del Ministeri de Foment a Catalunya són les que han entrat al pla d'ajustament per la crisi.
2.000
milions d'euros aportaria a les administracions la implantació de la directiva Eurovignette.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.