Societat

des de les escales

La Carme del Quet

Quan avui llegeixin aquesta columna, uns quants amics haurem esmorzat espineta amb caragols al bar El Cortijo, al carrer Rebolledo. Els propietaris, els germans Lluís i Santi, ens l'hauran guardada, a uns teclers que fa uns quants anys que hi fem cap el dilluns de la festa gran. L'espineta amb caragols o caragolins és el plat patrimonial de Santa Tecla. Una recepta que s'ha mantingut sense la necessitat d'organitzar cap diada gastronòmica específica.

Ara la podem tastar en diversos establiments, però quan els carrers tornaven a despertar de la letargia festiva de la postguerra, eren pocs els locals que encara la mantenien. L'espineta era un plat que les àvies i algunes mares cuinaven el dia de Santa Tecla en els àpats familiars. La primera que vaig tastar va ser la vigília de la Tecla del 1985 a Ca l'Ambròs, a la plaça de la Font, ja desaparegut. Aquells anys només la mantenien el vell bar Tòful, la Queveda –tots dos a la plaça del Fòrum– i la Carme Torné del Bar Quet, al carrer del Gasòmetre. Els parlaré d'aquest darrer, perquè en tinc uns records especials. En la meva infantesa, era el cafè on l'avi jugava la partida a les tardes. Era parada obligada dels geganters quan la cercavila de la vigília de Santa Tecla baixava fins allà, i també em recorda les llargues passejades del seguici i els castells per saludar les autoritats als seus domicilis. Des dels seus inicis, el 1959, el Bar Quet l'oferia. El traspàs de la recepta de la Carme als seus fills David i Fidel també va ser cabdal per redimensionar-la. Enguany la Carme fa setanta anys i es mereix que se'n reconegui la trajectòria en una de les rerabotigues de la festa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
šQUART

Les víctimes del mestre de bateria descriuen un patró de conducta

QUART
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ruixats al nord i al terç sud

Barcelona
Ciutat del Vaticà
Religió

L’Església debat el seu futur

Roma
TOT RECORDANT

Montserrat Capdevila i la propietat commutativa

GIRONA

L’Ajuntament i el GEiEG compartiran instal·lacions

girona
Societat
L’acolliment familiar

Una llar de pas

BLANES / RIELLS I VIABREA (LA SELVA)
mobilitat

Els retards a rodalies es doblen en deu anys

barcelona
La Fundació de l’Esperança ha atès 7.931 persones en deu anys
societat

La Fundació de l’Esperança ha atès 7.931 persones en deu anys

barcelona
barcelona

Collboni proposa ampliar l’AMB i fer-ne una “metròpoli federal”

barcelona