Escapades

Amb raquetes

Per passejar pel parc nacional d'Aigüestortes al cor de l'hivern

El gel, la neu, baixíssi­mes tem­pe­ra­tu­res... Tot s'alia per ofe­rir una magnífica sor­tida a l'alta mun­ta­nya al cor de l'hivern. És la pro­posta del parc naci­o­nal d'Aigüestor­tes i Estany de Sant Mau­rici: pas­se­jar per uns parat­ges natu­rals excep­ci­o­nals i des­co­brir-hi els fils de vida alen­tits, que per­vi­uen a l'espera que la pri­ma­vera els revifi.

La mete­o­ro­lo­gia con­di­ci­ona aques­tes sor­ti­des. Per exem­ple, per aquest mes de febrer, els guies inter­pre­ta­dors han pre­vist fer una ruta des del pla­nell d'Aigüestor­tes fins a l'estany Llong i el Pi de Pei­xe­rani. Però si la neu i el gel no per­me­ten que els taxis 4x4 arri­bin fins al punt de sor­tida, la cami­nada començarà a l'apar­ca­ment d'entrada al parc, a peu de car­re­tera.

Un peu molt gros

La tro­bada comença d'hora, perquè a la Casa del Parc de Boí cal com­pro­var l'equip i adap­tar les raque­tes a cada par­ti­ci­pant. La sor­tida no es reco­mana a menors de 10 anys: “L'hivern, el fred, les raque­tes... no és que un nen petit no pugui fer la ruta, però no li serà fàcil. Cami­nar amb raque­tes és cami­nar sobre neu amb un peu molt gros i per a un nen pot ser com­pli­cat”, explica Josep Maria Rispa, guia inter­pre­ta­dor del Parc Naci­o­nal, que hi afe­geix: “És una sor­tida asse­qui­ble per a gent a qui agradi cami­nar. Gene­ral­ment tenim grups amb edats com­pre­ses entre els 25 i els 50 anys”.

La pas­se­jada

El recor­re­gut entre el pla­nell d'Aigüestor­tes i l'estany Llong és d'uns qua­tre quilòmetres i mig. “Si el temps ho per­met, comen­cem a cami­nar pel fons de la vall, al cos­tat del riu de Sant Nico­lau. Es tracta d'una pujada esgla­o­nada, és a dir, fem un tram de pujada i tro­bem un pla, i així fins arri­bar a l'estany Llong”, explica en Josep Maria. Durant la pujada es passa pels refu­gis de la Cen­tra­leta i de l'Estany Llong, un dels quals estarà obert. “Des del mes de desem­bre, tots els estanys del parc estan gelats, per tant, durant l'excursió no veu­rem els estanys, sinó una gran superfície blanca i plana que hau­rem de vore­jar per pre­caució”, des­criu en Josep Maria. I si el temps acom­pa­nya, la intenció d'aquest guia inter­pre­ta­dor és con­duir els excur­si­o­nis­tes camí amunt, fins al Pi de Pei­xe­rani, “un pi negre monu­men­tal”. Allí, al peu de l'arbre gegant, es farà una parada d'uns vint minuts per dinar. “A pri­ori, els excur­si­o­nis­tes ens diuen que és una atu­rada massa curta, però passa que, men­tre un camina no nota el fred, encara que la tem­pe­ra­tura sigui molt baixa. En canvi, quan s'està atu­rat... al cap d'un quart d'hora ja veiem que tot­hom es belluga!”, diu som­ri­ent en Josep Maria. La tor­nada desfà el camí. En total es cal­cu­len unes cinc hores efec­ti­ves cami­nant.

La vida al parc, a l'hivern

La funció dels guies inter­pre­ta­dors no és només acom­pa­nyar els excur­si­o­nis­tes, sinó també ofe­rir-los la infor­mació necessària per tal que apro­fi­tin la seva estada al parc per conèixer millor la natura que els envolta. “En una sor­tida hiver­nal com aquesta, podem expli­car-los què són les allaus, com s'ori­gi­nen, quants tipus de neu i d'allaus hi ha o recor­dar-los que, mal­grat que se'ls asso­cia a catàstro­fes, en rea­li­tat les allaus són fenòmens natu­rals que aju­den a la reno­vació dels bos­cos i a la pre­venció d'incen­dis”, diu en Josep Maria, que hi afe­geix: “També par­lem de la vida dels ani­mals: què fan, què men­gen aquests mesos... A l'alta mun­ta­nya, a l'hivern la selecció natu­ral és molt dura i la vida s'ha hagut d'adap­tar al fred, tot s'alen­teix”. Però la neu també es pot con­ver­tir en un bon aliat: “A la natura, cal saber mirar per veure-hi... la neu ens faci­lita des­co­brir-hi les pet­ja­des que hi dei­xen els mamífers i les aus, i també els excre­ments i els pèls...”, apunta en Josep Maria, que des­criu la seva feina i l'acti­tud de molta gent de manera ben gràfica: “Nosal­tres som una mena de pro­fes­sors i la nos­tra aula és el parc, que can­via cada dia. Mol­tes per­so­nes asso­cien l'alta mun­ta­nya i l'hivern amb les pis­tes d'esquí, però un parc naci­o­nal no és un parc temàtic. Aquí tot és veri­tat”.

PER ARRIBAR-HI

Distància. 10 quilòmetres
Cota inferior. 1.800 metres
Cota superior. 2.050 metres (Pi de Peixerani)
Desnivell. 250 metres
Dificultat. Moderada. No recomanada per a nens i nenes menors de 10 anys.
Punt d'inici. A les 9.30 h, a la Casa del Parc, a Boí.
Dates. 12 i 26 de febrer
Places. Són limitades i cal fer reserva prèvia.
Preu. 25 euros. Inclou, el lloguer de les raquetes, pals i ARVA)
Altres dades: Cal portar roba d'abric, guants, ulleres de sol, protecció solar, calçat de canya alta i dinar. També es recomana portar un termos amb beguda calenta.

DADES D'INTERÈS

Parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. www.gencat/cat/parcs/aiguestortes info.aiguestortes@oapn.es pnaiguestortes.dmah@gencat.cat
Casa del Parc Nacional. Ca de Simamet Carrer de les Graieres, 2 25528 Boí Tel. 973 696 189
Altres dates. El parc organitza altres excursions amb raquetes de neu als mesos de març i abril.
Altres sortides. El Parc Nacional organitza, segons disponibilitat de guies interpretadors, sortides guiades durant l'hivern i la primavera. Altres empreses de la zona també ofereixen sortides a l'alta muntanya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.